SOS Racisme alerta que augmenten els casos de racisme entre particulars

L'accés a l'habitatge i l'admissió a locals privats són dos dels drets més vulnerats

L'ONG SOS Racisme Catalunya alerta de l'augment, durant el 2018, de casos d'agressions i discriminacions entre particulars, que ja suposen una tercera part de les denúncies que arriben a l'entitat. Per primera vegada en set anys la tensió entre particulars supera fins i tot les denúncies contra els abusos dels cossos i forces de seguretat, que tradicionalment era l'àmbit en el qual es recollien més denúncies.

L'entitat va atendre 529 persones en total durant el 2018 que es van dirigir a l'ONG perquè volien denunciar una vulneració dels seus drets per motius racistes. D'aquests, 354 casos eren nous, entre els quals l'entitat va detectar 151 casos de racisme, segons consta a l'informe 'Invisibles. L'estat del racisme a Catalunya', presentat aquest dijous a Barcelona. "És la primera vegada que el racisme entre particulars se situa a dalt de tot del rànquing de denúncies i creiem que això passa perquè hi ha una falta de recursos per promoure espais de trobada, diàleg i coneixença entre veïns", apunta Alba Cuevas, directora de SOS Racisme Catalunya, que també subratlla que "si no es promouen aquests espais, els interessos socials, polítics i econòmics magnifiquen les diferències entre ciutadans".

Dels 151 casos en què l'entitat veu una clara situació de racisme, només 72 han acabat en denúncia. "La majoria d'aquestes persones, el 52%, no denuncien perquè, malgrat el nostre acompanyament, no volen anar a les institucions perquè desconfien o perquè temen que, si ho fan, la seva situació encara empitjorarà més", ha explicat Karlos Castilla, membre del consell de SOS Racisme. Cuevas també ha assenyalat que moltes persones víctimes de racisme tampoc volen tirar endavant la denúncia perquè "a qui s'estan enfrontant és, moltes vegades, al seu propi veí". De fet, el 40% de les agressions i discriminacions detectades entre particulars passen entre veïns. Un 30% més són conflictes al carrer; entre el 10% o el 20% dels casos es donen entre companys de feina, i la resta, menys d'un 10%, passen en altres espais privats. 

L'assalt al centre de ‘menes’ enfronta els veïns de Castelldefels

La directora de SOS Racisme Catalunya també ha sigut ferma en advertir del perill que suposa normalitzar certs discursos polítics de l'extrema dreta "com el de Vox": "Són partits que beuen de valors antidemocràtics, que beuen del racisme, del masclisme i del classisme i que volen la restricció de drets", ha etzibat Cuevas.

L'habitatge, el dret més vulnerat

Durant el 2018, aquesta ONG també va detectar 21 casos de discriminació en l'accés als drets socials, la majoria relacionats amb el dret a l'habitatge. "Es tracta d'immobiliàries que no volen persones immigrants o que directament diuen que és el propietari o el particular qui no vol persones estrangeres al pis", apunta Cuevas.

Un altre dels drets més vulnerats, juntament amb el de l'accés a l'habitatge, és el d'admissió en locals privats, que ha passat de representar un 4% dels casos el 2013 fins a un 15% el 2018. "En aquest punt hem notat un augment de les denuncies i això ens alegra, perquè vol dir que cada vegada donem més eines a les persones i als joves que, per exemple, a la porta d'una discoteca, ara saben quins són els drets que poden exigir", ha explicat Cheikh Drame, un altre membre del consell de l'entitat.

Per contra, les denúncies per casos de discriminació laboral han caigut del 14% el 2014 al 6% l'any passat, i les agressions i abusos per part dels cossos de seguretat han passat de copar el 40% de les denúncies el 2013 a representar el 13% el 2018. "En aquest cas no creiem que la disminució sigui tan forta, sinó que creiem que es casos de racisme es donen de maneres més ocultes", ha precisat Cuevas.

Durant la presentació de l'informe, el conseller de l'entitat Karlos Castilla ha subratllat les "grans deficiències" que té la justícia a l'hora de tractar les qüestions de racisme. "El sistema de justícia no està adaptat, preparat o sensibilitzat per atendre casos de racisme, encara tenim una justícia blanca i heteropatriarcal que només s’ocupa dels grans casos", ha lamentat Castilla, que apunta que calen més eines administratives, sancionadores i de formació, més enllà dels procediments penals, que permetin a les víctimes accedir a la justícia de manera més senzilla que una via penal, que és on es jutgen els casos de racisme.

Crítiques al Govern per la gestió dels 'menes'

Els responsables de SOS Racisme també han criticat la gestió que està duent a terme la conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies respecte als menors estrangers no acompanyats que arriben a Catalunya. "Els actes de Castelldefels i Canet evidencien la desprotecció d'aquests nens, que estan sota la tutela i en centres de la Generalitat", ha alertat Cuevas. Segons la directora d'aquesta ONG, cal revertir "la manca de perspectiva a llarg termini". 

"A llarg termini vol dir de cara als pròxims 15 o 20 anys, perquè aquests nois seguiran arribant, i, per tant, hem de treballar no només la part migratòria, sinó també les polítiques de joventut i laborals que necessitaran d'aquí uns anys", ha assenyalat Cuevas que ha subratllat que l'estratègia d'acollida que va presentar la Generalitat el mes de desembre passat és "necessària, però no suficient".

Save the Children i Amnistia Internacional demanen més protecció per als menors migrants

"Les entitats competents es van passant la pilota i si no posem el focus on toca, i no aconseguim que aquests menors obtinguin els papers i s'integrin, d'aquí 20 anys tindrem una situació de més fractura social: i no ens inventem res, ho hem vist en altres països de ben a prop", ha conclòs Cuevas. 

En aquest mateix sentit, Castilla ha remarcat que les administracions han de centrar-se en les polítiques públiques que garanteixen drets fonamentals i no enfocar la resposta a la crisi migratòria d'aquests menors amb "polítiques de seguretat o assistencialisme", com fins ara.

Més continguts de