Puigpelat despulla l'ànima de Faust (el terrorista)

No seria la primera vegada que sentim a dir d'un escriptor que és un "novel·lista nat", o "un narrador de raça". Josep Lluch, editor de Proa, també coneix el tòpic i, tot i que sap que està gastat, no li fa res sargir-lo, perquè -n'està segur- l'ocasió s'ho val: assegut al seu costat hi ha Francesc Puigpelat (Balaguer, 1959).

Puigpelat, autor d' Apocalipsi blanc (premi Josep Pla, 1999), ha fet gala de la seva "solvència literària" -Lluch no deixa d'ensabonar-lo- amb Faust, el terrorista . "Un manat de caps perfectament trenats", diu l'editor. Explica que l'acció se situa a Tunísia, entre els reclutes d'Al-Qaida. D'entre les branques que s'hi sumen, ens diu que hi ha Terra Lliure. I, per si no era prou solemne, afegeix que l'acció està regada amb els versos del Faust de Goethe. "Agradarà a molta gent", assegura Lluch.

Puigpelat, que ja tenia ganes de ficar-hi cullerada, comença amb una anècdota per escalfar. Resulta que -obra del destí- un parell de goril·les delegats de la investigació del Pretòria van requisar-li, per un error que no ve al cas, un disc dur amb la primera versió del text. La lògica fa pensar que el jutge Garzón va tenir-lo a les mans. "M'encantaria saber si va llegir-lo, i què li va semblar", diu l'autor.

Segueix parlant de l'interès de la intriga, de la reflexió sobre el Bé i el Mal -que ja xopava Apocalipsi blanc- , i encara té temps de despullar el protagonista. Assegura que es tracta d'un Faust invers, i ens en revela la fórmula: "Mentre que en l'obra de Goethe el doctor és bo però negocia amb el diable, en la meva novel·la hi ha un home dolent i sense escrúpols que decideix vendre la seva ànima a un àngel".