Neix el primer nadó del món amb ADN de tres persones diferents

Els pares, d'origen jordà, havien patit la mort de dos nadons per una malaltia congènita de la mare que ara s'ha evitat. El procediment el va dur a terme un equip estatunidenc en una clínica mexicana, on no hi ha regles que ho impedeixin

Revolució mèdica mundial, aquest cop amb una forta càrrega ètica al darrere. La revista científica britànica 'News Scientist' ha informat aquest dimarts del primer naixement al món d'un nadó amb ADN de tres persones diferents. El petit, que ja té cinc mesos i es diu Abrahim Hassan, ha nascut gràcies a un mètode en el qual s'ha fet servir un espermatozou del pare, a més dels òvuls de la mare i també d'una altra donant anònima.

La tècnica com a tal només ha estat aprovada legalment al Regne Unit on va legislar-se l'any 2015 després d'un intens debat, i només quan l'objectiu fos evitar la transmissió de mutacions genètiques greus als fills. Aquest és el cas de l'Abrahim, tot i que l'aplicació no s'ha dut a terme a la Gran Bretanya. Un equip del New Hope Fertility Center de Nova York, liderat pel doctor John Zhang ha estat l'encarregat de dur a terme aquesta revolució mèdica, tot i que ho ha fet a Mèxic, perquè als Estats Units aquesta tècnica no és legal i, en canvi, al país centreamericà no hi ha normes que ho regulin.

Segons els experts en embriologia que cita 'News Scientist', aquest naixement hauria d'impulsar la nova tècnica a nivell mundial, tot i que el petit està seguint un estricte control mèdic per garantir que no acabi desenvolupant la malaltia hereditària de la seva mare en un futur. En qualsevol cas, el nen va néixer el 6 d'abril passat i encara no ha mostrat símptomes de la malaltia.

La mare del nadó, Ibtisam Shaban, era portadora dels gens de la síndrome de Leigh, un desordre mortal que afecta el sistema nerviós en desenvolupament. Ella i el seu marit, tots dos nascuts a Jordània, havien intentat tenir descendència des de fa gairebé dues dècades. En aquest temps la dona va patir quatre avortaments involuntaris, a més de la mort d'un nen quan només tenia vuit mesos i d'una nena quan tenia vuit anys. Va ser la mort d'aquesta nena la que va permetre descobrir la causa dels seus problemes de fertilitat: una mutació genètica en els mitocondris de la mare que provocaven la síndrome. Aquesta malaltia rara afecta el cervell, els músculs i els nervis dels nadons en desenvolupament.

Segons l'article de la revista científica, i que també cita l'agència Efe, la mare de l'Abrahim és una persona sana, però prop d'una quarta part del seu ADN mitocondrial portava la mutació que causa la malaltia. Tot i que en principi hi ha diferents maneres de combinar aquest material genètic de tres persones diferents, el mètode autoritzat al Regne Unit, i batejat com a "transferència pronuclear", implica la fertilització de l'òvul de la mare i també de la donant, i utilitza per a això l'esperma del pare. Un cop els òvuls han estat fertilitzats i comencen a dividir-se en embrions és quan es retiren els nuclis i, a continuació, es descarta el de la donant per poder reemplaçar-lo pel de la mare.

Ara bé, atès que els pares són de confessió musulmana, es va considerar que aquesta tècnica no era la més adequada per motius religiosos. Per això l'equip de Zhang va optar per un enfocament diferent. Va retirar d'entrada el nucli d'un dels òvuls de la mare i el va inserir en l'òvul de la donant, del qual ja s'havia retirat prèviament el nucli. L'òvul resultant tenia l'ADN del nucli de la mare i l'ADN mitocondrial de la donant, que posteriorment es va fertilitzar amb l'espermatozou del pare.

La previsió ara és que l'equip mèdic de Nova York presenti el seu treball en un congrés mèdic sobre medicina reproductiva que se celebrarà el proper mes a Salt Lake City. Segons han afirmat, però, han tingut una cura ètica extrema per garantir la seguretat del procés i que la malaltia no es repliqués en un futur. L'última vegada que es va intentar fer alguna cosa similar va ser a la dècada dels 90, amb una tècnica que va ocasionar problemes i que va ser prohibida.

Més continguts de