JUSTÍCIA

El cas de la Manada qüestiona la sortida de la presó d’un violador

Els experts avisen que el risc zero no existeix tot i la baixa taxa de reincidència

El violador de la Verneda va sortir ahir de matinada de la presó de Brians 2, un cop esgotada la condemna que li van imposar després d’haver admès que havia violat o abusat de 17 dones en poc més d’un any. Els equips que l’han tractat durant gairebé 20 anys han conclòs que presenta un alt risc de reincidència. La seva excarceració coincideix amb la polèmica per la sentència que condemna per abusos sexuals els cinc membres de la Manada acusats de violar en grup una jove als Sanfermines del 2016.

“Els programes que hi ha contra la gent que ha comès aquests delictes són efectius si un vol. Jo ho he aconseguit”, assegurava Gregorio Cano a la sortida de la presó. L’advocada de les víctimes qüestionava que la rehabilitació fos real i alertava d’altres casos de delinqüents sexuals que sortien de la presó amb informes desfavorables. “O la rehabilitació no s’està fent bé o no tenen possibilitat de reinserir-se”, assegurava.

El departament de Justícia defensa que el model funciona i recorda que les taxes de reincidència de delinqüents sexuals a Catalunya no arriba al 6%. “El risc zero no existeix”, assegura el catedràtic en dret penal de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Josep Maria Tamarit, que alerta del risc de criminalitzar i sotmetre a pressió l’excarcerat sense que hagi tornat a delinquir. Ahir 400 veïns de la Verneda es van concentrar amb fotografies de Cano. “Que la por canviï de bàndol. Violadors fora dels barris” era el lema de la protesta convocada per Arran.

Drogues durant un permís

Segons fonts pròximes al cas consultades per l’ARA, l’indicador de Cano que preocupa els tècnics de tractament és l’addicció a les drogues, ja que durant un dels últims permisos penitenciaris hauria tornat a consumir. El departament de Justícia assegura que el fet que hi hagi factors de risc no implica que hagi de tornar a violar. “Un fracàs no és el fracàs de tot un sistema: no direm que la sanitat ha fallat pel cas d’un malalt”, reflexiona Tamarit. Però l’advocada de les víctimes recordava casos com el de Tomás Pardo, que va segrestar, violar i intentar matar una dona durant un permís penitenciari.

Cano ha seguit tractaments a la presó per controlar els impulsos i evitar situacions de risc. Els programes que hi ha fora de la presó són voluntaris i no s’hi ha acollit. Tampoc compleix el perfil per participar en programes de reinserció per a delinqüents sexuals d’alt risc sense un cercle pròxim -perquè té família- ni consta que se li hagi ofert un inhibidor químic, un fàrmac que fins ara només ha acceptat un reclús català. Quan Cano va ser condemnat, la llei no preveia la llibertat vigilada. Per això la fiscalia, com està previst per a aquests casos que queden fora de la nova llei, ha ordenat a la policia un seguiment no invasiu del pres acabat d’excarcerar. Ahir el comissionat de Seguretat de Barcelona, Amadeu Recasens, va fer una crida a la calma i va recordar que “una persona no pot estar a la presó tota la vida”.