Rosa Alarcón: "Demanem un rescat del transport públic per si finalment s’aproven els fons europeus"

BarcelonaEls metros buits (excepte els primers dies de l'estat d'alarma) s'han convertit en una de les imatges icòniques del confinament. El transport públic és un dels llocs amb més perill d'aglomeracions i, per tant, de contagis amb la desescalada. I també és un dels que ha sofert una bona bufetada econòmica. Llicenciada en periodisme i postgraduada en funció gerencial de l'administració pública, la regidora de mobilitat i presidenta de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), Rosa Alarcón, és la responsable de liderar la desescalada i la nova normalitat del transport públic a la ciutat.

Com ho faran perquè la gent confiï en el transport públic durant la desescalada?

El transport públic és un dels grans perjudicats per la crisi, però ha tingut una bona resposta exceptuant un moment puntual a l'inici de l'estat d'alarma. No s'han vist metros ni autobusos plens i s'ha pogut mantenir la distància. Un exemple de la bona feina feta és que hem tingut només 55 positius entre 8.000 treballadors. Apliquem un protocol de seguretat que passa necessàriament per l'ús de les mascaretes i la desinfecció constant.

El govern espanyol va anunciar dissabte que la mascareta serà obligatòria al transport públic i que a més es repartiran en algunes estacions de tren i metro. Com faran complir la mesura a l'interior dels vehicles?

És una molt bona notícia i estem treballant amb els cossos de seguretat i vigilants privats de TMB per veure com s'implementarà la mesura.

¿Preveuen que es pugui restringir l'accés a estacions que estiguin molt plenes?

És difícil de regular, per exemple, a les estacions amb intercanviadors, però això dependrà de cada cas i, com passa en manifestacions o grans esdeveniments, en un moment puntual es pot tancar una estació.

I què passa amb les hores punta?

És un tema que escapa a la mobilitat de Barcelona, però un dels objectius de la desescalada ha de ser desactivar les hores punta i demanem a l'Estat i a la Generalitat que la regulin de manera que els llocs de treball que es vagin reactivant no comencin i acabin a les mateixes hores. I, esclar, potenciar el teletreball, que si alguna cosa hem après d'aquesta crisi és que moltes coses es poden fer a distància.

Quins percentatges d'oferta i demanda han anat tenint durant l'estat d'alarma i quan creuen que es tornarà al 100%?

Estem en un 10% d'ús i un 75% del servei funcionant. El 100% s'ha d'assolir quan ens ho marqui el ministeri i sembla que ha de ser el més aviat possible. La data aproximada és el 9 de maig.

Quin impacte econòmic té la caiguda durant la crisi?

Hem perdut dos milions d'usuaris diàriament i això té un impacte directe en la venda de bitllets de 30 milions d'euros mensuals, que ens genera un problema de liquiditat en el sistema. Després hi ha altres problemes pel dèficit d'ingressos o per haver de pagar els proveïdors malgrat que no et donin servei.

Qui es farà càrrec d'aquest impacte i com es pensa recuperar econòmicament TMB?

Hem demanat un rescat del transport públic (encara en no sabem la quantitat) per si finalment s'aproven els fons europeus. La Generalitat ja ha aprovat dos decrets per fer-se càrrec d'aquests 30 milions però no n'hi haurà prou a causa de la pèrdua d'usuaris. S'ha de tenir en compte que abans de la crisi més del 80% dels desplaçaments en transport públic a Barcelona es fan en busos i metro de TMB, un 64% a l'àrea metropolitana.

Com afectarà la nova situació a les inversions per millorar el servei?

A les inversions que ja estan en marxa no les ha d'afectar. El novembre de l'any passat vam aprovar una inversió de 400 milions d'euros i hem comprat 42 trens que han de trigar uns dos anys a arribar. Ja hem incorporat millores que ens permeten estar en els tres minuts d'espera al metro i esperem arribar als 2,5 minuts, però no podrà ser a curt termini. Pel que fa a les noves inversions, caldrà veure quant ens ha costat la crisi i fer una repriorització de les inversions. La línia 9 i el tramvia unint la Diagonal són prioritaris.

Com s'ha de redefinir el transport públic arran d'aquesta crisi?

No hem tingut una crisi de mobilitat perquè no hi ha hagut mobilitat. Sobretot hem d'aconseguir que el transport públic sigui vist com un lloc segur i que la gent no li tingui por. D'altra banda, hi haurà un reforç de la bicicleta i dels trajectes caminant, malgrat que Barcelona ja és una ciutat que camina molt. Aquest reforç serà important i ha d'afectar l'urbanisme: caldrà ampliar voreres, tallar carrers al trànsit i fer carrils bici. Posar l'espai urbà i el vianant al centre. Això s'ha fet durant el desconfinament i algunes d'aquestes mesures es poden quedar. D'altra banda, necessitem un metro més llarg en una ciutat que es mou molt en metro.

¿La connexió del tramvia podria perillar per la crisi econòmica?

És un cas que ens hem d'asseure a valorar. La voluntat és que tiri endavant, segur, però hem de veure els números i el dèficit i com s'ha de reestructurar el nostre pressupost.

¿L'adjudicació de llicències per a les motos i bicis compartides s'ha frenat per la crisi?

No. Hem continuat treballant i esperem complir el calendari de l'adjudicació definitiva de les llicències, és a dir, cap al maig. Hi incorporarem recomanacions de salubritat a les empreses que tinguin llicència per la prevenció dels contagis quan comencin a operar.