BARCELONA

El Parc de la Ciutadella Tornarà a ser un pol científic

L’Ajuntament vol connectar l’espai amb el mar i la Vila Olímpica a través de passarel·les

La comunitat científica fa anys que té els ulls posats en el Parc de la Ciutadella i, des de fa unes setmanes, ha sigut capaç de sumar un gran aliat: l’Ajuntament de Barcelona. Els científics, els polítics i els tècnics es van reunir ara fa un mes a la Fundació Pasqual Maragall per crear una taula de treball que permeti desbloquejar la transformació del Parc de la Ciutadella.

En acabar la reunió, els assistents van pujar al terrat de l’edifici i, des d’allà, van clavar la mirada al gran parc urbà i se’l van imaginar convertit en l’epicentre de les ciències naturals de Catalunya. Per superar les tanques i muralles que actualment aïllen el parc, van imaginar-se dues passarel·les, una que el travessa de Llobregat a Besòs, és a dir, en direcció al campus de la UPF que hi ha a la Vila Olímpica, i un altre que permetria anar fins al mar, passant per sobre de les vies del tren i de la ronda Litoral. Aquesta última passarel·la, que ja havia existit, connectaria la Ciutadella amb el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), la Fundació Pasqual Maragall, el Centre Mediterrani d’Investigacions Marines i Ambientals, l’Institut de Ciències del Mar, així com les instal·lacions acadèmiques i de recerca de l’Hospital del Mar, entre d’altres.

Tots aquests equipaments de recerca, juntament amb el campus de la UPF, quedarien connectats a través de la Ciutadella, que guanyaria centralitat amb l’obertura dels quatre edificis que actualment estan desaprofitats: el Castell dels Tres Dragons (on hi havia l’antic Museu de Ciències Naturals), l’Hivernacle, el Museu Martorell (que va ser el primer museu de Barcelona) i l’Umbracle.

“Al llarg de la història s’ha fet tan bé que només cal posar-se al dia”, va explicar Jordi Carrió, gestor cultural amb una dilatada experiència, que inclou la de comissionat per a l’alcalde Maragall en dues ocasions. Carrió va explicar que l’objectiu és que el Parc de la Ciutadella “torni a ser un parc científic com era abans”.

100 anys de museu

El Museu de Ciències Naturals, que actualment està tancat al públic, va complir 100 anys el 28 d’abril passat. Amb el temps, els equipaments de dins de la Ciutadella s’han anat apagant a mesura que els de fora anaven guanyant força. Una part del Museu de Ciències Naturals es va traslladar al Museu Blau, però encara hi ha la major part del material: “Al Museu Martorell i al Castell dels Tres Dragons hi ha el 75% de les col·leccions de ciències naturals de Catalunya”, segons va explicar Carrió en un article a L’Avenç.

En acabar la primera trobada, els assistents van emplaçar-se a una nova reunió, ara ja tècnica, per posar-se mans a l’obra. Els representants de tots els equipaments de recerca i investigació presentaran per escrit la seva proposta, que ja tenen més que pensada. Carrió, així com Jordi Camí, impulsor i director del PRBB, van iniciar una campanya a finals de l’any passat a través d’una sèrie d’articles publicats al diari ARA per reclamar que es desbloquegés la transformació del Parc de la Ciutadella. En aquells articles, on anaven desglossant com hauria de ser el canvi, també hi van participar Itziar González, Jaume Badia o Francesc Uribe. L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) també està implicat en aquest projecte.

En un dels articles, Carrió recordava que “entre els perills i les idees que ha superat aquest conjunt, la més recent va ser plantejar que calia buidar el Castell de les seves col·leccions per fer-hi la Casa del Conte”, un projecte de l’anterior govern municipal que ha quedat en no res. Per a aquest col·lectiu, recuperar la Ciutadella com un parc destinat a la ciència i la natura és un homenatge als anteriors barcelonins que ja van iniciar aquest camí.

El nou equip de govern veu amb molts bons ulls la proposta de la comunitat científica. A la reunió hi van participar els tinents d’alcaldia Janet Sanz (Urbanisme) i Jaume Collboni (Cultura). “El paper de l’Ajuntament és unir tots els actors”, van explicar fonts del consistori. L’ambiciosa transformació no té calendari, però els científics no tenen pressa. La seva obsessió és deixar tancat un pla director que determini el camí que cal seguir: “És urgent pensar, estudiar, projectar, reservar sòl, si cal, i definir on anem -va dir Carrió-. No ens podem permetre seguir avançant, fent camí, sense un acord ben definit”, va afegir.

Fonts municipals van explicar que encara no hi ha pressupost per a una operació així, però que totes les parts faran el possible perquè “les obres no aturin els avenços de contingut del projecte”. La transformació podria començar a principis del pròxim mandat, però fins aleshores es pot avançar molt en la redacció del projecte.

El Castell dels Tres Dragons passaria a ser la seu institucional del Museu de Ciències Naturals. Per guanyar espai, caldria destinar un nou edifici al projecte. Els científics creuen que el lloc ideal són els antics jutjats de Barcelona, situats al passeig Lluís Companys, a pocs metres del Castell dels Tres Dragons. L’edifici, que té aluminosi, ha d’anar a terra. El solar és propietat de la Generalitat de Catalunya, que l’hauria de cedir. El nou edifici podria servir de magatzem per al museu.

Reorientar el Zoo

Una de les aportacions que ha fet l’Ajuntament ha sigut afegir el Zoo, que ocupa dues terceres parts del Parc de la Ciutadella, a aquest projecte. Per primer cop, el Zoo està treballant amb l’Institut de Biologia Evolutiva, un centre mixt que depèn de la UPF i del CSIC. L’aposta perquè la Ciutadella sigui un espai de ciència i natura coincideix amb la transformació prevista del Zoo. L’objectiu és que l’espai deixi enrere la simple exhibició d’animals i potenciï la recerca, així com l’aposta per la reintroducció d’espècies en perill d’extinció. El nou director del Zoo, Antoni Alarcón, ja va rebre aquest encàrrec quan va ser nomenat. El pla estratègic del Zoo estarà enllestit al setembre, segons fonts municipals. En el procés de participació que va engegar l’Ajuntament de Barcelona, la tercera proposta que més suports va rebre entre els barcelonins va ser precisament la de reconvertir el Zoo en un espai “sense animals empresonats”.