Èric Matamoros: “El meu desig és trobar una vacuna per curar el càncer”

BarcelonaAmb només 18 anys, l’Èric Matamoros se n’ha anat a la Xina a presentar el seu invent, un classificador que detecta si un tumor de pell és benigne o maligne. Amb el classificador ha guanyat el Connected Campus Idea Competition 2017, un certamen impulsat per Huawei que premia les millors idees d’estudiants en tecnologia de la informació. És el triomf d’un nen d’Amposta que va començar jugant a fer experiments i que ara té una prometedora carrera científica.

Què aporta de nou el teu invent?

El TMB Tumor Classifier classifica tumors mitjançant la intel·ligència artificial. A través de l’ordinador se li mostra un càncer de pell i és capaç d’analitzar-lo, reconèixer-lo i dir si és benigne o maligne. La gent podria fer servir l’eina al seu mòbil, autoanalitzar-se i tenir un diagnòstic precoç. No vull substituir l’oncòleg, sinó que l’oncòleg pugui fer-ne ús per complementar el diagnòstic.

Com se t’acut fer aquest invent?

Sempre m’ha agradat la ciència, i sempre he tingut sensibilitat cap al càncer perquè la meva tieta n’ha tingut un parell.

Quant temps hi vas invertir?

Vaig trigar molt a acabar-lo. El vaig iniciar el 2015, però no va ser fins que vaig veure el concurs de Huawei que vaig provar-ho seriosament.

Vas pensar a deixar-ho córrer?

No gaire. Quan em proposo fer una cosa sempre intento tenir la màxima seguretat que pot sortir bé. Vaig provar de fer-ho en dos vessants: classificar els tumors mirant només els colors i mirant només la forma. Amb els colors va ser un desastre, perquè només hi havia un 60% d’eficàcia i per estadística diuen que fins al 80% no és un resultat significatiu. Els articles que llegia deien que mirant la morfologia seria més precís, però calia provar-ho. Per sort, amb el segon criteri vaig arribar a un eficàcia del 83%.

Què vas sentir quan vas veure que sí que funcionava?

Va ser molt satisfactori, perquè vaig veure que el que havia fet podia arribar a tenir un impacte en la societat. L’eina la vaig dissenyar per a la meva tieta, i en un futur pot arribar a ajudar tota la humanitat.

Què en pensa ella?

Em fa molta il·lusió que vingui als certàmens. Potser si la meva tieta no hagués patit càncer no m’hi hauria interessat i estaria fent immunologia o una altra cosa. Tot ha sigut per ella.

On t’imagines que pot arribar el teu invent d’aquí deu anys?

M’agradaria que abans arribés a tots els hospitals de Catalunya. Jo ho he provat amb imatges, però la idea és col·laborar amb algun hospital per veure si poden provar l’eina amb pacients reals, perquè l’invent l’he fet per a ells. S’ha posat en contacte amb mi el doctor Domingo Bodet, de la Vall d’Hebron, perquè hi vagi a explicar el projecte.

També vas a la Xina a presentar-lo.

Espero que m’ajudin a millorar l’eina, perquè m’agrada dir que hi ha dues versions. Una és per a càncer de pell i per als usuaris, i l’altra m’agradaria que fos per a tots els tipus de càncers i per a hospitals.

¿Creus que des de la universitat s’impulsa prou la creativitat?

Crec que sí. Precisament vaig assabentar-me del certamen de Huawei a través de la web de la universitat. Ja vaig triar fer la carrera a la UB perquè al costat hi ha el Parc Científic, que és un centre d’investigació on havia estat fent el meu treball de recerca de l’institut.

També vas guanyar un premi amb aquell treball, el que donava la Saint Louis University Madrid Campus.

Vaig estudiar de quina manera els canvis en el nostre genoma poden afectar l’expressió dels nostres gens i la formació de càncer.

Qui és el teu referent?

Potser Manel Esteller, una eminència en l’epigenètica. També m’agrada molt llegir articles asiàtics, perquè a la Xina es fa molt bona recerca i, en relació a la bioètica, no tenen una regulació tan estricta. Com més llegeixes més estimules la creativitat. Això és molt important en ciència: cal saber els fonaments teòrics però també cal un extra de creativitat per aplicar-los.

I quan acabis la universitat, què?

El meu desig seria trobar una vacuna, trobar alguna cosa preventiva per curar el càncer. M’agradaria dedicar-me a tractar aquesta malaltia, per culpa de la qual moren 4 milions de persones cada any i que afecta molt els pacients, perquè canvia la vida a tothom qui la pateix. Crec que no ets el mateix abans i després del càncer i m’agradaria que la gent no hagués de passar per això o, si hi ha de passar, que tingui la seguretat que es curarà.