Juan Ángel Bellón: “Els fills de pares sobreprotectors no aprenen a gestionar els problemes”

BarcelonaJuan Ángel Bellón és metge de família i investigador, especialitzat en temes de salut mental. Ha elaborat un algoritme que permet preveure el risc de patir depressió i ansietat i que s’utilitza a algunes consultes d’atenció primària. Recentment, acaba de publicar, com a part de l’equip investigador de la RedIAPP, un estudi a la revista JAMA Psyquiatry on es conclou que les intervencions psicològiques i també les educatives, redueixen l’aparició de nous casos d’ansietat en un 43%.

Han augmentat els casos d’ansietat?

Sí, segons l’últim que es va publicar a The Lancet, que cada deu anys fa un càlcul a nivell mundial, entre 2005 i 2015 havia augmentat un 15% la càrrega de malaltia -que es medeix per any viscut amb discapacitat i mala qualitat de vida- respecte a la dècada anterior.

A què s’atribueix aquest augment?

Són estudis a nivell mundial i inclou tant països subdesenvolupats com d’alts ingressos. En general, els factors de risc per la depressió i l’ansietat estan augmentant: desigualtat social, exclusió, discriminació... I en països d’alts ingressos, també es deu a l’augment de l’esperança de vida ja que les malalties físiques també són un factor de risc important de la depressió. I després hi ha factors que tenen a veure amb el nivell educatiu. Si millorés el nivell educatiu, la gent tindria més recursos per afrontar els problemes i ser més resilients. Hem creat una societat invàlida per afrontar els problemes. Els pares són cada cop més superprotectors i els seus fills no aprenen a gestionar els problemes. Hem fet assaigs on entrenem els mestres perquè ensenyin aquestes coses.

Això va en la línia de l’estudi que acaba de publicar sobre la importància de les intervencions educatives per prevenir l’ansietat.

La prevenció en nens i adolescents és especialment important perquè si evitem que tinguin un primer episodi d’ansietat, la probabilitat de que el tinguin d’adults, es redueix en un 43%.

En què consisteixen aquestes intervencions preventives?

El que s’ha fet a l’escola té una orientació cognitivo-conductual i no ho fan especialistes o psicòlegs, sinó els professors i està integrat dins el currículum. Ensenyem com resoldre els problemes i com millorar l’autoestima, habilitats que són importants que els nens aprenguin.

Segons el seu estudi, si s’endarrereix l’aparició de trastorns d’ansietat en els joves, s’evita que apareguin en el futur. Però generalment no pensem que els nens puguin tenir trastorns d’ansietat.

El desordre d’ansietat acostuma a aparèixer en la infància i en l’adolescència, i també en adults joves. El que passa és que la presentació clínica despista bastant.

Com es manifesta?

Simplement pot ser un nen amb fracàs escolar per temes conductuals o un nen que comença a tenir problemes amb el mestre. I després acostumen a anar barrejats símptomes d’ansietat i depressió, no apareixen separats. Està més trist però també més nerviós, més ansiós, dorm malament, té malsons i per als professionals es difícil identificar-ho com un problema d’ansietat i depressió i per als pares també. Hi ha molt d’infradiagnòstic, és un dels problemes.

A part de l’escola, també es pot fer prevenció al lloc de treball.

La prevenció té sentit si arriba a molta gent però estem parlant de gent que no està malalta sinó que té factors de risc. I aquesta gent no està als hospitals, està a la feina. Amb aquestes intervencions s’eviten baixes laborals, augmenta la productivitat i la salut dels treballadors millora.La prevenció és cost-efectiva. A més, digues-li a una persona que hagi passat un episodi de depressió, que s’hagués pogut evitar. Perquè la depressió és de les poques malalties en les quals no et vols curar, et vols morir.I l’altre lloc on fer prevenció és l’atenció primària, per on passa, per un motiu o un altre, tota la població. Hem desenvolupat intervencions preventives innovadores.

Com ara?

Per exemple, l’apli Predict, un algoritme de risc per predir si en el futur tindràs depressió. N'Hem desenvolupat un altre per ansietat i un altre per abús d’alcohol. Amb l’apli, des del telèfon mòbil tecleges la informació que et demana , et dona els factors de risc i et presenta un pla de prevenció personalitzat amb sis propostes i el pacient es compromet a fer-ne almenys una. De moment és un assaig que estem fent en diferents ciutats. També et diu que concertis una visita amb el teu metge de família, que també rep la informació i un informe més tècnic.I els donem un mapa de recursos socials al seu abast perquè és prevenció de la depressió en un sentit ampli.

Es tracta d’empoderar el pacient.

Els metges som massa vanitosos. La salut és teva, no és meva. Tu no tens perquè dependre de mi, pots fer moltes més coses que no tenen a veure amb mi com a metge. Crec que hi ha una aproximació equivocada de la prevenció perquè es vol fer amb els sans el mateix que amb els malalts. Una persona sana té recursos i el nostre enfoc és l’empoderament del pacient, veure quines eines té i tornar-li la salut.