L'escola Àgora, al barri Sant Narcís de Girona / DAVID BORRAT

EDUCACIÓ

Immigració i escola: històries d’èxit

Fugint de la segregació i dels guetos, desenes d’escoles catalanes amb alts percentatges d’immigració han aconseguit convertir-se en projectes d’èxit. Gràcies a la feina incansable dels seus equips docents i a la implicació de les famílies, s’han abanderat com a centres de referència a favor de la integració. Ensenyament i el Síndic preparen una normativa per promoure la diversitat a tots els centres

L'escola Àgora, al barri Sant Narcís de Girona / DAVID BORRAT / DAVID BORRAT
FRANCINA BOSCH / NÚRIA MARTÍNEZ / PILAR MÁRQUEZ AMBRÒS

Unes aules on el lema és “La diferència suma”

Escola Àgora (Girona)

Són les 9 del matí de dimecres. Els nens i les nenes van arribant mentre als altaveus del centre hi sona 'El vol de l'home ocell', de Sangtraït. És la cançó d'aquesta setmana, la que ve en serà una altra. Mai sona una sirena estrident. Pintat en una paret del pati, un dels versos més cèlebres de Miquel Martí i Pol els dona la benvinguda: 'Tot està per fer i tot és possible'. La Montse i en Joel es col·loquen a l'entrada i els reben amb un "bon dia", per "crear l'hàbit". "Abans arribaven sense dir res, ara saluden tots", destaca la Montse.

La Montse Marquet (directora), en Joel Aranda (cap d'estudis) i l'Anna Maria Prim (secretària) formen el triumvirat directiu de l'Escola Àgora del barri de Sant Narcís de Girona des del 2012. Gairebé cinc cursos amb els quals han capgirat la que, des del 1972 i fins l'any passat, va ser l'Escola Mare de Déu del Mont. "'Àgora' ens defineix molt més com a projecte. Les àgores eren llocs per conversar, per discrepar, per adaptar-se", assenyala en Joel. El primer que van fer en arribar al centre va ser canviar el gris de les parets per tots els colors que tenien a l'abast, especialment el verd i el taronja: "Esperança i intel·lecte". Els tres van estar d'acord que calia treure els llibres de l'aula i substituir-los, sempre que fos possible, per altres materials didàctics que permetin treballar "habilitats i processos", més enllà dels continguts. I els resultats els avalen. "Ens hem situat a la mitjana catalana en les proves de competències bàsiques, que era el repte", afirma la Montse. Amb il·lusió i convicció han aconseguit apuntalar un model educatiu propi, en continu canvi i revisió, basat en l'"observació" constant dels alumnes i "adaptat a les seves necessitats", que fuig d'etiquetes i que beu d'experiències d'èxit que han observat al seu entorn. L'objectiu: "Empoderar els nens, fer-los autosuficients i capaços d'adaptar-se a un món futur que encara està per definir", subratlla en Joel.

Dignificar els alumnes i les seves famílies

Però com s'assoleix aquesta fita en una escola on conviuen prop d'una vintena de nacionalitats i dos terços dels alumnes provenen de famílies nouvingudes? Obrir les classes perquè hi entrin pares i mares i s'impliquin amb el projecte educatiu ha estat clau. "Si els pares no donen importància a l'aprenentatge els nens tampoc", destaca en Joel. També connectar l'alumnat i les famílies al barri i a la ciutat. "Hem de fer que els nens se sentin arrelats on viuen sense renunciar als seus orígens", assenyala la Montse. En l'aspecte pròpiament educatiu, l'oralitat i la comprensió, dins les competències de llengua, són el pal de paller. "Si no entenen el que els dius no poden aprendre res", afirma la Montse. En aquest sentit, el reforç individualitzat de català de l'aula d'acollida és fonamental, un acompanyament que intenten integrar a l'aula sempre que és possible. L'educació artística també hi té un pes molt rellevant. "L'art és un llenguatge que permet la cohesió social i equilibrar les diferències", assenyala en Joel. Tot amb l'objectiu de "positivar" la dissemblança i "dignificar els nens i les seves famílies", afirma la Montse. No debades el lema de l'escola és 'La diferència suma'. Només cal entrar a una de les aules per copsar la normalitat de la diferència a través dels noms del grup classe: Yuri, Avril, Jahel, Lola, Roc, Aràdia, Malak, Lola, Yasin, Antonella, Mahamadu i Gisela.

D'ajudes públiques en reben poques -o, si més no, insuficients-, però tenen al costat un col·lectiu de mares i pares compromesos amb el model d'escola que els empeny a perseverar. Marina Garcia Tubert i Susana Turon, presidenta i membre de la junta de l'AFA -Associació de Famílies d'Alumnes- destaquen "el projecte i la cohesió del professorat" com a elements decisoris per fer la tria. L'alt índex d'immigració no les va espantar, tot el contrari. "És la realitat del barri, per què escapar-ne?", assenyala la Susana. La Marina admet que també la va convèncer "la llum que té" l'escola i l'ambient que "es respira". Elles dues formen part del terç, aproximadament, de famílies d'origen català que han decidit portar els seus fills a l'Àgora eludint l'estigma de l'elevat percentatge d'immigració que, especialment anys enrere, va fer que una majoria de famílies autòctones busquessin una alternativa en les escoles concertades o privades de la ciutat. 

Les parets de l'Àgora parlen per si soles: "No hi ha cap diferència entre nosaltres si estem disposats a trobar allò que ens uneix".

Col·lectiu intercultural? Els nens simplement se senten d’aquí

Escola Miquel Bleach (Barcelona)

Als penjadors de l’Escola Miquel Bleach no s’hi veu cap nom d’origen català. Situada al barri d’Hostafrancs de Barcelona, té un 95% d’alumnat d’origen estranger. “Som com l’escola americana en versió famílies pobres”, apunta, amb ironia, la directora de l’escola, Pilar Ugidos. Aquest fet, però, és pràcticament invisible als ulls dels alumnes. “Ells no parlen d’interculturalitat perquè se senten d’aquí”, expressa Ugidos, que recorda que les preocupacions d’un nen estranger són les mateixes que les d’un de nascut a Catalunya.

La Jana, de tercer de primària, n’és un exemple. Provinent de Filipines, assegura que el que més li agrada de l’escola és estudiar i aprendre coses noves. O el Juan David, de Colòmbia, que el que més li agrada és el tracte dels mestres. L’Escola Miquel Bleach és premi Ciutat de Barcelona d’educació 2015 i Medalla d’Honor de Barcelona 2013. Registra la matrícula viva més alta de Barcelona, amb 53 entrades i més de 30 sortides durant aquest curs. Tot i tenir un gran nombre de famílies en situació de pobresa -130 dels 200 alumnes tenen beca menjador- l’escola té una pau social sorprenent. El mèrit d’això el té, sens dubte, la implicació de la direcció i dels mestres.

“Abans els mestres no hi estaven tan implicats i ara treballem com un equip”, apunta la coordinadora de cicle mitjà i tutora de 3r de primària, Rosario Pérez, que creu que això és la base de la “transformació del centre”. Actualment, el funcionament de l’escola és molt clar: els alumnes són el centre, els mestres són facilitadors de coneixement i les famílies han d’estar empoderades. “Moltes famílies no coneixen els seus drets i vam decidir que nosaltres havíem de poder solucionar-los els problemes de debò”, apunta Ugidos, que defensa que la clau és no tractar-les amb paternalisme. Per a ella, aquesta és l’única manera que es generi una “relació de confiança” entre família i escola.

Una mostra de com fugen del paternalisme és el lema de l’escola: “El millor, per als que més ho necessiten”. “Al Miquel Bleach volem la màxima qualitat en tot i per això intentem tenir els millors mestres”, explica la directora. Un exemple d’això és que la festa de final de curs la celebren a la Sala Oval del MNAC. “Hi va haver un any que la vam fer el dia abans de la famosa boda de la família índia Mittal”, explica. Fa prop de 10 anys, la matrícula del centre era d’entre 9 i 13 alumnes. Actualment és d’entre 20 i 22. “A les portes obertes ens venen moltes famílies del barri catalanes que ens diuen que els encanta el projecte i que vindrien si no hi hagués tants immigrants”, apunta la directora.

El català, segona llengua

Actualment, el centre té dues aules d’acollida, amb 14 i 11 alumnes cada una. “Som una escola de referència per atendre alumnat de moltes nacionalitats amb el català de segona llengua”, expressa la directora, que assegura que els ha pujat molt “l’autoestima”.

En aquest sentit, la tutora de l’aula d’acollida, Carmen Magallanes, celebra el nivell de català que tenen els alumnes. “És la seva segona llengua i de seguida aprenen les frases bàsiques per poder-se comunicar amb l’entorn”, apunta Magallanes. Tot i això, l’escola té clar que el que és prioritari és garantir que els alumnes tinguin les condicions bàsiques per ser feliços.

Transformar les dificultats en oportunitats. Sota aquesta premissa, i amb un gran esforç dels equips docents, desenes d’escoles catalanes han aconseguit combatre la segregació escolar dins de les aules. Amb percentatges de més del 50% d’immigració, les joies de la corona del sistema han fet que alumnes que no entenien ni el castellà ni el català puguin desenvolupar-se actualment amb total normalitat.

Al curs 2015-16, el nombre d’alumnes d’origen estranger a primària i al segon cicle d’educació infantil era de 58.332, d’un total de 481.663. A l’ESO, era de 36.147, d’un total de 298.472. Per primera vegada, aquest curs totes les escoles d’alta complexitat han reduït la ràtio de P3 de 25 a 22 alumnes i han comptat amb més docents i tècnics. A partir del curs 2017-2018, la ràtio d’alumnes d’ESO als centres d’alta complexitat passarà de 30 alumnes a 27. Per combatre els guetos, el departament d’Ensenyament i el Síndic de Greuges estan preparant una normativa que entrarà en vigor el curs 2018-19.

Tot i que encara es desconeix en què consistirà en la seva totalitat, una de les mesures que s’implantarà el curs 2018-19 és la incorporació de punts específics en la preinscripció per als centres d’alta complexitat. És a dir, es donaran punts específics a famílies no immigrants per facilitar-los l’entrada a centres amb molta immigració. “Un centre d’alta complexitat no sempre té places vacants”, apunta el secretari de polítiques educatives, Antoni Llobet, que recorda que els centres amb molta immigració també tenen demanda. Hi ha famílies que per iniciativa pròpia ja s’han apuntat en bloc a escoles amb percentatges elevats d’immigració per evitar que es converteixin en guetos. La normativa de cara el curs 2018-19 preveu que sigui l’administració qui promogui aquestes iniciatives.

Una altra de les mesures més polèmiques que s’engegarà és que ja no hi haurà punts complementaris de la preinscripció per malaltia digestiva crònica (com la celiaquia, entre d’altres) a partir del curs 2018-19. L’eliminació dels punts s’impulsa com a mesura contra la segregació perquè Ensenyament ha detectat que hi ha famílies que utilitzen la celiaquia per poder entrar a l’escola que volen i no a la que els tocaria per proximitat. “Intensificarem els esforços perquè no es produeixi frau de cap tipus a les matriculacions”, apunta Antoni Llobet.

Una de les queixes històriques dels centres amb alts percentatges d’immigració és els problemes que els genera la matrícula viva. En tenir places lliures, tenen una xifra elevada d’alumnes que entren a mig curs. La nova normativa també preveu mesures pel que fa a aquesta qüestió.

Tenir la diversitat com a pilar educatiu

La Sínia (Vic)

La Sínia és l’escola del barri del Remei de Vic i un reflex fidel de la seva multiculturalitat. El centre té 420 alumnes i a les seves aules hi conviuen 21 nacionalitats i 27 llengües maternes. Entre les seves parets, es parla el català i el castellà però també l’amazic, el wòlof, el francès, el haussa, l’àrab, l’hindi o el mandarí. La directora de l’escola, Gina Codinachs, explica que la diversitat s’ha convertit en la “fortalesa” del projecte educatiu. “La realitat és la d’una escola multicultural i plurilingüe però és que el nostre barri i el món també ho són”, reivindica. Més del 90% dels alumnes són fills de persones immigrades.

El plantejament de les assignatures es fa per projectes transdisciplinaris, a partir de la multiplicitat d’identitats i sense llibres de text. El cap d’estudis de La Sínia, Xevi Planàs, indica que la feina que s’hi fa permet que els infants “connectin amb la realitat” més enllà de les classes magistrals. “No només ens trobem amb l’aprenentatge de la cultura catalana sinó que alumnes i mestres aprenem de la resta d’identitats de l’aula”, subratlla. “Ara mateix a P4 s’estudia la casa i el que fem és preguntar-nos si les cases d’aquí són iguals que, per exemple, les cases de Ghana”, afegeix Gina Codinachs. “Als llibres el que hi ha són prototips i no la realitat”, considera Planàs.

Les sortides per capbussar-se en l’entorn i la participació de les famílies són constants. “Des de redescobrir el patí i el que hi ha, ensenyar-los que les cuques tenen noms com escarabat o marieta, a fer sortides per la ciutat o explorar la cultura familiar establint un diàleg d’aprenentatge amb els pares”, comenta Xevi Planàs.

El nivell d’implicació de les famílies voreja el 100% i l’escola té la figura de la tècnica d’integració social, que reforça l’atenció comunitària. “Es corresponsablilitza els pares en el procés educatiu i es treballa en l’aspecte sociofamiliar. Busquem conèixer cada nen i el seu bagatge”, sintetitza Codinachs.

A cinquè, entre d’altres, hi ha el projecte Vic Big Families, en què els alumnes i els seus pares comparteixen en anglès particularitats dels seus països d’origen. “Incidim molt en l’aspecte oral, també amb música i danses”, explica la professora d’anglès, Maria Galera. El joc simbòlic és sovint una altra de les apostes del centre.

La Sínia té un fort lligam amb entitats i associacions de veïns, el CAP del Remei, els serveis socials i institucions com la universitat. Anna Vilaró, mestra d’infantil i secretària de l’escola, relata que l’avaluació al centre va més enllà dels resultats i s’analitza l’evolució i el guany en seguretat personal i autoestima.