El futur de la sanitat catalana passa per més metges de família

Una cimera de professionals sanitaris també acorda incorporar més especialistes al territori

La primera cimera dels professionals sanitaris, que es va celebrar ahir, va servir per radiografiar les necessitats de la sanitat catalana. Tots els agents coincideixen que cal un canvi de model sanitari per adaptar-se a les necessitats actuals i de futur de la població. Ni el perfil dels pacients ni el dels professionals és el de fa unes dècades. Els pacients cada cop són més vells i tenen més malalties cròniques, però també estan més informats i tenen més capacitat de codecidir sobre la seva salut. Els professionals, per la seva banda, que són els que des de l’esclat de la crisi han sostingut el sistema amb el seu esforç, estan cada cop més cremats i en una situació més precària. A més, prop del 70% dels nous metges són dones i elles també han posat sobre la taula la necessitat de repensar els models organitzatius per poder, entre altres coses, conciliar.

De tot plegat –més de model i menys de precarietat–, se’n va parlar ahir al fòrum de les professions sanitàries, en què es van identificar els quatre reptes més urgents que té la sanitat: la millora de les ràtios d’infermeria per acostar-les a les d’altres països europeus, la necessitat de fer més atractiva l’especialitat d’atenció primària i de coordinar millor la formació dels professionals a les universitats amb les necessitats reals del sistema, i la distribució equitativa dels metges en el territori.

Malgrat les bones intencions, no es van posar sobre la taula solucions per al repte més urgent, que és, segons els sindicats i els professionals sanitaris, la millora de les condicions laborals. Un dels reptes passa per incorporar més metges de família, ja que ha de ser el centre sobre el qual pivoti el nou model de salut, però a ningú no se li escapa que la sobrecàrrega assistencial i la precarietat laboral que pateixen és, precisament, un dels motius que fan que cada cop menys professionals triïn aquesta especialitat. L’any 1996, un 46% dels estudiants MIR van triar l’especialitat de medicina familiar i comunitària, mentre que el 2018 només ho van fer el 21%. “Les necessitats de salut de la nostra població requeriran metges d’atenció primària. Ho hem de reforçar”, va admetre la consellera de Salut, Alba Vergés. I com es pot fer més atractiva aquesta especialitat? Això és el que hauran de determinar els grups de treball que sorgeixin d’aquesta cimera, que es tornarà a reunir al febrer. L’objectiu és que d’aquí un any es puguin oferir mesures concretes.

A la reunió d’ahir hi van participar una seixantena d’agents de salut, com ara col·legis professionals, sindicats, universitats, organitzacions sanitàries i representants del departament de Salut. També es va acordar que cal millorar les ràtios d’infermeria, ja que encara són lluny de les d’altres països europeus i de comunitats amb un sistema de finançament propi, com el País Basc i Navarra. A més, el 92% de les infermeres no tenen reconeguda la seva especialitat, cosa que també es vol solucionar. “El nostre model assistencial té menys infermeres que altres models europeus, i amb aquest nou canvi de model ens en faran falta més”, va dir Vergés.

En el diagnòstic que s’ha fet del sistema sanitari s’ha detectat també la necessitat de nous perfils professionals, com ara la incorporació de nutricionistes, fisioterapeutes i psicòlegs clínics. En aquest sentit, també es va posar en relleu que cal coordinar molt millor la planificació dels estudis universitaris amb la planificació assistencial. “Les universitats estan molt lligades als grans hospitals, però no a la planificació sanitària del departament”, va constatar Vergés. Aquesta vinculació tan estreta entre universitat i hospitals també és un impediment, per exemple, per fer més atractiva l’atenció primària.

Equilibri territorial

Els professionals detecten una falta d’especialistes en hospitals comarcals, i per tant cal millorar la capacitat d’atracció del territori perquè hi hagi una distribució més equitativa de professionals. “La capacitat d’atracció de Barcelona i l’àrea metropolitana és molt gran comparada amb els altres territoris, i si el nostre sistema de salut és universal hem de garantir l’equitat”, va dir Vergés. Els llocs més allunyats de Barcelona, com Lleida i les Terres de l’Ebre, són els territoris amb més dèficit de professionals.

Malgrat la conjuntura actual, Vergés va voler llançar un “missatge positiu”: “Les solucions hi són i des del Govern ho entomem amb moltes ganes. Això d’avui no ha sigut una foto, sinó l’inici d’un procés de treball que durarà un any i que comencem ja”.

Iniciativa pionera

La consellera de Salut, Alba Vergés, va presidir ahir el primer Fòrum de Diàleg Professional, en què van participar una seixantena d’agents del sector sanitari.

Més continguts de