Societat 18/11/2019

Més de dos anys esperant un pis en situació d'emergència

Un grup de veïns ocupen la seu del Patronat de l'Habitatge per demanar mesures

Jordi Mumbrú
3 min
La Zaida en un moment de la protesta pel dret a l'habitatge

BarcelonaEl cas de l’Albino Doce compleix els requisits per formar part de la Mesa d’Emergència. Tant la seva precària situació econòmica com el seu fràgil estat de salut han estat suficients perquè la seva petició hagi passat per davant d’altres persones i el seu cas es consideri una “emergència”. Això sí, una “emergència” que després de dos anys i dos mesos, l’administració pública encara no ha estat capaç de resoldre.

Aquest veí del Raval de 75 anys pateix una malaltia pulmonar obstructiva crònica fruit de massa anys treballant com a miner. Després de dos anys esperant l’habitatge, la seva salut encara s’ha complicat més: “El meu pare ha empitjorat i vol marxar sabent que quedarà un pis per a la mare. I nosaltres volem que marxi en pau”, ha explicat a l’ARA la Zaida, la seva filla. Quan deia “nosaltres”, la Zaida no només es referia a ella i a la seva mare, la Isabel, sinó que també parlava en nom de la trentena d’amics i membres del Sindicat de Barri del Poble-sec i del Raval que a les 12.00 del migdia han entrat pancarta en mà per ocupar la seu de l’Institut Municipal de l’Habitatge. “No marxarem fins que ens doneu una solució”, han avisat.

Després de reunions i negociacions, la situació s'ha desbloquejat: per una banda, la família ha acceptat un pis amb només una habitació i, per l’altra, l’administració s'ha compromès a accelerar el trasllat. Fonts de l’Ajuntament han explicat que “el tipus d’habitatge que necessita la família té molt poca rotació i per tant hi ha més temps d’espera”. Finalment, la Zaida, ha reduït les expectatives i s'ha conformat en que els seus pares estiguin en un pis més petit. Amb el canvi, segons fonts de l’Ajuntament, es podran “accelerar els terminis”.

“Gestionar la misèria”

Després d’arrencar el compromís de l’Ajuntament, la reacció dels veïns tampoc no ha estat l’eufòria: els dos anys d’espera, la renúncia a un pis més gran i, sobretot, l’estat de salut dels pares de la Zaida han provocat que l’anunci de l’Ajuntament s’entegués només com una petita victòria. “Això és gestionar la misèria”, ha disparat Joan Suqué, membre del Sindicat del Barri del Raval.

La família de l’Albino va estar a punt de ser desnonada del Raval ara fa dos anys. Els van apujar el preu del lloguer i no van poder fer-hi front. Segons explica la Zaida, “gràcies a la pressió del Sindicat”, l’Ajuntament va entrar en la negociació amb els amos del pis i, des d’aleshores, assumeix part de l’increment del lloguer. Però aquell pis no està adaptat i la mare de la Zaida té problemes de mobilitat. “Fa més de dos anys que la meva mare no surt de casa”, diu la Zaida. Actualment, el pare està tan malalt que està ingressat en un centre de dia. L’objectiu de l’home, segons la seva filla, és “marxar tranquil”, sabent que la seva dona, un cop quedi vídua, tindrà un pis adaptat a les seves necessitats. La seva filla ja s’espavila en el seu pis de 20 metres quadrats sense cèl·lula d’habitabilitat.

Actualment, a la Mesa d’Emergències –que està formada en un 60% per la Generalitat i en un 40% per l’Ajuntament– hi ha 592 persones que, com l’Albino, esperen un pis des d’una situació d’emergència, segons dades del mateix consorci de l’habitatge. “És contradictori que li diguin Mesa d’Emergència i triguin tant temps. ¿Fins a quin punt de misèria cal arribar perquè les administracions facin mesures efectives?”, es pregunta la Berta, del Sindicat de Barri del Poble-sec.

Mentre durava la protesta, una parella ha entrat a l’oficina buscant també una solució: els han pujat el lloguer del seu pis del Poblenou de 200 euros a més de 600. A la sala d’espera, s'han acostat als veïns que protestaven i, preveient que l’administració pública no els ajudaria, els han demanat suport. “I estem parlant d’un dret fonamental!” recorda la Berta indignada.

stats