BARCELONA

La Fiscalia investiga Trias per pagar el lloguer del Banc Expropiat

L’exalcalde defensa la legalitat de la decisió i assegura que era l’“opció menys dolenta” per a la ciutat

Després del tercer dia d’aldarulls amb tots els focus mediàtics posats a Gràcia, la Fiscalia va anunciar ahir que obria una investigació a l’exalcalde de Barcelona Xavier Trias (CiU). Ho va fer per un presumpte delicte de malversació de fons per haver estat pagant durant un any el lloguer del Banc Expropiat de Gràcia amb diners municipals. Segons va informar el ministeri públic, la Fiscalia de Barcelona ha encarregat a la Policia Nacional que investigui els pagaments del lloguer del local ocupat a la immobiliària propietària de la finca, que “van ascendir a 65.500 euros en un any”.

El cas és que d’esquena al Banc Expropiat -i per sorpresa d’ells-, l’antic govern de CiU va pagar el lloguer d’aquest espai durant un any al propietari, la immobiliària Antartic Vintage, per garantir que no se n’expulsaria els ocupants. La mateixa Fiscalia raona que l’autorització del pagament, a finals del 2014, es va fer “amb la finalitat d’evitar els eventuals incidents que es poguessin produir per part del col·lectiu que estava allotjat a l’espai des del 2011”. Davant d’aquests fets la Fiscalia ha obert la investigació d’ofici, basant-se en un article de la llei que li permet actuar “si té coneixement d’un delicte”.

Ara la policia haurà de recollir proves i si la Fiscalia creu que hi ha prou indicis d’una actuació irregular podria presentar una querella contra l’exalcalde als jutjats perquè l’investiguin. Hores després d’aquest anunci, l’exalcalde va comparèixer davant dels mitjans acompanyat dels regidors del grup municipal, com a demostració de força i per reivindicar la legalitat de la mesura. “Pot no agradar, però estava ajustat a dret”, va expressar, i va insistir que la mesura es va prendre per defensar “l’interès general”. En aquest sentit va afirmar que “era la solució menys dolenta” i que “no era per beneficiar els okupes, sinó per evitar que es desencadenés un conflicte greu”.

A l’hora de prendre la decisió de pagar el lloguer durant el 2015, Trias va explicar que van valorar la “baixa incidència de queixes veïnals” i la “bona integració al teixit associatiu del barri”, però sobretot que tots els informes apuntaven que si es produïa un desallotjament “seria conflictiu”. “Es tractava d’un centre emblemàtic que generava simpaties als cercles okupes de tot Barcelona”, va insistir. En aquest sentit va justificar el pagament dient que els “donava temps per mediar” i va assegurar que es va fer amb tots els “informes jurídics corresponents”. “No es tracta de beneficiar els okupes, sinó de posar per davant l’interès general de la ciutat en un possible conflicte greu”, va insistir, i va afegir que era “una fórmula provisional i limitada en el temps”.

Tot i criticar la gestió de l’alcaldessa Ada Colau, Trias va anunciar que li ha enviat una carta en què lamenta la situació “d’aldarulls constants” que s’estan vivint i en què li ofereix el seu suport. “Crec que hem d’estar units per defensar la tranquil·litat de la ciutat”, va apuntar. La paradoxa rau en el fet que el mateix Trias va elogiar la feina “cultural i humanitària” que es feia en aquest local i que l’equip de govern de BComú estava en contra de pagar el lloguer. El govern de Colau va explicar que el contracte es va signar d’esquena a tothom, fins i tot d’esquena al mateix col·lectiu, i que no volia cap tipus de “paternalisme”.

Des del Banc Expropiat, per la seva banda, defensen que “el contingut del contracte mostra que les clàusules són abusives i que afavoreixen enormement el propietari, ja que el llogater -l’Ajuntament de Barcelona- es compromet a retornar el local buit i desocupat, sense cap desperfecte, reformat, amb les instal·lacions en perfecte funcionament”, van escriure els okupes del Banc Expropiat després de poder llegir el document.

"Podia esclatar

La conclusió dels activistes és que la llavors regidora de Gràcia, Maite Fandos, va evitar “tacar-se les mans en un moment electoralment complicat” i va ajornar “un conflicte social que li podria haver esclatat als morros”, amb el record dels aldarulls de Can Vies encara recent. Aquesta decisió, asseguren, “divergeix de la política repressiva” que havia exercit el govern Trias amb les cases okupes. “Entenem aquest contracte com una mostra més de la complicitat entre els poders públics i els privats per tal de mantenir la desitjada pau social i els privilegis que els garanteix”, insisteixen. Els okupes entenen que pagar el lloguer era “empènyer” el Banc Expropiat a una situació en contra dels seus principis per forçar-los a “institucionalitzar un espai i un projecte que semblava que s’escapava de les seves mans”. I afegeixen: “Des d’un bon principi, Manuel Bravo Solano -el propietari de la immobiliària Antartic Vintage- ens va intentar subornar oferint-nos 12.000 euros a canvi d’abandonar el local”. Per tot això deixen clar que “el Banc no negocia” i “el Banc no es ven”.

Ahir els aldarulls es van aturar i van deixar pas a una cassolada de protesta pel desallotjament. Caldrà veure com evoluciona aquest cap de setmana, amb una possible nova manifestació prevista per dissabte.

El director dels Mossos, Albert Batlle: “Si hi ha hagut alguna disfunció, la investigarem”

El director dels Mossos d’Esquadra, Albert Batlle, va assegurar ahir que el cos investiga les queixes d’alguns veïns del barri, segons les quals dilluns van trobar casquets de projectils viscoelàstics als balcons. També les lesions a un periodista durant el dispositiu policial per l’última nit d’aldarulls a Gràcia. “S’haurà d’investigar i, si cal, buscar algun tipus de correcció”, va declarar en una entrevista a Catalunya Ràdio.

Batlle va voler subratllar que els dos episodis són “un fet aïllat” en “el context d’una actuació policial més llarga” contra una “violència que no es pot tolerar”. En el cas dels suposats casquets de projectils viscoelàstics als balcons va precisar que és un fet que “no s’hauria d’haver produït”, tot i que sobretot va insistir en la idea que els Mossos es troben “en un context de violència molt important”.

A més a més, el director de la Policia va explicar que havia “demanat informació sobre les lesions” del periodista del quinzenal Directa Jesús Rodríguez. “S’ha de contextualitzar com es van produir. Si cal algun tipus de correcció, ho estudiarem”, va declarar Batlle. Rodríguez, per la seva banda, va assegurar ahir que denunciaria les lesions perquè un agent dels antiavalots el va colpejar dues vegades amb la porra després que ell s’identifiqués com a periodista. No duia el braçalet ni l’armilla que fan servir alguns periodistes per identificar-se en situacions de conflicte, però cap dels dos elements és obligatori. Rodríguez va assegurar que “pràcticament tots els agents” del cos d’antiavalots el coneixen “perquè fa molts anys” que cobreix aquest tipus d’incidents. Té una mà trencada i lesions a la cama. Com a mínim dos periodistes més van rebre cops de porra, segons ha sabut aquest diari, però no han dit que ho vulguin denunciar.

En declaracions a RAC1, Batlle també va dir que abans-d’ahir havien detectat “50 persones enormement violentes i organitzades” que serien les responsables de les destrosses. Va assegurar que eren “un grup d’encaputxats, amb cuirasses i elements de destrucció, com ara pals”.

Les tres nits d’aldarulls a Gràcia s’han saldat amb desenes de ferits i dos detinguts, que han quedat en llibertat -el segon d’ells ahir mateix-, a l’espera de ser citats per declarar.