PSOE, Podem i ERC impulsen un canvi en la llei d'educació per blindar la immersió lingüística

El nou text diu que els alumnes han de dominar el castellà, però no el considera vehicular

Si no hi ha cap sorpresa, la nova llei d'educació –la vuitena de la democràcia– eliminarà la referència introduïda pel PP amb la llei Wert que establia que el castellà és llengua vehicular a l'escola a tot l'Estat. Els dos partits del govern espanyol –PSOE i Unides Podem– i ERC introduiran una esmena al projecte de llei, que es vota dijous en ponència, per canviar aquesta expressió i introduir una referència per garantir que els alumnes dominin tant el català com el castellà quan acabin la secundària. A la pràctica, doncs, la nova llei d'educació protegirà la immersió lingüística i, de retruc, la llei catalana. 

Segons ha avançat el diari El País i tal com ha pogut confirmar l'ARA, els republicans volen "blindar el català com a llengua vehicular" a l'escola. Així doncs, l'esmena corregirà el redactat del projecte inicial presentat per la ministra d'Educació, Isabel Celaá, que deia que "el castellà i les llengües cooficials tenen la consideració de llengües vehiculars". El que han acordat ara ERC i els partits del govern espanyol és suprimir aquesta última frase i canviar-la per un nou redactat, que estableix la necessitat de garantir "el coneixement del català i del castellà al finalitzar l'ensenyament obligatori", fet que ja succeeix en l'actualitat.

"Treballem per eliminar la consideració del castellà com a llengua vehicular", han confirmat fonts republicanes a l'ARA. Si s'aprova finalment aquesta esmena, la nova llei d'educació evitarà marcar en quina llengua s'han d'adreçar els docents als alumnes i es fixarà més en quins han de ser els resultats, és a dir, que tots els alumnes dominin tant el català com el castellà, tal com estableix la Constitució. 

"El que pretén l'esmena és introduir l'obligació que tots els nens acabin l’educació obligatòria amb el coneixement del castellà i de les altres llengües cooficials, fent que cada comunitat autònoma pugui determinar quina és la llengua vehicular del seu territori", han afegit fonts d'En Comú Podem. Des del PSOE, la diputada del PSOE Mari Luz Martínez Seijo ha afegit en declaracions a l'ARA que s'introduirà una altra pota a la norma que permetria a les autoritats educatives adoptar correccions si es detecta que l'alumnat no adquireix les competències en les dues llengües. Una decisió que, de tota manera, correspondria a les comunitats autònomes.

Així doncs, aquest canvi legislatiu suposarà que serà la Generalitat la que establirà la proporció de l'ús de la llengua castellana i de la cooficial. Ara bé, això no soluciona la polèmica sobre l'ús del castellà a les aules a Catalunya, un tema que s'ha acabat portant de manera recurrent als tribunals. D'una banda, el Tribunal Constitucional va tombar els plans de Wert d'obligar la Generalitat a pagar ajudes per garantir que els estudiants que ho volguessin poguessin estudiar en castellà, i, de l'altra, hi ha diverses sentències que estableixen que el 25% d'hores s'han de fer en castellà. 


De la llei Wert a la llei Celaá: quins canvis educatius hi haurà?

La portaveu del govern espanyol, María Jesús Montero, no ha volgut entrar en el detall de l'esmena que s'està negociant i s'ha limitat a subratllar la necessitat de dialogar amb el conjunt de forces polítiques perquè es "reconegui la diversitat en termes de pluralitat lingüística" i la capacitat de cadascú per "expressar-se en funció de la igualtat d'oportunitats que marca el seu propi territori". Montero ha afegit que l'objectiu és aconseguir el màxim suport possible a la nova normativa i, per tant, elaborar un text "ampli". Tampoc n'ha volgut donar detalls Unides Podem. El portaveu del grup parlamentari, Pablo Echenique, sí que ha defensat, però, la immersió lingüística a Catalunya, perquè ha servit perquè moltes famílies de classe treballadora tinguin "igualtat d'oportunitats". A ERC, mentrestant, ho donen gairebé per fet. "Més enllà del soroll hi ha política", ha dit el portaveu republicà al Congrés, Gabriel Rufián.

En canvi, les modificacions en el redactat a la nova llei d'educació han alarmat alguns partits. El líder de Cs al Parlament, Carlos Carrizosa, s'ha oposat a la possibilitat que el PSOE pugui blindar el model d'immersió lingüística en català a l'escola. En una roda de premsa aquest dimarts, s'ha referit a les negociacions per suprimir l'obligatorietat d'ensenyar en castellà de la llei estatal d'educació i ha assegurat que "a la pràctica suposa el blindatge de l'expulsió del castellà". Per a Carrizosa la immersió lingüística és "un règim absurd i superat" que s'aplica "de forma abusiva". Per això ha defensat una educació trilingüe en català, castellà i anglès "com als sistemes més moderns".

Celaá s'havia compromès a deixar la política lingüística en mans de les comunitats

La ministra d'Educació, Isabel Celaá, s'havia compromès davant dels consellers a deixar la política lingüística en mans de les comunitats autònomes. Aquest era un tema que preocupava especialment el departament, sobretot després de conèixer – a través de l'ARA– que el redactat de l'avantprojecte aprovat pel govern espanyol incorporava un paràgraf que no constava a la Lomce (ni als esborranys previs a aquest avantprojecte aprovat) i que preveia que les "administracions educatives" (és a dir, la Generalitat però també l'Estat) puguin fixar "la proporció de l'ús de la llengua castellana i la llengua cooficial com a llengua vehicular" i també les "matèries que s'han d'impartir en cadascuna d'elles". El conseller d'Educació, Josep Bargalló, va explicar aleshores que el seu departament es va posar en contacte amb el ministeri per expressar el seu rebuig a aquest avantprojecte: "Ja hem expressat el nostre desacord i oposició", va dir Bargalló, i va remarcar que la proposta del govern espanyol "col·lisiona amb la LEC", la llei catalana d'educació. 

D'altra banda, l'Assemblea per un Escola Bilingüe, Impuls Ciutadà i S'ha Acabat han atacat, en un comunicat conjunt, els partits que donen suport a la futura llei, que han qualificat d'"excloent", i han anunciat que continuaran protestant per la via judicial, institucional i al carrer perquè el castellà sigui reconeguda com una llengua vehicular al sistema educatiu.

L’Estat es reserva el dret a fixar les hores i les matèries en castellà