SOS Costa Brava denuncia que el projecte d’ampliació dels Jardins de Cap Roig és il·legal

L'entitat acusa la Generalitat de donar "un tracte singular i de favor" a l'Obra Social La Caixa

El projecte d'ampliació dels Jardins de Cap Roig ha arribat als jutjats. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha admès a tràmit el recurs que ha presentat SOS Costa Brava –juntament amb quatre entitats més– contra el pla especial urbanístic dels Jardins de Cap Roig de Palafrugell, que impulsa l'Obra Social La Caixa. L'advocat dels ecologistes, Eduard de Ribot, ha denunciat que el pla especial "és il·legal" perquè "es volen construir tres nous edificis en una zona no urbanitzable, que té la màxima protecció ambiental, i vulnerant diverses normatives". I acusen la Generalitat i els ajuntaments de Palafrugell i Mont-ras de donar "un tracte de favor i singular" a l'Obra Social La Caixa: "Mentre el Govern està redactant un pla director urbanístic per protegir el litoral, permet a La Caixa construir un centre de convencions en sòl no urbanitzable, incomplint el BCIN que protegeix el castell i perjudicant tot l'espai natural que també està protegit".

Una denúncia que també s'han fet seva tres familiars i un hereu del matrimoni Woevodsky –que van construir el castell i el jardí botànic–, que reclamen que es revoqui la cessió perquè s'estan incomplint les condicions de la donació, que marquen que no es poden fer noves edificacions fora d'una zona determinada i que estipulen que un patronat ha de vetllar pel seu manteniment i conservació. "Fa 14 anys que estem lluitant perquè es compleixi la voluntat del matrimoni, i aquest pla no era el que van deixar per escrit els propietaris abans de morir", ha criticat Antonio Martín, que va treballar de majordom pel matrimoni Woevodsky i és l'hereu universal i l'encarregat general que es compleixi el seu testament i la seva voluntat.

El coronel Nicolau Woevowsky i la seva esposa, Dorothy Webster, van cedir l'espai de franc amb una sèrie de condicionants per "conservar i perpetuar el conjunt artístic ornamental". "Haurà de mantenir sense variació la bellesa paisatgística d'aquesta zona de la Costa Brava que tendeix a degradar-se en altres indrets com a conseqüència de la urbanització i les parcel·lacions poc adequades", van deixar per escrit en el document de la donació, amb data de 10 de novembre del 1969.

Irregularitats urbanístiques

El pla especial urbanístic de Cap Roig preveu tres noves construccions: un edifici de dues plantes que substituirà els actuals hivernacles, amb més de 600 m2 de sostre; un nou edifici a l'antiga pedrera de 550 m2 de sostre, i un auditori semisoterrat adossat al castell, amb capacitat per a 200 persones i amb 525 m2 de sostre.

Segons ha explicat l'advocat de SOS Costa Brava, el pla especial incompleix una sèrie de normatives ambientals i urbanístiques. D'una banda, perquè l'espai està protegit per l'EIN Castell Cap Roig, per la Xarxa Natura 2000, declarat ZEPA i LIC. A més, està situat en una zona no urbanitzable i, segons ha criticat De Ribot, "la llei marca que només es poden fer noves edificacions en zones no urbanitzables si són les mínimes i imprescindibles, i sempre que no ampliïn més d'un 20% les construccions existents. I no es compleix cap dels tres condicionants".

En aquest sentit, també ha recordat que el castell és un Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) i que la protecció "no permet adossar-hi noves edificacions, canviar l'alçada ni generar un accés adossat", tal com preveu el pla especial. "Si s'acabés executant el pla seria un pèssim precedent", ha alertat l'advocat, que també ha acusat la Generalitat "d'incoherent" per voler aprovar una moratòria per construir a la Costa Brava "mentre permet que es construeixin tres nous edificis en sòl no urbanitzable i que té la màxima protecció". 

Per tot això, SOS Costa Brava, juntament amb les entitats Salvem el Golfet, Naturalistes de Girona, Iaeden - Salvem l'Empordà i SOS Empordanet, han presentat un recurs contenciós contra el pla especial al TSJC perquè consideren que és "il·legal ambientalment, urbanísticament, culturalment i èticament".

A més a més, tres familiars descendents del matrimoni Woevowsky –que han expressat la seva opinió a través de Catherine Perelló– i l'encarregat general del seu llegat, Antonio Martín, també han carregat contra el projecte de l'Obra Social La Caixa perquè asseguren que "no compleix" les condicions de la donació que van fer el coronel i la seva esposa. "Si la van cedir gratuïtament va ser perquè es preservés i conservés, i el pla fa tot el contrari. És demencial, surrealista. Només volem que es compleixin les condicions de la cessió i que es creï un patronat que protegeixi l'espai", ha demanat Martín, que juntament amb la seva filla Araceli fa més de 14 anys que lluita per aconseguir que, primer Caixa Girona i després l'Obra Social La Caixa, compleixin els condicionants de la cessió.

El 10 de novembre del 1969 el matrimoni Woevowsky va cedir l'espai a la caixa d'estalvis provincial de la Diputació de Girona, que, anys més tard, es convertiria en Caixa Girona. I va acabar en mans de La Caixa quan va absorbir l'entitat gironina el 2010.

Més continguts de