L'Estat treu fons a la recerca i els destina a la lluita contra el virus

La decisió, que contradiu l'estratègia de la UE, compromet projectes, equipament de laboratori o la contractació d’investigadors

No hi ha marxa enrere, segons el ministeri d'Hisenda. L'excepcionalitat provocada pel covid-19 obliga a reorientar recursos econòmics de diverses partides per concentrar-los en la lluita contra la pandèmia i en finançar la despesa sanitària. Part d'aquesta reorientació afecta els fons estructurals europeus d'ajut al desenvolupament –coneguts com a fons FEDER– i vol dir que, a la pràctica, hi haurà un impacte directe en projectes de recerca en marxa a Catalunya. Segons ha pogut saber l'ARA, el ministeri va comunicar divendres al departament de Vicepresidència, Economia i Hisenda de la Generalitat la necessitat de "reprogramar" les quantitats previstes de projectes adscrits a aquests fons encara no resoltes. La reorientació, segons les fonts consultades, podria sumar almenys 114 milions d'euros destinats inicialment als àmbits de la recerca i la innovació, a més del de cultura i polítiques digitals, entre d'altres.

La decisió del ministeri d'Hisenda, presa el dia 4 de maig, afecta totes les comunitats autònomes i obliga a redefinir les prioritats de despesa en diferents capítols. Pel que sembla, la demanda hauria sorgit de la pròpia Comissió Europea amb la voluntat de reassignar els fons europeus, especialment els de caràcter estructural, a la lluita contra el covid-19. Però Brussel·les no especifica –o no amb prou claredat– quina mena de partides s'han de veure afectades ni tampoc quines prioritats han de ser ateses més enllà de la despesa sanitària.

A la vista de la documentació a la qual ha tingut accés aquest diari, no obstant, es podria dir que hi ha una contradicció "evident" entre els desitjos de la CE d'enfortir els sistemes de ciència i tecnologia europeus com a inversió necessària per combatre el covid-19 i reestructurar l'economia europea, i la decisió del ministeri d'Hisenda. "En situació d'emergència és lògic que es posposin unes inversions en favor d'altres", argumenta Josep Samitier, president de l'Associació Catalana d'Entitats de Recerca (ACER) i director de l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC). Però retirar la inversió en ciència i tecnologia "és com prendre les llavors al pagès amb l'objectiu d'estalviar". "Què plantarà per als pròxims anys?", es pregunta.

Els 114 milions d'euros que reclama el ministeri a Catalunya, i que representen una inversió global propera als 230 milions si es té en compte que l'Estat i la UE aporten els fons al 50% en aquests plans, afecten de manera molt particular inversions en R+D+I (l'eix 1 en nomenclatura europea). Per a Catalunya, això suposa haver de renunciar al pagament de 68 milions d'euros de la UE i a una quantitat similar per part de l'Estat.

Queda compromesa la despesa prevista en el programa d'infraestructures singulars, amb un global de 114 milions d'euros, però també "la captació de talent investigador, l'adquisició d'equipament de laboratori i projectes de recerca", lamenta Francesc Posas, director de l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB).

La decisió ministerial afecta centres de recerca i universitats, a més d'àrees sensibles vinculades a projectes de digitalització, política ambiental, innovació industrial o energètica. Estranyament, també afecta el Pla de Salut i actuacions en matèria cultural en forma de nous equipaments, entre altres. Totes elles, destaca Samitier, just en la "direcció oposada" del que sembla decidir-se a Europa.


La reassignació de fons, assenyalen els dos directors de centres de recerca, també suposa un "impacte negatiu" per al conjunt de la ciència espanyola, que es podria veure privada de "centenars de milions d'euros". "És com si haguessin passat el rasclet per a recollir tants diners com sigui possible sense pensar en les conseqüències", diu Posas tot recordant les recents declaracions d'Angela Merkel en què reclamava la necessitat d'invertir en coneixement i desenvolupament. La mesura "compromet de nou l'economia del futur", tanca Samitier.