BARCELONA

Jaume Collboni: “Amb el ‘top manta’ no estem fent res que no s’hagués fet abans”

Aquests dies, amb Colau de vacances, Collboni exerceix d’alcalde accidental

El PSC va doblar els seus regidors a Barcelona el 26-M, de quatre a vuit, i després de segellar el pacte de govern amb els comuns Jaume Collboni (Barcelona, 1969) es va erigir en primer tinent d’alcalde. Aquests dies, a més a més, amb l’alcaldessa de vacances, exerceix d’alcalde accidental.

Com notaran els barcelonins que el PSC ha entrat al govern?

Es notarà sobretot perquè hi haurà un govern molt ampli. És la primera vegada després de 12 anys que tenim un govern de 18 regidors i regidores, i això és una garantia per a moltes coses. Per començar, podrem atendre tots els serveis i tots els àmbits de govern de la ciutat, i podem reforçar molt la presència dels regidors de districte.

El que més està veient ara el ciutadà és el gir en l’àrea de seguretat, en la figura d’Albert Batlle.

L’Ajuntament té unes normes que ha de fer complir, especialment per mantenir la convivència a l’espai públic, que és la nostra competència directa. Això és a les ordenances municipals i nosaltres el que fem és fer-les complir. És la nostra obligació política. No s’està fent res que no s’hagi fet ni fa uns mesos ni fa uns anys. Fenòmens com el top manta són una mica Guadiana, a la ciutat: van sorgint periòdicament, però tenen una solució, que passa, en primer lloc, per fer complir les normes i, després, per fer-ne un abordatge social.

El PSC va ser molt crític amb Colau en matèria de seguretat i ara que porten vostès l’àrea el primer que fan és el gran dispositiu contra la venda ambulant. ¿És perquè es veu com un problema de seguretat?

No, en absolut. No és un problema de seguretat. Hi ha un fet que és l’ocupació irregular de l’espai públic no autoritzada, i l’Ajuntament té l’obligació de fer complir les normes. Tampoc estem fent res que no s’hagi fet abans. El que nosaltres fem és centrar-nos en no problematitzar més el fenomen i abordar-lo des del punt de vista social. No cometrem la imprudència de barrejar-ho amb una qüestió de seguretat, crec que és una temeritat.

Un altre repte relacionat també amb aquesta pobresa extrema és la situació dels menors no acompanyats. Batlle parlava d’un retorn assistit als seus països.

És evident que els menors de 18 anys són objecte d’una especial protecció per part dels poders públics sense preguntar ni d’on venen ni per què són aquí. És una qüestió de drets humans. I aquest és el principi d’actuació de qualsevol administració. A partir d’aquí, és evident que s’han de trobar mesures d’acompanyament, de formació, de reinserció. És un problema sobre el qual hem de fer molt i parlar poc.

Colau va reconèixer que li havia incomodat una mica haver renovat el càrrec amb el suport de Manuel Valls. A vostè el va incomodar?

No, jo crec que és plenament legítim. Sempre ho he dit: tots els vots emesos en unes eleccions són igualment legítims, tots els representants a l’Ajuntament de Barcelona, siguin del color polític que siguin, són igualment respectables. Va ser una majoria puntual per a la investidura i ara el que tenim és un acord d’esquerres que funciona molt bé.

Valls donava el suport i no entrava al govern. ¿Vostè hauria acceptat una cosa similar? ¿Investir Colau sense un acord de govern?

Nosaltres vam posar sempre com a reflexió prèvia que el suport a una investidura havia de tenir com a conseqüència un govern, un govern progressista. Pactar és de valents perquè vol dir que et poses d’acord amb algú que pensa diferent de tu.

¿I aquesta lògica no s’hauria de traslladar a l’Estat? A Madrid, el PSOE no vincula la investidura i entrar al govern.

Són casos molt diferents. Per començar perquè qui va guanyar les eleccions d’una forma clara va ser Pedro Sánchez, que és qui té la responsabilitat, amb un procediment que és diferent del que tenim els ajuntaments, de buscar les majories de suport, i en aquests moments s’ha frustrat una possible sortida. Ara se n’està plantejant una altra. Ja es veurà quin recorregut té.

En les primeres votacions a l’Ajuntament, en temes com la seguretat, s’ha vist que el govern aconseguia més el suport de Cs, Valls i el PP que no pas el d’ERC. Els preocupa, això?

No s’ha plantejat cap pacte de ciutat, encara. El que hem vist és que l’oposició s’ha posat d’acord de seguida per provocar dos plenaris extraordinaris 48 hores després que comencés el mandat. Al setembre, quan comencem a parlar de projectes de futur, buscarem acords des del diàleg i des del respecte a la diferència ideològica.

ERC no serà un soci preferent?

Ho és per un motiu: aquest és un govern progressista, i per tant a qui primer ens adreçarem és a aquells grups que defensen posicions progressistes. I ERC és el principal partit de l’oposició i és un partit progressista. Per tant, serà el primer que rebrà les nostres propostes. Exclusivament? No, tots els grups mereixen el mateix respecte.

Per què va decidir anar a veure Joaquim Forn a la presó?

Hi tinc una relació personal, a banda de política, de fa molts anys, i l’he anat a veure en alguna altra ocasió.

Van parlar del llaç groc al balcó?

Els continguts de la conversa formen part de la privacitat.

Què li va semblar que Manuel Valls digués al ple, amb Forn davant, que no hi ha presos polítics?

Bé, és una afirmació amb la qual estic d’acord. Ho he dit públicament i ho mantinc. No hi ha presos polítics. Espanya és un estat democràtic consolidat.

Més continguts de