Salut

Alerta per la venda online de fàrmacs no autoritzats o falsificats

Els experts veuen perilloses les webs estrangeres que oferten productes sanitaris més barats

No cal entrar al web profund per comprar il·legalment fàrmacs que únicament es poden dispensar amb prescripció mèdica i que escassegen a les oficines de farmàcia, com ara la vacuna de la meningitis B. Tampoc per aconseguir productes que prometen solucionar la disfunció erèctil o suplements alimentaris per guanyar o definir els músculs. Experts de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD) de la Universitat de Barcelona (UB) alerten que amb una cerca senzilla a internet es poden localitzar plataformes digitals de lliure accés i molt populars, com és el cas d'Amazon, que ofereixen impunement medicaments malgrat els riscos en la salut que comporten.

L'OBD nega que els fàrmacs es puguin comercialitzar com a mers béns de consum: "[Els medicaments] requereixen uns estàndards de seguretat, fiabilitat i credibilitat substancialment diferents dels de la resta de productes que es poden trobar a internet". L'organisme ha presentat aquest dimecres un document en què s'analitzen les qüestions bioètiques sobre la venda d'aliments i la dispensació de medicaments online per identificar els principals problemes i donar recomanacions als poders públics, les plataformes digitals i els ciutadans.

Els autors de l'informe han advertit que la compra de productes farmacèutics en línia suposa un risc per a la salut pública, sigui perquè tenen embalatges defectuosos, perquè s'adquireixen amb informació incompleta o, en els pitjors casos, perquè es tracta de productes falsificats o elaborats amb substàncies no autoritzades.

Les pàgines web en llengües estrangeres en què es venen productes farmacèutics a preus molt baixos han d'encendre les alarmes de qualsevol consumidor potencial, ja que són indicis que "poden ser mercaderia robada o en mal estat", segons l'advocada i codirectora del màster d'alimentació, ètica i dret de la UB, Maria José Plana. L'experta assegura que existeixen "petits grups operadors" que es desentenen de l'ús que es fa dels productes adquirits a les seves pàgines web i que deleguen tota la responsabilitat en els consumidors. "Les plataformes digitals no tenen una obligació expressa de supervisar la venda, però sí que han de fer-ho per la seguretat de tothom", afegeix Plana.

Logotip europeu comú

Cada estat és competent en l'establiment de condicions i limitacions per a la comercialització de medicaments online dins les seves fronteres. Per això la Comissió Europea posa a disposició dels ciutadans una plataforma web per tal que puguin comprovar si les webs que consulten ofereixen els medicaments legalment. El projecte es diu FakeShare i en formen part quatre estats membre: Espanya, el Regne Unit, Itàlia i Portugal. Si el programa resol que aquella web és fraudulenta significa que l'operador comercialitza de manera il·legal a tot el món.

"Les farmàcies no venen medicaments, els dispensen", ha subratllat Lluís Cabré, metge i membre de la comissió deontològica del Col·legi de Metges de Barcelona, que ha volgut donar un toc d'atenció per l'auge de conductes de risc com l'automedicació. De fet, només les oficines de farmàcia poden comercialitzar per internet els medicaments sense recepta.

Per això, els experts recomanen a les farmàcies que operen en línia posar el logotip europeu comú en un lloc visible de la web perquè els usuaris puguin saber qui ven i des d'on. "El mercat online és més complicat de controlar que el tradicional, perquè els protocols dissenyats per les autoritats nacionals encara no estan adaptats a l'entorn digital", ha denunciat l'experta. 

Una problemàtica semblant es dona en la compra en línia d'aliments. El document fa seves les investigacions de l'Oficina Europea de Policia (Europol), que alerten que una part dels grups que es dediquen a la venda il·legal de medicaments online ara troben en l'alimentació un terreny econòmic fèrtil. Els aliments frescos i altament peribles són els productes que més es manipulen sense complir amb la normativa d'higiene i seguretat alimentària, però també els complements alimentaris suposen un risc per a la salut pública. Sovint els suplements per augmentar la mida dels músculs es comercialitzen amb propietats prohibides o no autoritzades.

Recomanacions dels experts

Als consumidors

  • Adoptar una actitud crítica amb la informació que s'obté per internet
  • Desconfiar dels productes -siguin fàrmacs o aliments- que es venen a un preu molt baix

A les plataformes digitals

  • Subscriure els codis de bones pràctiques per a la distribució online i controlar l'oferta per identificar productes no conformes al dret
  • Col·laborar amb els poders públics i tercers interessats per eliminar o bloquejar les ofertes de medicaments o aliments il·legals

A les oficines de farmàcia

  • Aplicar la normativa de distribució online i vetllar perquè el logotip europeu figuri a totes les pàgines web de venda de medicaments a distància
  • Separar la venda de medicaments i productes sanitaris de la venda de productes de parafarmàcia i medicina complementària

A les autoritats

  • Establir polítiques públiques dirigides a educar el consumidor sobre el risc de comprar productes farmacològics o alimentaris en línia i remarcar el paper del farmacèutic en la dispensació dels medicaments
  • Fer complir les normatives també en el comerç electrònic i prohibir la publicitat de medicaments il·legals per protegir el consumidor