Obtenen el mapa més complet de les diferències genètiques entre homes i dones

10 anys de recerca poden servir per entendre millor les malalties i per optimitzar tractaments

Que els homes i les dones són diferents és una obvietat. El que és realment difícil és identificar i quantificar aquestes diferències des d’un punt de vista purament biològic i tenir-les en compte per millorar la salut de les persones mitjançant, per exemple, l’optimització de tractaments. Els resultats del consorci internacional GTEx (Genotype-Tissue Expression) que s’acaben de publicar en una sèrie de 13 articles a les revistes Science i Cell, entre d’altres -en els que hi han participat el Centre de Regulació Genòmica de Barcelona, la Universitat de Barcelona i l'Institut de Recerca de l’Hospital de Sant Pau-IIB Sant Pau-, posen la primera pedra d’aquesta gran empresa: després de deu anys de recerca s’han identificat diferències en l’expressió de certs gens entre homes i dones en àmbits vinculats a la resposta immunitària, el metabolisme de fàrmacs o el càncer.


El sexe biològic

Una primera consideració que fan els investigadors és que quan es refereixen a les diferències entre sexes, la idea de sexe s’utilitza des del punt de vista estrictament biològic. "Definim sexe per la presència de cromosomes XY en homes i XX en dones, sense tenir en compte el gènere, que és una construcció social", explica Meritxell Oliva, investigadora de la Universitat de Chicago que ha participat en l’estudi. De fet, les mostres de teixits que s’han analitzat procedien de persones mortes i, per tant, la informació sobre la condició sexual s’ha obtingut a partir d’anàlisis genètiques i no de preguntes directes.

A partir de les mostres de mil pacients, els investigadors han constatat que entre homes i dones hi ha diferències en l’expressió dels gens que afecten gairebé tots els teixits. Ara bé, en la majoria dels casos es tracta de diferències subtils. Aquest estudi no permet saber quines conseqüències poden tenir aquestes variacions, és a dir, a partir dels resultats no es pot explicar, per exemple, per què a Catalunya el 66% de les persones que pateixen una malaltia autoimmunitària, com ho són la psoriasi, l’artritis reumatoide o la diabetis de tipus 1, són dones. El treball s’emmarca, doncs, en l’àmbit de la ciència bàsica i aporta un coneixement que pot ser útil a metges i investigadors que treballen en malalties que ja se sap que es manifesten amb diferències entre homes i dones, com alguns tipus de càncer. Un dels resultats més interessants del projecte és la troballa de 58 relacions entre la regulació dels gens i trets complexos com l’alçada, el color dels ulls o algunes malalties genètiques. "Aquestes relacions no les hauríem trobat si no haguéssim tingut en compte el sexe de les mostres", explica Oliva. A parer de la investigadora, "això indica que hi ha raons de pes per tenir en compte el sexe com a variable biològica en tots els estudis".

Tot i que les diferències descobertes siguin subtils, es tracta d’un coneixement que es pot tenir en compte, per exemple, en assajos clínics de medicaments. "Ja esperàvem que les diferències fossin petites", comenta Roderic Guigó, investigador del Centre de Regulació Genòmica (CGR) que ha participat en l’estudi. "A part de les diferències en els òrgans sexuals i els pits –continua–, les diferències entre homes i dones no són gaire grans, però es poden manifestar en situacions com la resposta a un medicament. Podria ser, per exemple, que a uns els fes una mica de mal de cap i als altres molt".


Assajos clínics i equitat

Per altra banda, aquests resultats constaten una evidència que no fa gaire temps que es té en compte: en un assaig clínic cal tenir una representació equivalent d’homes i dones. Històricament, bona part de la recerca mèdica s’ha fet utilitzant subjectes masculins. Fins i tot en experiments de laboratori s’utilitzaven més ratolins mascle que femella. En els assajos clínics de medicaments passava una cosa semblant, fet que encara dona lloc a efectes secundaris de medicaments imprevistos en dones. Aquest biaix sexual afecta molts àmbits de la medicina i és responsable, per exemple, del fet que la taxa de mortalitat per infart en dones a Espanya sigui del 18%, mentre que la dels homes se situa en el 9%. Com que fins fa pocs anys no s’havien estudiat prou els infarts en dones, encara no hi ha prou consciència que els símptomes poden ser diferents en funció del sexe i moltes dones arriben tard a l’hospital perquè no saben que estan tenint un infart.

Un altre aspecte relacionat amb l’equitat en assajos clínics, aquest encara pendent de resoldre, és la representació d’ètnies que no siguin d’origen europeu. "Com que la majoria d’assajos es fan al primer món, etnicitats com la del sud-est asiàtic o la de grups indígenes sud-americans no estan representades en absolut, i se sap que hi ha prevalences de malalties i respostes a teràpies que depenen d’aquest factor", diu Guigó.