Per què costa tant que un esportista homosexual ho reconegui públicament?
Perquè hi ha un problema de base: el masclisme i el tipus de jocs entre companys. És a dir, les abraçades després d'un gol i les bromes despullats al vestidor es perdrien si un esportista admetés que és homosexual. I aquesta actitud fa pena. Tenim massa tabús entre homes i dones, a l'hora de canviar-nos nus l'un davant de l'altre, i això passa perquè tenim zero educació social sexual.
Has tractat mai algun cas?
Sí. Un cas que vaig tractar m'explicava que si ho deia temia que els companys tinguessin por que mentre es vestien ell els pogués estar mirant, o que cada vegada que fessin una broma sexual, si ell era allà, es tallés el bon rotllo. Crec que tenim una societat poc educada en el que és l'afecte, l'estima i el sexe, ho barregem tot.
Per això són tan importants casos com el del Jason Collins?
I tant. Agraïm a totes aquestes persones que donen la cara, que ho naturalitzen i ho normalitzen, i animo que ho facin. És un valor afegit que algú ho digui públicament, malgrat les dificultats que li comporti. Tot el que surt als mitjans de comunicació educa. Per això són importants casos com aquest.
¿Les dones diuen més obertament que són lesbianes en l'esport femení que els homes en el masculí?
A l'esport hi ha una certa alliberació, i amb l'alliberació hi ha una certa complicitat. ¿No has sentit mai una dona que diu: "Estic cansada dels homes, prefereixo una dona, que em donarà menys maldecaps"? El més important en l'homosexualitat femenina és l'acceptació social. A les dones se'ls ha permès estar més juntes que als homes. Hi ha uns pressupòsits socials que ja ho permeten, i en l'esport el contacte facilita la proximitat i l'afecte. I hi ha dos nivells, una homosexualitat real, o una d'esporàdica, que passa sobretot a l'adolescència.
