Espanya ha rebutjat el 65% de les sol·licituds d’asil

La Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat insta Pedro Sánchez a respectar els drets les fronteres

Espanya és a la cua dels països de la UE en matèria d’asil i refugi. En primer lloc perquè fa tot el possible per evitar que els refugiats entrin al seu territori, perquè no permet demanar asil a les ambaixades o consolats; en segon lloc perquè els que es planten a les fronteres són retornats de manera i il·legal, i en tercer lloc perquè la majoria dels que superen la cursa d’obstacles i aconsegueixen començar el tràmit veuen denegada la sol·licitud. La Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR) reclama al govern de Pedro Sánchez que canviï aquestes polítiques, més enllà del gest humanitari d’haver acceptat els 629 migrants de l’'Aquarius' i d’haver anunciat que retirarà els filats de ganivetes de les tanques de Ceuta i Melilla.

El 2017 Espanya va rebre fins a 31.120 peticions d'asil, el doble que l'any anterior. El 65% de les que es van resoldre van ser denegades, un percentatge per sobre de la mitjana europea (45%), segons l'informe anual presentat per l'entitat aquest dilluns. El nombre de denegacions ha capgirat les dades del 2016, quan la majoria de peticions es van acceptar. La raó és que aleshores molts demandants d’asil fugien de la guerra de Síria, i en el seu cas, malgrat les restrictives polítiques migratòries, els estats de la UE no van gosar qüestionar que havien de rebre protecció internacional. Ara que l’arribada de sirians s’ha frenat, el percentatge de denegacions s’ha disparat. A més el sistema d'asil està col·lapsat: el febrer de 2018 hi havia més de 42.000 persones a l'espera que Espanya resolgués la seva petició de protecció, una decisió que serà determinant a les seves vides.

"És una interpretació totalment restrictiva del que preveu la convenció de Ginebra, i aquest elevat percentatge de denegacions forma part de l’engranatge del tancament de fronteres, que no només és físic. Forma part d’una política dissuasiva que comença amb la negativa a concedir visats als països d’origen, les tanques i les devolucions en calent i continua amb els minsos pressupostos destinats a l’acollida", denuncia Estela Pareja, directora de l’entitat. I és que la llei i els tribunals tampoc funcionen igual per a tothom: l’Audiència Nacional va dictaminar que s’havia de concedir asil als migrants que fugen de la violència de les bandes en països com Hondures i el Salvador, però l’Estat ha continuat denegant la protecció als refugiats procedents d’aquests països.

Passa el mateix amb les expulsions en calent. La legislació espanyola, el dret internacional i el Tribunal Europeu de Drets Humans estableixen clarament que tots els estats han de garantir que els refugiats tenen dret a demanar protecció. Però, malgrat les sentències en contra, la Guàrdia Civil continua atrapant migrants entre Espanya i el Marroc (ja sigui en terra ferma o al mar) i retornant-los sense que tinguin aquesta oportunitat. La CCAR reclama a Sánchez que posi fi immediatament a aquesta il·legalitat.

Les entitats desmenteixen el suposat "efecte crida" de les polítiques a favor dels refugiats, també en el cas de l’acollida de l’'Aquarius'. "Aquest cap de setmana han arribat en pastera més de 1.400 persones a les costes d’Andalusia i de les Canàries, però això no té res a veure amb l’'Aquarius' i ja sabíem que passaria. L’efecte crida és una fal·làcia de la dreta que no s’ha corroborat en cap estudi. També es deia que els migrants venien a Espanya perquè és l’únic país que reconeix una cobertura sanitària plena als sensepapers, però els estudis en origen demostren que la majoria no ho sabien. Què sabien? Sabien que hi havia feina: aquest és l’únic efecte crida que s’ha demostrat. Que l’economia demana mà d’obra", alerta Miguel Pajares, president de la CCAR. En el cas dels refugiats, afegeix, "no hi ha efecte crida, sinó efecte expulsió, perquè la gent marxa de casa perquè els plouen bombes".

Tot apunta que aquest estiu serà intens en arribades a la Península i les Canàries. Aquest cap de setmana el dispositiu d’acollida a les costes s’ha desbordat, mentre els ulls i els recursos estaven posats en l’arribada de l’'Aquarius' a València. La CCAR reclama un protocol unificat d’arribada a la costa "perquè Andalusia tota sola no ho pot fer" i que s’acabi amb la "improvisació". Calen espais, protocols de seguiment individual i sobretot mecanismes per protegir els més vulnerables, com els menors que viatgen sols, que són tutelats per les administracions autonòmiques i, que segons Pareja, "no sempre poden accedir al procediment d’asil.

Amb els refugiats que ja són a casa nostra la CCAR, que l’any passat va atendre 1.200 persones, recorda que falten estructures d’acollida, sobretot pel que fa a l’habitatge i a la inserció laboral, i que el Pla Català de Refugi no s’ha acabat d’implementar arran de la intervenció de la Generalitat amb el 155.

"A Europa el 2017 ha sigut un any fallit en el respecte dels drets humans en les polítiques d’asil. S’està avançant només en polítiques d’externalització de les fronteres: després de l’acord amb Turquia el 2016, l’any passat es va signar per primer cop un acord per retornar refugiats a un país que està en guerra: l’Afganistan", alerta Miguel Pajares, president de l’entitat. "També s’ha avançat en cooperació amb Líbia, que és un estat fallit on es produeixen tortures i esclavisme, i això no ha impedit que es posin mecanismes per evitar que la gent pugui sortir d’allà. I el mateix passa amb Etiòpia o Mali. I a més, no és que a Europa hi arribin molts refugiats. Al contrari, en el llistat de països acollidors del món, l’únic estat europeu que hi apareix és Alemanya, i no precisament en un lloc destacat", afirma. Tenint en compte que nou de cada deu dels 70 milions de refugiats del planeta estan acollits en països pobres, des de la CCAR reclamen al nou govern espanyol que treballi a Europa per un sistema d’asil més d’acord amb els drets humans.

Més continguts de