Els experts alerten: “No hi ha millor tallafoc que un camp de conreu”

L’abandonament de les zones boscoses potencia la propagació del foc i en dificulta l’extinció

Poc després que les flames comencessin a cremar dimecres a la Ribera d’Ebre, els equips de bombers que s’hi van desplaçar ho van tenir claríssim. El foc es propagava amb molta rapidesa i les tasques d’extinció serien realment complicades. A banda de la sequera i de les condicions climàtiques especialment adverses d’aquesta setmana, hi havia un factor clau que ajudava a entendre la voracitat de l’incendi: la situació d’abandonament en què es troben la majoria de boscos afectats. La falta de manteniment d’hectàrees i hectàrees de zones forestals és una realitat en aquesta zona de Catalunya, però també en molts altres punts del territori català.

El foc més devastador de l'Ebre ja crema més de 6.000 hectàrees

“El nord de la Ribera d’Ebre té molta superfície de boscos abandonats, on hi ha una quantitat considerable de sotabosc sec que no necessita gaire per començar a cremar”, explica a l’ARA Guillem Argelich, tècnic forestal del Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre (Copate). Els últims anys, i a causa del despoblament i l’èxode rural que pateix la regió, hi ha hagut un clar problema d’abandonament agrícola. Molts pagesos han deixat de banda l’activitat en aquests indrets i, com a conseqüència, molta zona forestal porta anys multiplicant-se sense control. L’equació és senzilla: sense manteniment, creix la densitat d’arbres, prolifera la malesa i la brutícia, i tot plegat es converteix en autèntic combustible en cas d’incendi. I sense manteniment, a més, també és més difícil accedir a aquestes zones. De fet, és un problema que estan vivint els bombers que continuen treballant per apagar l’incendi de la Ribera d’Ebre: la majoria de camins i infraestructures que utilitzaven els pagesos fa temps ara ja no existeixen.

“A Catalunya, en extinció [d’incendis] som els millors, però en prevenció es fa ben poca cosa”, apunta Argelich, que recorda que incendis com aquest fan replantejar la manera com s’estan gestionant els boscos catalans. Hi coincideix Joan Rovira, secretari general del Consorci Forestal de Catalunya. Rovira, però, assegura que “les ganes i la voluntat hi són”, el que falta són “els recursos i el pressupost”.

'Catalunya, país de boscos (sense saber-ho)', per Martí Boada

Però Marc Talavera, doctor en biologia per la Universitat de Barcelona i especialista en agroecologia, va una mica més enllà. “S’ha de tenir molt clar que fa dècades que les polítiques agràries, alimentàries, econòmiques i de gestió territorial són els ingredients perfectes perquè hi hagi incendis com el d’avui”, denuncia. Les imatges que arriben de la zona castigada mostren una zona inhòspita on predominen els boscos densos, principalment de pi blanc, i els barrancs. El paisatge, doncs, xoca amb les mesures que s’aconsella implantar per evitar les flames. Entre d’altres, arreglar camins perquè hi puguin passar els equips d’emergència, posar punts d’aigua i crear les anomenades àrees estratègiques, petites clarianes que actuen de tallafoc i permeten als bombers atacar l’incendi.

L’agricultura contra el foc

Quan se’ls pregunta per una solució, els experts consultats per l’ARA coincideixen en la resposta. “Hi ha un problema de fons: ser pagès és molt difícil a Catalunya. Els propietaris dels boscos [la majoria solen ser privats] els abandonen perquè treballar-hi no surt a compte”, recalca Talavera, que aposta per potenciar el producte local davant la competència del mercat exterior. Per la seva banda, Argelich també veu essencial revaloritzar la producció autòctona, perquè llavors es potenciarà l’activitat al seu voltant. “No hi ha millor tallafoc que un camp de conreu”, recorda. Seguint aquesta línia, l’alcalde de Flix -un dels pobles afectats-, Francesc Barbero, clamava ahir contra un suposat oblit que afecta les comarques ebrenques, principalment rurals: “Hem de revertir la tendència del sud oblidat”.