Els Minyons s’acomiaden coronant el tres de deu emmanillat

La plaça Vella de Terrassa va viure ahir l’última gran cita castellera de la temporada, l’últim castell de deu pisos de l’any i els últims gammes extra del curs 2017. Els Minyons van haver d’aparcar el dos de vuit sense folre després de carregar el tres emmanillat. Les dues colles convidades van exhibir un gran nivell però també van haver de renunciar als màxims objectius.

En un món resultadista, diríem que els Minyons de Terrassa han abaixat enguany el llistó, que des del 2014 no tenien uns resultats tan pobres pel que fa a les construccions de deu pisos o les estructures netes de la màxima dificultat, que s’han vist superats per la Colla Jove Xiquets de Tarragona o que han tancat la temporada lluny del capdavant del món casteller. Però ni els malves creuen en les puntuacions ni els rànquings, ni els castells es poden valorar amb un barem matemàtic.

La diada de la formació de Terrassa va ser un viu reflex de la seva temporada. Van carregar el tres de deu amb folre i manilles però van haver d’aparcar el dos de vuit sense folre; van segellar una diada amb tres castells de nou pisos però només dos van ser de gamma extra; van mostrar un tronc i una tècnica rejovenits però l’absència d’alguns veterans es va tornar a notar massa. En resum, els malves continuen dalt de tot, però no brillen com altres temporades. Després de la caiguda del tres de deu amb folre i manilles de la diada de Sant Fèlix, podríem pensar que no han sabut trobar el camí. Les lesions els van obligar a redefinir les seves alineacions i, sense un coixí important al darrere, han pagat la falta de fons d’armari. La colla surt reforçada de portes endins, després d’haver salvat l’any a còpia d’hores i hores de treball al local d’assaig, però la falta de resultats els farà tancar la temporada amb un regust agredolç.

Per entendre l’actualitat dels Minyons cal, a més, mirar enrere. Una caiguda desafortunada ja els va trastocar part de l’exercici 2016, i si continuem reculant trobarem que els últims anys els han dedicat a renovar els seus troncs. La falta de recanvis no hauria de ser una excusa en una colla de gamma extra, però les circumstàncies dels malves s’han d’entendre com a part del discurs.

Poques camises

Els Capgrossos de Mataró i els Castellers de Sants han tornat a acabar el seu cicle a Terrassa. Les dues formacions aspiraven ahir a igualar o superar els seus millors registres de l’any, però mataronins i barcelonins eren molt conscients que això només passava per ser-hi tots i fer-ho al cent cinquanta per cent. La falta d’efectius propis va obligar els Capgrossos a rebaixar pretensions i dels tres castells de gamma extra que preparaven només van poder encarar el dos emmanillat gràcies a la col·laboració de la resta de colles.

Els del Maresme van acabar la millor temporada de la seva història arrodonint una nova actuació amb tres castells de nou pisos, una fita gens decebedora a aquestes altures de l’any. La baixa de part del pom de dalt titular dels grans castells dels Castellers de Sants va obligar els borinots a descartar el gamma extra. Van descarregar els dos bàsics de nou però van desmuntar en dues ocasions el cinc de vuit.

No van faltar les reivindicacions en l’última gran jornada de l’any. L’exhibició va començar amb els pilars de les colles alçant-se al so d’ El cant dels ocells i d’ Els segadors. A mitja jornada, quan els Minyons descarregaven el seu dos de nou emmanillat, els quarts del castell van mostrar una pancarta que demanava la llibertat dels presos polítics. I va acabar amb el públic reclamant “llibertat”.