PANDÈMIA

SOS als hospitals de Madrid: “No parem de diagnosticar pneumònies bilaterals”

La falta de personal especialitzat a les UCI i la pressió als centres pronostica setmanes de tensió sanitària
L’entrada d’urgències de l’Hospital Infanta Leonor, a Vallecas, el més afectat per la segona onada a Madrid perquè és el barri amb més incidència. / JAVIER BARBANCHO

Amb un primer cop d’ull des de fora, ningú diria que l’Hospital Infanta Leonor de Vallecas és el més afectat per la segona onada del coronavirus a Madrid. Construït el 2008 durant els pelotazos dels governs d’Esperanza Aguirre (PP), descansa en un ampli descampat a mercè del vendaval. El pàrquing, pràcticament buit, és més gran que el centre sanitari de tres pisos, l’últim encara de formigó, sense acabar per la falta d’inversió. Cal acostar-se a urgències per constatar que alguna cosa no va bé. No hi ha moviment i ningú espera amb exasperació. Una situació totalment diferent a la del març passat, quan la nit del dia 20 l’hospital va col·lapsar i desenes de pacients van haver d’esperar estirats al terra dels passadissos sobre només llençols. Però els sanitaris que surten a prendre l’aire comenten amb exasperació el degoteig constant de casos de coronavirus. L’última setmana han disminuït els ingressos, però continuen augmentat els casos crítics.

“¿La cosa va a la baixa, com comenta el govern d’Isabel Díaz Ayuso?”, pregunta la periodista a un grup de radiòlogues. “No, just ara ho comentàvem. No parem de diagnosticar pneumònies bilaterals víriques, és a dir, coronavirus. A tot tipus d’edat”, assenyala una, que prefereix mantenir l’anonimat. Els últims dies ha aparegut a les xarxes socials una circular en què es prohibeix als sanitaris parlar amb periodistes sense l’aval de l’hospital, i això està en boca de tothom. Ningú vol donar la cara. Diuen que no han rebut directament la carta, però que es pot trobar a Facebook. Es tracta d’un pla dissenyat el 2003 que la Comunitat de Madrid va desmentir dimarts que s’apliqués, però molts sanitaris prefereixen no jugar-se-la donant el seu nom.

“La primera onada va ser devastadora, però ara veiem com ens han deixat abandonats. No s’ha mogut ni un dit durant l’estiu i, més enllà de tenir equips de protecció, veiem com ens encaminem cap a una situació de tensió durant tota la tardor i l’hivern”, pronostica un infermer d’urgències que prefereix també mantenir l’anonimat. Les temperatures han començat a baixar a Madrid, i al coronavirus s’hi sumarà la grip i altres pneumònies. “No podem comparar-nos amb la situació del març i anar dient que estem bé”, sentencia. Un 80% de la plantilla de l’hospital va firmar fa dues setmanes una carta en què demanava auxili a la Comunitat de Madrid per poder traslladar pacients a altres UCI, com va passar durant la primera onada. Llavors el 54% dels llits ja estaven ocupats per pacients de coronavirus i la UCI col·lapsada. Des d’aleshores s’ha hagut d’habilitar el gimnàs per a pacients intermedis, mentre una planta hospitalària continua buida.

Problemes de previsió

La Diana Llorens sí que ha decidit donar la cara per la situació, malgrat les pressions de la direcció del centre hospitalari. Llorens fa dos anys que és infermera a l’UCI de l’Hospital Ramón y Cajal -al nord de Madrid-, que, com la majoria dels centres de la Comunitat, ha tancat quiròfans, ha suspès les operacions programades no urgents i ha mobilitzat especialistes del seu sector cap al coronavirus, encara que els falti formació. Censura amb vehemència les dades oficials de la Comunitat de Madrid, que parla d’un 43% d’ocupació a les UCI, ja que si es tenen en compte els llits previs a la pandèmia és del 129%. Quan va marxar de vacances a finals d’agost tenien només 5 pacients a l’UCI; ara s’han multiplicat per vuit. “Com més contagis, més probabilitat hi ha d’acabar en un llit de crítics, és així de simple”, assenyala. La màxima preocupació dels treballadors és haver de tornar a passar pel mateix que el març: “Ara ja no hi ha energies, estem exhaustos”. A la situació s’hi suma que s’ha contractat nou personal a les UCI que no està format davant d’aquests casos.

La Comunitat de Madrid va efectuar fins a 8.620 contractes de reforç durant la primera onada, però un cop va acabar l’estat d’alarma els va estripar, i metges i infermers residents, així com altres especialistes, van buscar feina en altres comunitats o a l’estranger amb més bones oportunitats. La presidenta madrilenya lamentava en la seva trobada amb Sánchez fa dues setmanes que faltaven metges i calia poder contractar extracomunitaris, però dels 700 que tenia al març ja només en queden uns 200, els que no han trobat feina en altres ciutats. “Ayuso ens maltracta, a nosaltres i als ciutadans”, assegura Llorens, també delegada sindical del Moviment Assembleari de Treballadors de Sanitat (MATS). Creu que el confinament perimetral arriba tard i malament; en definitiva, que no hi ha hagut cap previsió.

Però, més enllà de les UCI, comença a haver-hi petits senyals d’esperança. Sembla que la corba de contagis s’ha estancat a Madrid, per bé que han continuat pujant l’última setmana en ciutats satèl·lit com ara Parla (+35%), Fuenlabrada (+20%), Leganés (+18%), Alcobendas (+17%) i Getafe (+11%). A l’Infanta Leonor, de fet, els ingressos han disminuït un 30% l’última setmana. Els sanitaris ho atribueixen a dues causes: que el confinament per barris ha funcionat i que la gent ha reduït els contactes després de l’estiu. L’estancament de la corba, però, també podria ser pels problemes de detecció, ja que els CAP estan col·lapsats.

Controls informatius i calma el primer dia de tancament

Calma i “certa normalitat” en el primer dia de restriccions a Madrid. La policia va fer controls aleatoris a les entrades i les sortides de les principals vies de la ciutat però no a l’interior de la capital. A més, els agents fan aquest cap de setmana una funció merament informativa: no poden aplicar sancions fins que el Tribunal Superior de Justícia de Madrid ratifiqui l’ordre del ministeri. Per això molts madrilenys van seguir sortint a la carretera per fer sortides de cap de setmana. Al migdia, zones de passeig com Madrid Río presentaven l’aspecte habitual d’un dissabte. Paral·lelament, a la tarda, l’Audiència Nacional va admetre a tràmit el recurs presentat per la Comunitat de Madrid contra les restriccions. Si s’esgoten tots els terminis, la decisió judicial podria arribar a finals d’octubre. En el seu recurs, la presidenta Díaz Ayuso apuntava que les restriccions són “una agressió a les competències” i demanava que se suspenguin.