Més de quatre hores tancats a la seu del districte de Sant Andreu per ajudar una família sense pis

L'Ajuntament es compromet a trobar "un habitatge adequat" per als afectats

El Sindicat d'Habitatge de Sant Andreu, com els de molts altres barris i ciutats, es mobilitza cada dia per intentar evitar desnonaments i per forçar les administracions públiques a trobar solucions per a les famílies sense recursos. En tot aquest temps acumulen victòries, però també derrotes. Una de les decepcions més grans va arribar fa poc més de dos mesos, el 27 de setembre, quan sis furgonetes dels Mossos d'Esquadra van tallar el carrer on vivia la Kelly Rodríguez, al barri de Sant Andreu, i van entrar a casa seva per demanar-li que fes les maletes i marxés. Ella, l'Antonio i els seus dos fills de 6 i 9 anys es van trobar de sobte al carrer. "Aquell dia van haver d'anar als serveis socials arrossegant les maletes amb tot el que tenien", recordava aquest matí, encara indignada, la Rebeca, membre del Sindicat. Tant ella com una trentena de veïns s'han concentrat a les portes de la seu del districte per exigir-li a la regidora, Lucía Martín, que també és qui gestiona la cartera d'Habitatge, que trobi una solució per a aquesta família. Una part del Sindicat i la mateixa Kelly s'han reunit al cap d'unes hores de pressió amb la regidora i li han arrencat el compromís, insuficient segons valoren, de demanar als serveis socials que s'ocupin d'aquest cas.  

“Necessitem estabilitat”: la vida després d’un desnonament

"A vegades penso que m'hauria de rendir", explicava la Kelly a l'ARA en sortir de la reunió amb la regidora. Després del desnonament, aquesta família va passar per una pensió i després de molta pressió va aconseguir que l'Ajuntament els reubiqués en un pis de manera provisional. Però el temps s'esgota i, segons denuncia, li han dit que aquest pis fa de "pont" i que ha d'anar pensant en abandonar l'immoble. La seva situació, als ulls de l'Ajuntament, no és tan crítica: l'Antonio té un sou i encara que això no sigui garantia per trobar un lloguer en condicions ja és més del que tenen altres persones que es troben en una situació encara més precària. De fet, remarca la Rebeca, trobar pis amb els ingressos del marit és impossible, tenint en compte els preus actuals i que cal pagar per endavant almenys dues mensualitats. La Kelly denuncia que la situació de la seva família és molt "contradictòria" perquè no està prou malament perquè els serveis socials els prestin atenció però tampoc tenen prou recursos per trobar un pis. De fet, els habitatges de la borsa social (que estan a un preu inferior al del mercat lliure) costen a l'entorn de 900 euros mensuals. "En vam veure un de 600 euros, però tenia una sola habitació i era per a una parella", lamenta.

L'Ajuntament, consultat per aquest mitjà, assegura que "els diferents serveis municipals es coordinaran per tal d’acompanyar la família a poder accedir a un habitatge adequat tan bon punt estigui disponible". Mentrestant, la Kelly, de 26 anys, es debat entre rendir-se o tirar endavant. "Estic molt desgastada", assegura. Però al mateix temps, recorda com ella i la seva família van acumular prou coratge per fugir de Colòmbia davant l'amenaça de les FARC i també destaca el suport que està rebent dels membres del "sindi" de Sant Andreu. "Potser demà faré una caminada de set quilòmetres i em passarà tot. A la vida no et pots rendir", diu.