SALUT

Hospitals catalans detecten un augment dels bacteris resistents

El 25% de les infeccions per 'Escherichia coli' ja són immunes als antibiòtics de segona línia

Els bacteris multiresistents als antibiòtics van en augment al món sencer. Es calcula que a Europa les resistències als antimicrobians ja provoquen 25.000 morts a l’any. A Catalunya, els enterobacteris -entre ells l’ Escherichia coli - que són resistents a més de tres famílies d’antimicrobians en infeccions hospitalàries suposen ja un 25% del total, explica a l’ARA Francesc Gudiol, al capdavant del centre coordinador VINCat, el programa del Servei Català de la Salut que estableix un sistema de vigilància unificat de les infeccions nosocomials als hospitals de Catalunya, i que justament ahir va celebrar al CosmoCaixa amb tots els metges i infermers col·laboradors els seus 10 anys d’existència.

A Catalunya, les infeccions hospitalàries en general, no tan sols les causades per bacteris resistents, generen una gran despesa. Les cinc més habituals suposen més de 12 milions d’euros anuals. Aquesta xifra és sensiblement inferior a la del 2008, 19 milions d’euros. No tots aquests bacteris són resistents als antibiòtics, “però tot i la davallada global de les infeccions hospitalàries”, el que sí que s’està veient “és com augmenten els bacteris resistents”, valora Gudiol.

Als hospitals catalans, el bacteri amb més resistències és l’Staphylococcus aureus en la seva versió multiresistent (SARM), el Klebsiella pneumoniae i l’ E. coli. Només el 40% de les infeccions hospitalàries per E. coli responen a l’amoxicil·lina -antibiòtic de primera línia i el més utilitzat-, explica a l’ARA Gudiol. Les infeccions d’aquest bacteri resistent als antibiòtics de segona línia, els que no responen ni a les cefalosporines ni a les quinolones, suposen un 25% de les infeccions als hospitals, afegeix. D’aquests, un 1% són resistents també als carbapenems. Són els casos més complicats.

S’esgoten els antibiòtics

Els bacteris resistents es generen per l’abús en el consum d’antibiòtics en humans i bestiar. Als hospitals, com que són espais on es concentren més malalts, els bacteris resistents es poden generar i escampar amb més facilitat. Entre la llista de bacteris que més preocupen arreu del món hi ha l’ E. coli, que sobretot provoca diarrees i infeccions d’orina. A la Xina, i més recentment als Estats Units, ja s’han començat a detectar casos de pacients infectats amb bacteris que no responen a l’antibiòtic que s’utilitza com a tercera línia, la colistina. Aquest fet ha alarmat les autoritats sanitàries dels EUA, que van escampar la notícia per tot el món fa dues setmanes. La majoria d’experts microbiòlegs titllen aquesta reacció d’amplificada, ja que el pacient en qüestió ha pogut ser tractat per altres vies, encara que no siguin les ideals. Però el cert és que l’arsenal terapèutic s’esgota i, a més, el tipus de resistència del superbacteri dels Estats Units facilita que s’escampi la resistència.

Més promiscuïtat

Els E. coli resistentsque es detecten a Catalunya encara no són com el superbacteri multiresistent dels Estats Units. Aquest no respon a 15 antibiòtics, entre els quals hi ha la colestina, antimicrobià de tercera línia que els especialistes consideren una taula de salvament quan tot falla. El que més preocupa és que al darrere hi ha un mecanisme que fa més fàcil que la resistència s’escampi.

Generalment, els bacteris es tornen resistents per mutacions genètiques, que fan que se seleccionin els que són més forts i aconsegueixen escapar dels antibiòtics. En el cas de l’ E. coli dels EUA s’hi suma un altre mecanisme. S’ha detectat que el gen que confereix la resistència a la colistina -l’MCR1- està en un plasmidi que es pot transmetre a altres bacteris. “Quan la resistència és per una mutació, no es transmet; si és per un plasmidi, sí”, puntualitza Jordi Vila, cap de microbiologia de l’Hospital Clínic i director de la Iniciativa de Resistències a Antibiòtics de l’Institut de Salut Global. La transmissió podria ser ràpida: “Els bacteris es multipliquen en 20 minuts. És exponencial, al cap d’unes hores en tens milers”, afegeix Vila. Pel que fa a l’origen, “es creu que pot venir de l’àmbit veterinari”, afegeix Vila.

Aquest plasmidi també ha sigut detectat per investigadors de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau en un estudi amb 10.000 mostres d’ E. coli recollides de pacients. “Estava present en un 0,5% de les mostres, tot i que és diferent del cas americà perquè no eren resistents a tants antibiòtics”, explica Beatriz Mirelis, cap clínic de microbiologia de Sant Pau. “La recerca és important, necessitem saber quanta resistència hi ha a la colistina, perquè és el que tenim com a tercera línia”, afegeix Mirelis. La colistina va deixar d’utilitzar-se als anys 70 pels seus efectes secundaris. “Va quedar al bagul dels records, per això no ha fet resistències”, explica Mirelis. En un informe del maig, el G-7 demanava a la indústria farmacèutica que dediqui esforços a trobar nous antibiòtics.