CRÒNICA

"El Ramadà serà millor confinats a casa"

Quatre nois que havien estat tutelats expliquen com estan vivint haver d'estar tancats a casa

El Moushssin i el Mohammed a la cuina de casa seva a la Mina preparant el menjar / MANOLO GARCÍA

El Ramadà serà millor aquest any confinats a casa, afirmen els quatre a l'uníson i sense cap mena de dubte. El Moushssin, el Mohammed, el Jawad i el Yousef comparteixen un pis al barri de la Mina, a Sant Adrià de Besòs. Són el que s'ha etiquetat com a menors immigrants no acompanyats. Van arribar sols en pastera a Espanya des del Marroc, encara que ara ja han assolit la majoria d'edat: tenen 19 anys, excepte el Moushssin, que acaba de fer-ne 18. Això sí, tots continuen tenint cara de nen i reben aquesta periodista una mica cohibits i nerviosos.

"Molta gent ens veu com lladres i, quan pugem al metro, agafen el mòbil i la bossa amb força per por que els hi robem", lamenta el Jawad, que està fart d'aquesta imatge de delinqüents que es dona d'ells. Aclareix, però, que això només els passa a Barcelona, i no quan són a la Mina.

El pis on viuen pertany a la direcció general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència de la Generalitat i està molt ben arreglat, no hi falta detall. Allà els joves s'encarreguen de tot: netegen, cuinen, compren i renten la roba. Aquests dies, a més, han respectat el confinament a peu de la lletra, asseguren. Ho corrobora el seu educador social de referència, Yago Magallanes, de la cooperativa Suara, que segueix la conversa en silenci encara que de vegades intervé quan els joves es mostren tímids.

Magallanes admet que la situació no està sent gens fàcil i que cada dia es trenca el cap per entretenir els quatre adolescents i mantenir-los tancats a casa tant de temps: que si videotrucades, que si jocs en línia, que si esport. Qualsevol excusa és bona. Per a més inri, aquest divendres comença el Ramadà.

"Prefereixo estar a casa que anar a classe, si no puc menjar ni beure", afirma el Moushssin en referència als estrictes preceptes del mes de dejuni musulmà. "Trucaré Pedro Sánchez perquè allargui el confinament fins al final del Ramadà", fa broma el Jawad, rient i fent com si truqués per telèfon. En realitat, confessen els quatre, això d'estar confinats els està consumint per dins.

Els nois asseguren que van venir a Espanya per "tenir un futur millor", que per a ells significa "poder estudiar, trobar una feina, tenir una casa i formar una família". De fet, abans que es declarés l'estat d'alarma feien cursos de formació. El Moushssin estudiava atenció al client; el Mohammed, electricitat; el Jawad aprenia de carrosseria, i el Yousef feia un curs de cuina amb un xef amb una estrella Michelin, que no és poca cosa. Però amb el coronavirus tot se'n va anar en orris. Fan deures a casa, asseguren, però no és el mateix. I, a més, just ara havien de començar les pràctiques, que de moment han quedat suspeses.

Treballar al camp

"A mi no m'importa treballar al camp", diu el Moushssin, que està ben informat del decret llei aprovat pel govern espanyol per concedir un permís laboral extraordinari a joves immigrants que volen treballar com a temporers. El problema és: què passarà quan acabi l'estat d'alarma i ja no es necessitin mans? Aleshores haurien de tornar a la casella de sortida, sense permís de treball, sense un lloc on viure i sense possibilitat de formar-se per trobar una feina a llarg termini. Donades les perspectives, creuen que no tenen més remei que quedar-se a Barcelona i seguir esperant. Encara que no sigui fàcil.

"Estic intranquil, no puc dormir a la nit", confessa el Mohammed, mentre es toca el cap amb un cert nerviosisme. "I el nostre espanyol no és perfecte", afegeix el Moushssin, clarament preocupat que això els resti punts a l'hora de trobar una feina quan acabi tot això. Perquè són conscients que aleshores no només hauran de competir amb altres immigrants, sinó també amb l'allau d'espanyols que s'hauran quedat sense feina.