Societat 25/11/2018

“Més que proves o medicaments, necessitem temps per mirar a la cara els pacients”

La principal denúncia dels metges cridats a la vaga és la sobrecàrrega de feina

Maria Garcia
2 min
Bertrand Njionhou és metge de família al Centre d’Atenció Primària de Sils.

Girona“Sobrecàrrega”. La metge de família del Centre d’Atenció Primària de Can Gibert del Pla de Girona, Maria de Ciurana, només necessita aquesta paraula per definir com treballen a la majoria de CAPs del país. “Sobrecàrrega i per molts motius: visitem més de 30 pacients al dia, no se substitueixen les baixes ni les vacances, i cada vegada els metges de família hem d’assumir més feines; atenem al centre, a domicili, per telèfon i a través de l’e-consulta. I volem continuar-ho fent, perquè ens agrada i per això portem aguantant tant, però necessitem més temps per poder mirar a la cara el pacient”.

En el seu cas, per exemple, cada matí quan arriba a tres quarts de vuit al CAP repassa si hi ha alguna novetat en l’historial d’algun dels 1.550 malalts que té a càrrec seu. I a partir de les 8.10 comencen les visites que s’allarguen, teòricament, fins a dos quarts de dues. Però sempre acaba sent més tard. “Treballes estressada, patint, i arribes a casa cansada i insatisfeta. Perquè més que proves i medicaments, el que necessitem és una cadira per seure deu minuts a parlar amb el nostre pacient”. I és que, a més de les visites programades, sempre s’hi sumen les urgències: “I nosaltres mai podem dir que no, ni ens passa pel cap!”

És una visió molt semblant a la del metge de família del CAP de Sils Bertrand Njionhou, que recorda que els metges de família tenen un paper determinant en l’educació sanitària. “Sempre que operen a algú li recomanen que faci el seguiment el metge de capçalera. Som els especialistes més ben formats i preparats perquè tenim una visió global, el que es coneix com a salut integral dels pacients. I una de les nostres principals funcions és l’educació sanitària”. I en posa un exemple: “A un diabètic, més que explicar-li el tractament, li has d’explicar com haurà de canviar la seva vida a partir d’aleshores: l’alimentació, l’exercici físic...”

Una atenció i dedicació que necessiten temps. “Avui he atès 40 pacients en sis hores, i a cada visita haig de repassar l’historial, mirar símptomes, escoltar el pacient i després apuntar-ho tot bé. I moltes vegades no escrivim tota la informació per falta de temps, i si aquell pacient arriba a urgències els metges no tenen prou dades prèvies per fer-li una bona diagnosi”. Tot un seguit d’esculls que acaben afectant la qualitat assistencial i que provenen del mateix mal: la falta de temps per atendre com voldrien els seus pacients.

stats