ATAC TERRORISTA A CATALUNYA

La Guàrdia Civil va investigar l’imam de Ripoll fa nou anys per jihadisme

Els agents sospitaven que tenia dos telèfons però només n’hi van punxar un

La Guàrdia Civil va entregar el febrer del 2008 a l’Audiència Nacional un informe “final” sobre la documentació de l’operació Xacal. El novembre del 2007, el jutge Baltasar Garzón havia ordenat al cos policial fer una anàlisi del material intervingut en aquesta operació. Un dels punts de la petició de Garzón demanava elaborar un informe sobre Abdelbaki es Satty, que uns anys més tard seria l’imam de Ripoll i el cervell del grup terrorista que ha acabat atemptant a Barcelona i Cambrils. Complint l’ordre del jutge, fa nou anys la Guàrdia Civil va investigar la documentació obtinguda d’EsSatty i l’escolta telefònica -ja que se li havia punxat el mòbil- per determinar quina relació tenia amb una cèl·lula jihadista. En la conclusió de l’informe, al qual ha accedit l’ARA, la Guàrdia Civil va descartar que Es Satty participés en la xarxa islamista de reclutament. La Policia Nacional també sospitava que, a part del telèfon punxat, tenia un altre número que no van localitzar.

L’Audiència Nacional va començar a posar el focus en Abdelbaki esSatty a finals del 2005, en el marc d’una investigació a la cèl·lula terrorista Grup Islàmic Combatent Marroquí. Aquest procediment judicial investigava la trama espanyola implicada en els atemptats del maig del 2003 a Casablanca, al Marroc. El setembre del 2005, la unitat d’informació exterior de la Policia Nacional va alertar que s’havia detectat que Es Satty tenia “nombrosos contactes” amb alguns detinguts de la investigació. “No es descarta que pogués actuar com a intermediari a l’hora de donar suport logístic a les xarxes terroristes, mantenint contactes amb individus àrabs que es dediquen a falsificar documentació amb l’objectiu de donar sortida a la cobertura d’elements terroristes”, va avisar la Policia Nacional, que va sol·licitar que es punxés el telèfon d’Es Satty.

L’octubre del 2005 l’Audiència Nacional va permetre intervenir el mòbil d’Es Satty per les “sospites fundades” sobre la seva vinculació amb el grup terrorista Ansar al-Islam. El seu número va estar punxat entre el 19 d’octubre i el 22 de novembre del 2005, fins que la Policia Nacional va demanar aturar l’escolta perquè, en aquest mes d’intervenció telefònica, no s’havia pogut obtenir informació “rellevant per a la investigació”. “I sabent la utilització dels telèfons per concretar cites i reunions per part d’aquest individu, entenem que té un altre número telefònic sense que de moment se’n tingui coneixement”, va advertir el cos policial sobre Es Satty. Però aquest altre telèfon, que hauria permès avalar la tesi de la policia sobre la seva implicació, no es va arribar a localitzar, ja que no consta en el sumari del cas.

“Possiblement drogues”

Al cap de dos anys, el 2007, va ser quan Garzón va ordenar a la Guàrdia Civil que analitzés el material aconseguit en tot el procediment judicial. Llavors ja s’havien fet els escorcolls en domicilis de Vilanova i la Geltrú, entre altres localitats, en el marc de l’operació Xacal. Es Satty vivia al mateix pis d’un dels detinguts a Vilanova el 2006, i entre el material obtingut de l’habitatge i l’escolta telefònica, la Guàrdia Civil va establir que l’imam de Ripoll no era parent d’un arrestat en l’operació, amb el mateix cognom que ell. L’informe del 2008 va afegir que Abdelbaki es Satty tenia antecedents per una detenció a Ceuta “per un presumpte delicte fiscal, possiblement drogues, pel qual no va arribar a ingressar a presó”. La investigació policial no va precisar el delicte, tot i que ara s’ha sabut que EsSatty va ser condemnat per haver intentat introduir a Espanya de manera il·legal una persona que viatjava amb un passaport falsificat. Davant aquesta falta de concreció, el jutge va descartar acusar Es Satty en la causa que estava oberta.

I és que la Guàrdia Civil també va dir en l’informe que “per informacions d’intel·ligència” se sabia que un altre detingut havia entregat diners a Es Satty per pagar una furgoneta, perquè pogués utilitzar-la per “passar compatriotes de manera il·legal del Marroc a Espanya”. Però la investigació no va aportar res més sobre aquest fet. Del telèfon punxat, el cos policial es va limitar a assenyalar amb qui havia contactat Es Satty i de qui havia rebut trucades. Així, la Guàrdia Civil va concloure sobre ell: “Tot i que hi ha una relació directa amb alguns integrants de la cèl·lula desarticulada, no s’ha observat que existeixi una vinculació amb la xarxa de reclutament”. Per justificar-ho, va argumentar que, fa nou anys, no s’havia detectat Es Satty en reunions o negocis del grup terrorista, “ni indicis de participació rellevants en accions de captació o d’adoctrinament d’adeptes per a la causa islamista investigada”.