Societat 01/12/2017

Janet Sanz: “A vegades hem de renunciar al cotxe per prioritzar la salut”

A partir d'avui, els cotxes més contaminants tindran la circulació prohibida a Barcelona quan hi hagi episodis de contaminació

Maria Ortega
4 min
Janet Sanz: “A vegades hem de renunciar al cotxe per prioritzar la salut”

BarcelonaComencen les restriccions per als cotxes més contaminants a Barcelona. A partir d’avui, tindran la circulació prohibida quan es detectin episodis de contaminació. Un canvi que ara serà puntual -al cap de l’any no se solen registrar més de tres episodis d’aquesta mena- però que ha de servir per aplanar el terreny per quan, a partir del 2020, la restricció passi a ser diària.

Estem acostumats que cada vegada que s’anuncia una iniciativa que implica canvis en el transport privat, com el Dia Sense Cotxes i la superilla, es desencadena la polèmica. ¿La ciutat ja està preparada per a aquesta restricció?

Vull pensar que sí. Hi ha un ampli consens que cal fer actuacions perquè el que està en joc és la salut de tothom i especialment la dels més vulnerables. Però és cert que quan impulses aquestes iniciatives hi ha gent que pensa que els perjudiques el dia a dia. L’element central és que estiguem tots convençuts que cal fer coses per garantir la salut de la gent. És important que tothom pensi què pot canviar en el seu dia a dia perquè això vagi a millor. A l’Ajuntament tenim l’obligació d’actuar i de plantejar coses que, a més, són de sentit comú. El que fem ara és una qüestió d’emergència. No estem dient que tothom deixi el cotxe a casa, que en alguns moments fins i tot podria estar justificat per complir amb els nivells que marca l’OMS, sinó que diem que, en moments d’episodi, hi haurà restriccions i no les hem plantejat nosaltres: ho fan científics i ho determina la DGT amb etiquetes.

Amb els mals resultats que obté la ciutat quant a contaminació de l’aire, ¿la restricció actual no fa curt?

Ens hem marcat un primer estadi que és el dels episodis. Fa dos anys que alertem del problema tan greu que suposa la contaminació per a la salut, i la societat ja ha canviat molt els últims deu anys. L’objectiu és que el 2020 les restriccions siguin permanents, perquè és evident que els problemes no són només els episodis, sinó que és una qüestió estructural. De manera irresponsable, durant molts anys diferents administracions han promocionat la compra de vehicles com el dièsel i no era veritat que fos millor. El que intentem ara és difondre la informació que hi ha vehicles molt contaminants que ens perjudiquen i hem de donar temps perquè hi hagi el canvi de flota. Hem de treballar, per exemple, amb els autònoms que utilitzen el vehicle a la feina, per no generar-los un problema a curt termini. La nostra obsessió, d’altra banda, és la transició modal, que la gent agafi transport públic, bicicleta, vehicle elèctric... Però tot això va a poc a poc.

¿Per això la primera fase s’entén com a més pedagògica i es preveuen sancions de màxim 100 euros?

L’èxit d’aquestes polítiques és que no hi hagi sancions. Que tothom se’n corresponsabilitzi i aquells dies no agafi el cotxe. L’horitzó és el 2020 i anem de debò a l’objectiu que els cotxes més contaminats no puguin circular mai per Barcelona.

Què cal fer d’ara fins al 2020?

Aconseguir que la gent vegi el canvi com una oportunitat per millorar la seva qualitat de vida. Ara ja provem com hi respon la ciutat i què és el que hem de millorar perquè pugui oferir la garantia que tothom es pot moure, arribar a la feina...

¿Serem a temps d’evitar sancions de la UE per superar els màxims de contaminació?

La UE ja ha sancionat més d’una vegada l’Estat i la Generalitat. La paradoxa és que la responsabilitat en la planificació de la lluita contra la contaminació és dels governs i qui en fa les primeres gestions som les ciutats, que no tenim tots els instruments. Ja m’agradaria poder tenir, per exemple, tots els recursos per respondre quan algú de l’àrea metropolitana em diu que amb Rodalies no arriba bé a la feina. Necessitem un front comú i ens falta un element clau, que és l’Estat, que, a part de fer les etiquetes de la DGT, s’ha de comprometre amb el transport públic de debò. Volem el compromís que Rodalies és un servei de primera i no de segona com ara. La nostra obligació és empènyer les institucions i ho volem fer de la mà de la ciutadania. Necessitem una ciutadania reivindicativa en l’exigència de la seva salut. Quan veig que la primera causa de mort de les dones a Barcelona és el càncer de pulmó, no em puc quedar igual. A vegades has de renunciar a coses més còmodes per prioritzar la salut.

El tramvia es va presentar com una eina clau per millorar el transport públic metropolità i continua políticament enrocat...

Malgrat que hi hagi un endarreriment des de l’ATM en la tramitació final del projecte tècnic, estem on time perquè es pugui desenvolupar ja un tram important de connectivitat aquest mandat. El problema és que hi ha bloqueig polític.

El RACC ha reobert el debat del traçat. No el vol per la Diagonal.

Hi ha determinades institucions que pensen que hi ha avingudes de la ciutat que no es poden tocar. Per a nosaltres la Diagonal és un carrer important i ha de ser exemple de quina ciutat volem. Si la volem habitable, saludable, s’ha de visualitzar a les principals avingudes.

També a la Meridiana?

La volem diferent. No volem que Barcelona sigui sinònim d’autopistes. L’altre dia parlàvem amb actors socials i econòmics per veure com ajudem que la ciutat millori i, en un context complicat econòmicament, una cosa que deien és que tenim un espai molt reduït i el 60% està destinat als cotxes. Quin efecte té això per a la salut?

¿Tocar els cotxes està sent més complicat del que us pensàveu?

Quan apel·les a canvis culturals veus que cal molta pedagogia i donar marge per fer-ho tot de la mà de la gent. Una persona de referència en aquests temes va ser Carles Capdevila amb els seus articles sobre canvis a la ciutat. Aquestes veus són claus per ajudar a fer el canvi de xip. Molta gent diu: “Soc conductor i agafo el cotxe més del que em convindria i em cal que l’administració, en algun moment, m’ho posi difícil perquè necessiti fer el canvi”.

Vau presentar una proposta valenta de superilles i carrils bici. ¿Es podrà desplegar aquest mandat?

En superilles anem on time. En farem cinc aquest mandat: Poblenou, Sant Antoni, Horta, les Corts i Hostafrancs. I en carrils bici estem per sobre dels 200 quilòmetres en dos anys. És veritat que vam dir que faríem molts carrils nous, però també hem identificat que calia millorar-ne alguns que ja hi havia.

stats