Obituari

Mor Ken Robinson, defensor d'una educació per la vida

La seva conferència 'Les escoles maten la creativitat?' és la TED Talk més vista de la història

Sir Kenneth Robinson, professor, acadèmic, escriptor i assessor de polítiques públiques i un dels més coneguts i influents experts del món sobre creativitat i educació, ha mort de càncer als 70 anys. La seva enorme influència internacional ve d’haver protagonitzat l’any 2006 la conferència TED Talk més vista de la història, titulada Les escoles maten la creativitat?, amb 66 milions de visionats en línia que han arribat a més de 300 milions de persones d’arreu del món. Però ja tenia una trajectòria destacada sobre la importància de les arts i la necessitat de transformar l’educació.

Va néixer el 1950 al Liverpool obrer, en un entorn de classe treballadora, i als 4 anys va contraure la pòlio, motiu pel qual va haver d’estar vuit mesos hospitalitzat. Després de sortir de l'hospital, amb les cames paralitzades, va ingressar a una escola d’educació especial per a infants amb discapacitats de tota mena, on va fer tota la primària. Va poder entrar a secundària i batxillerat, on va començar a fer teatre, i va anar a Bretton Hall, una universitat de docència. Hi va fer humanitats, arts escèniques i educació i va interaccionar amb músics, artistes visuals, escultors, actors i ballarins, mentre feia pràctiques de mestre.

La seva curiositat intel·lectual el va dur a plantejar-se fer un doctorat. Sense recursos econòmics, va presentar-se a una beca de la Universitat de Londres amb un projecte de recerca sobre el paper i el valor del teatre a les escoles i com pot ser avaluat. Va obtenir la beca i el 1981 va llegir la seva tesi doctoral, on mostra que les arts en educació són alhora un mitjà per al desenvolupament d’altres capacitats i una finalitat en si mateixes, per com són intrínseques de la condició humana.

Als 35 anys, Ken Robinson es va convertir en director del projecte Arts a les Escoles, una iniciativa per desenvolupar l’art i la creativitat a l’educació, i va presidir Artswork, una institució dedicada a l’empoderament d’infants i joves a través de les arts i la cultura. El 1989 va entrar de professor d’educació i art a la Universitat de Warwick, des d’on una dècada més tard va rebre l’encàrrec del govern britànic de presidir el Comitè Assessor Nacional sobre Educació Creativa i Cultural. El resultat en va ser l’influent informe All our futures. També ha sigut assessor de diversos governs i conferenciant de referència i ha obtingut diversos doctorats honoris causa.

Les tesis de Robinson parteixen del fet que totes les persones tenim talents i potencials diferencials i complementaris i que l’educació ha de fer-los créixer en lloc de reduir-los a una visió reduïda i unívoca de la intel·ligència i l’èxit. Per això, l’escola s’ha d’entendre com una comunitat de persones que aprenen col·lectivament, combinant desenvolupament individual i cooperació. Alhora, ha denunciat l’enfocament de l’escolarització com un itinerari academicista destinat a entrenar per a proves que al llarg dels anys permetran entrar a la universitat, perquè és antitètic al desenvolupament de la creativitat i descarta els talents que no hi encaixen (“És l’escola la que està fallant als infants”).

Al nucli de les idees de Robinson hi ha repensar el propòsit de l’educació perquè capaciti tots els nens i nenes per a una vida amb dignitat i sentit. Com ell mateix deia, “des dels inicis de l’educació de masses hi ha hagut apassionats defensors i practicants de formes d’educació més holístiques i humanistes, que tenen més en compte les complexes criatures que som i les condicions en què ho fem millor". "Soc un dels molts que han pres la torxa. La naturalesa de l’educació, per a mi, no és un debat estrictament acadèmic: estem tractant amb la vida de la gent, i és vital fer-ho bé”.