L’adeu d’una nena a un periquito: com tractar la mort a l’escola

BarcelonaTot i que fa molts anys que va passar, la comissionada d’immigració, interculturalitat i diversitat de l’Ajuntament de Barcelona, Lola López, encara recorda quan a una nena propera a ella se li va morir un periquito. “De seguida, la seva mare i jo vam anar a comprar un ocell del mateix color perquè no se n’adonés”, explica López, que assegura que durant anys ha reflexionat sobre el fet d’haver-li amagat la mort d’un ocell a una nena de 10 anys.

López -juntament amb cinc ponents més- va defensar ahir, davant d’un centenar de persones, la necessitat de parlar sobre la mort als infants i adolescents a l’acte Trencar el tabú de la mort a l’ensenyament. Tenim dret a apartar les criatures de la vivència de la mort?, que es va celebrar al Centre Cívic Sagrada Família.

“La mort és un tema tabú que hem d’afrontar i hem de treballar, especialment amb les personetes que s’estan educant”, va reivindicar López, que va recordar que hi ha una tendència a amagar tot allò que té relació amb la mort.

Per a la comissionada, també cal treballar el tema a casa perquè “no és sa la manera com la nostra societat amaga la mort i en fuig”. “Ens hem creat mecanismes per no afrontar-la”, va opinar López, que va recordar que, habitualment, quan es va a un tanatori no es va a acomiadar la persona morta, sinó que es va a acompanyar el dol de les persones vives.

Si en alguna cosa van coincidir els ponents de l’acte va ser en el fet que cal parlar a l’escola sobre la mort. Per al comissionat d’Educació, Infància i Joventut, Miquel Àngel Essomba, cal anar “al fons i a l’arrel del sentit més íntim d’humanitat” als centres. “Des del comissionat defensem que hi hagi proximitat de l’educació amb la mort dins l’àmbit escolar, però també durant el temps de lleure”, va defensar Essomba. A més, va insistir que “educar sobre la mort no és només parlar sobre vivències o emocions quan hi ha una pèrdua, sinó que també és entendre el temps i el sentit que té, així com saber projectar la felicitat”.

Més enllà del tractament a l’escola, la vicepresidenta de Dret a Morir Dignament (DMD-Cat), Nani Hidalgo, va recordar que l’alumnat està “molt en contacte amb la mort a través dels mitjans de comunicació, de les pel·lícules o dels videojocs” i que hi ha el risc que la banalitzin.

“No podem prendre a l’alumnat la possibilitat de mirar la vida de cara amb tota la complexitat”, va afirmar Hidalgo, que va reivindicar el dret que puguin contemplar la mort sabent gestionar la por.