La Sagrada Família tindrà un ascensor minimalista i transparent a la torre més alta

El temple i l'Ajuntament eviten pronunciar-se sobre les expropiacions necessàries per acabar l'obra

La Sagrada Família ha posat l'accelerador en vertical amb l'objectiu de tenir acabades, el 2022, totes les seves torres. També la central, la de Jesucrist, que amb els seus 172,5 metres d'alçada convertirà el temple en l'edifici més alt de Barcelona. Molt per sobre de la Torre Mapfre i l'Hotel Arts, que en fan 154. Però sense superar la muntanya de Montjuïc, que era el límit fixat per Gaudí. La visita anual que es fa per a la premsa poc abans de la Mercè ja s'ha fet avui sobre la base d'on s'ha d'aixecar la torre de Jesucrist, a 85 metres d'alçada i envoltada de les torres dels evangelistes i la Mare de Déu. L'espai, que ja és un mirador impressionant sobre la ciutat, ha de créixer en els pròxims anys fins a més del doble de la seva mida actual. L'arquitecte director del temple, Jordi Faulí, ha explicat que aquesta torre, que representarà l'Univers i la Creació –a la base hi haurà 12 imatges de l'Evangeli i a l'últim tram una representació de l'Univers–, tindrà en el seu interior unes escales de pedra i un ascensor, que es vol que sigui el màxim transparent i minimalista possible i que servirà per arribar fins a la base de la creu, de 17 metres d'alçada, que coronarà l'estructura.  

Aquest ascensor tindrà la seva parada a uns 138 metres d'alçada i l'accés a la creu, que es preveu per a grups d'unes vuit o deu persones, serà a peu. De fet, qui vulgui accedir fins a les finestres d'aquest punt per contemplar les vistes –a una alçada insòlita per a una ciutat que, com Barcelona, està poc avesada als edificis alts– haurà d'agafar tres ascensors diferents. Les quatre torres dels evangelistes assoliran els 135 metres i la de la Mare de Déu ha d'arribar als 138 i acabar amb una estrella. Actualment el punt més alt del temple se situa en els 112 metres i Esteve Camps, president de la junta constructora, reitera que el termini del 2026 per tenir tota l'obra del temple acabada es complirà si es manté el nivell d'ingressos actual, ja que les obres es financen amb les entrades que abonen els turistes.

De moment, aquest 2018 s'hi destinaran 50 milions d'euros i la junta confia acabar l'any havent revertit la lleu caiguda de visites que va patir després dels atemptats del 17 d'agost. Va tancar l'any amb uns 4,5 milions de visitants. Tot i així, el termini del 2026 no inclou totes les decoracions previstes i, en el cas d'elements com la façana de la Glòria, aquests treballs es poden allargar durant anys. De fet, es treballa amb una comissió de teòlegs i artistes per interpretar els documents que va deixar Gaudí i tenir una proposta per a aquestes decoracions.

A l'espera de la llicència

El conjunt del projecte, però, encara té per resoldre dues complicacions, que no són menors. D'una banda, la falta de llicència d'obres, per la qual l'Ajuntament i el temple ja fa dos anys que mantenen reunions regulars per acordar un pla especial. Les converses van començar després que el govern de Colau anunciés que volia acabar amb l'anomalia que, des prés de més de 130 anys d'obres, el projecte no tingui llicència i no pagui cap impost de construcció a l’Ajuntament. I l'acord, segons les dues parts, s'ha de produir a curt termini –Camps aventura que podria ser abans que acabi l'any–. De l'altra, el pla encara ha de resoldre un tema més espinós: el de les expropiacions necessàries per culminar la façana de la Glòria tal com la va projectar Gaudí, que implica una escalinata al carrer Mallorca i obrir un gran vial d'espai lliure. Amb el planejament actual a la mà, aquesta part de l'obra amenaça d'enderrocar uns 400 habitatges (l'afectació màxima podria arribar, però, als 1.000 pisos i locals comercials). I, de moment, en aquest àmbit, que també s'ha d'incloure en el pla en negociació, ningú no es mulla.

Si la junta defensa que vol acabar el projecte tal com el va dissenyar Gaudí –és a dir, amb l'escalinata– i situa les possibles expropiacions dins l'àmbit d'actuació del consistori, fonts municipals es limiten a dir que les dues parts treballen des "d'un diàleg obert i transparent i amb la voluntat de garantir l'encaix del projecte en el seu entorn més immediat i tenir en compte els efectes que genera l'activitat del temple". "Som hereus de Gaudí", ha reiterat Camps per deixar clar que es vol culminar el projecte original. 

De moment, i a l'espera que es coneguin els detalls del pla especial, el temple avança en les obres en vertical. I espera que, aquest any, la torre central ja pugi cinc metres. Al juliol ja va donar per acabats els treballs de la façana de la Passió, que té elements com el conjunt escultòric del lleó i l'anyell per simbolitzar la Resurrecció i està coronada per la gran creu que s'hi va col·locar a l'estiu. La façana amaga a la part posterior un espai que de moment no és visitable i que es concep com un racó de reflexió: el conegut com a 'hort'. Representa l'espai on hi havia la sepultura de Jesús i s'hi poden veure les escultures de les tres maries en el moment que l'àngel els anuncia la resurrecció. 

Més continguts de