Enganxats als videojocs en línia

BarcelonaEl Sergi -un nom fictici- va començar el batxillerat als 18 anys, dos anys més tard de l’habitual. Davant la diferència d’edat amb els companys i la frustració acadèmica, es va començar a refugiar en un món virtual, el joc de rol World of Warcraft. “Hi jugava més de 30 hores a la setmana”, recorda. El Sergi avui és enginyer informàtic i parla amb franquesa dels efectes de la seva addicció sedentària, ja superada: “Em costava més interactuar amb els altres i tenia fiblades als músculs quan pujava escales”.

“Havia perdut el control, però no ho assumia perquè em sentia realitzat”, admet el jove. Els videojocs conformaven un remei emocional per a ell, ja que “els esforços s’hi materialitzaven”, opina. La incomprensió paterna tampoc ajudava, però va aconseguir sortir-se’n. “És millor deixar-ho de cop, fins que no reestructures la teva vida és molt fàcil tornar-hi a caure”, reconeix.

El seu testimoni il·lustra les conseqüències d’un problema sanitari creixent a escala global. Al juny l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va incloure el trastorn per videojocs en l’onzena edició de la classificació internacional de malalties, en la secció relativa a les addiccions. L’OMS estableix tres criteris per identificar el trastorn: la manca de control sobre el joc -mesurat en termes de freqüència, intensitat i durada-, la priorització del joc en detriment d’altres activitats vitals i la continuació del joc tot i les conseqüències negatives. Tot i això, el debat no s’ha acabat entre la comunitat científica i alguns experts no reconeixen la patologia.

Els problemes d’addicions a internet van més enllà del joc i inclouen també les conductes relacionades amb les xarxes socials, la pornografia, la compra online, les apostes i els jocs d’atzar, tal com van constatar experts internacionals que van participar dimarts en una cimera sobre l’ús problemàtic d’internet (UPI) organitzada a l’Hopistal de Bellvitge. El centre té justament una unitat de joc patològic que rep entre 350 i 400 pacients nous cada any, explica la directora de l’equip psiquiàtric, la doctora Susana Jiménez. Segons les seves dades, un 80% d’aquests nous pacients són addictes al joc -un 34% a les màquines escurabutxaques i un 32%, a les apostes esportives-. A més, destaca que un 3% dels atesos ja són per videojocs.

Davant l’increment de casos en què es constaten usos problemàtics d’internet, la recerca mèdica s’ha multiplicat. Hi ha iniciatives com la xarxa científica transnacional Cost, finançada per la UE, que té un programa específic que agrupa experts de 38 països.

Afectacions cerebrals

Segons el doctor del departament de psiquiatria i neurociència de la Universitat de Yale Marc Potenza, els afectats pels UPI “demostren un control pobre del comportament”. Aquestes disfuncions cerebrals “repercuteixen en una capacitat d’organització o una flexibilitat cognitiva més baixes”, descriu.

El científic explica que “els seus circuits de recompenses mostren una resposta més elevada a determinats estímuls en les àrees de gratificació del cervell, mentre que d’altres s’inhibeixen, com ara la resposta a problemes monetaris”. A més, aquestes noves patologies van molt lligades amb alguns factors de risc, com la depressió, el TDAH o les dificultats en la socialització.

Per prevenir els problemes, un estudi del CHEO Research Institute del Canadà recomana no passar més de dues hores diàries davant una pantalla. Tot i això, el doctor Potenza matisa que “no només es tracta de temps, sinó del contingut”. Insisteix en la necessitat d’acció governamental i educativa per posar sobre la taula el problema dels riscos d’internet. El repte és que la societat aprengui a reconèixer el problema, sosté. La directora del programa europeu contra els UPI, la psiquiatra Naomi Fineberg, ressalta: “És imprescindible parlar més amb nosaltres mateixos o amb els nostres fills i demanar ajuda a temps”.

La publicitat de les apostes, en el punt de mira

“Protegir la ciutadania de l’addicció a les apostes” és un dels punts que consta en l’acord que el govern socialista de Pedro Sánchez ha fet amb Units Podem per als pressupostos generals del 2019, anunciats ahir. El compromís passa per aprovar una regulació de la publicitat del joc d’atzar i apostes “similar a la dels productes de tabac”.

Amb motiu d’aquest anunci, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) va reclamar ahir la prohibició d’emetre publicitat de jocs d’atzar i apostes durant la franja d’horari protegit, de les 6 a les 22 hores. També demanava eliminar la presència de personatges famosos en aquests espots, limitar l’accés dels menors a les aplicacions de jocs gratuïts i no permetre bons ni bonificacions que incentivin el joc. Tal com va recordar l’organisme públic, el joc en línia ja és la causa principal de ludopatia entre els menors de 26 anys i es veu fomentada en bona part pels anuncis. Segons un informe del 2017, els anuncis de joc en línia van copar el 45% de la publicitat d’una retransmissió esportiva de ràdio i el 20% en el cas dels partits de futbol. Els experts consideren demostrat l’impacte negatiu que pot tenir sobretot entre els joves vincular les apostes i l’esport. Asseguren que a persones amb una conducta de risc les pot abocar a apostar més.