EDUCACIÓ

Rafael Bisquerra: “L’educació emocional millora el rendiment escolar”

Catedràtic de pedagogia i president de la Red Internacional de Educación Emocional y Bienestar

Només la trajectòria professional de Rafael Bisquerra ompliria moltes línies d’aquesta entrevista. En resum, és un expert en educació emocional i un dels pioners del seu estudi a la universitat. Atén l’ARA després de participar en un seminari online d’EduCaixa.

A banda de mesures sanitàries, aquest inici de curs també s’ha parlat molt d’educació emocional. ¿Creu que l’interès arriba tard?

Als anys 90, parlar d’emocions a la universitat i en la investigació sonava estrany, però en 25 anys hem avançat molt. Per exemple, amb la creació del primer postgrau d’educació emocional del món, a la Universitat de Barcelona. I per potenciar-ne la difusió existeix la xarxa que presideixo. Però perquè aquesta proposta arribi al professorat, a les famílies, a la societat i als polítics fa falta sensibilització, que encara no hi és.

¿Ni tampoc després de la pandèmia?

Malauradament, hem hagut d’esperar a la pandèmia perquè s’hagi fet un passet molt petit a favor d’una major sensibilització. És cert que se’n parla una mica més, però és que el primer que s’ha de fer ara és atendre la dimensió emocional dels nens. La resta és perdre el temps.

¿Aquests mesos de confinament eren una bona oportunitat per educar en les emocions o és imprescindible el contacte físic per fer-ho?

L’educació emocional és una proposta perquè es faci grupalment a les aules. La pandèmia ho ha trencat tot i ha fet que parlem de l’acompanyament emocional, que és necessari però no és suficient.

Quina és la diferència?

L’acompanyament és individual, l’educació emocional és grupal. L’acompanyament és un remei quan el nen expressa necessitats emocionals, mentre que l’educació emocional es fa de manera preventiva i proactiva, perquè intervé abans que sorgeixin els problemes.

En aquest tema, a Catalunya i a l’Estat, no anem gaire bé.

Tampoc a la resta del món.

¿En qui ens podem fixar?

Hi ha alguns centres, però només alguns, dels Estats Units, a l’entorn de la Universitat de Yale, que, com que tenen pressupostos milionaris, estan fent filigranes per investigar aquest tema i tenen resultats espectaculars. Jo vull que entitats, empreses, bancs i administracions estiguin sensibilitzats i potenciïn l’educació emocional, perquè és una autèntica revolució educativa.

Quins són els impactes en els nens?

S’ha vist una disminució en els nivells d’ansietat, estrès, depressió, consum de drogues, violència o assetjament escolar i una millora de la convivència i el rendiment escolar.

Quin consell dona a qui vulgui educar en les emocions?

Primer, formació del professorat. Segon, que s’ho cregui. I tercer, que sigui un treball en equip, de centre.

I la família, quin paper hi juga?

És fonamental. Quan els nens arriben a l’educació obligatòria tenen 6 anys. Curiosament, els que no han estat escolaritzats abans són els que més ho necessiten. Cal fer cursos, xerrades i acompanyament a les famílies, però per poder-ho fer abans cal formar el professorat.

Per què no hi ha prou formació?

Hi ha moltes raons: inèrcies molt difícils de trencar; els programes educatius, que no es fan responent a les necessitats socials reals sinó d’acord amb els interessos de grups polítics, de pressió i de poder, cosa que és una estafa a la ciutadania; que a les universitats no hi ha professors sensibilitzats, i que l’educació emocional no consta en els plans d’estudis. Només quan l’estudiant ha tingut la sort de trobar un professor format i que introdueix temes d’educació emocional acaba graduant-se sabent què són les emocions. Per això l’educació emocional ha de ser obligatòria en la formació inicial del professorat.

Com assegurem que els infants són intel·ligents emocionalment?

Un dels primers passos és posar nom al que senten, prendre consciència de què els passa per dins per regular-se i relacionar-se millor amb els altres. L’última finalitat de l’educació emocional és potenciar el benestar emocional, que és el més semblant a la felicitat.

¿Va tenir educació emocional?

Quan jo estudiava no existia ni la paraula emoció. El concepte, la investigació i l’ús de la paraula són dels últims 50 anys.