Salut admet que cal ampliar el nombre de persones amb medicació gratuïta

Només 300.000 persones estan exemptes del copagament farmacèutic, tot i que la pobresa més severa afecta ja l'11,7% de la població

Un total de 300.000 persones estan exemptes de fer front al copagament farmacèutic a Catalunya i, per tant, reben la medicació de forma gratuïta. La xifra, però, queda molt lluny del nombre de  persones en situació de pobresa extrema, que, segons les últimes xifres de l'Idescat, s'ha enfilat durant l'any passat a l'11,7% de la població, és a dir, gairebé 900.000 catalans. La taxa de risc de pobresa en funció de la renda és superior, i durant els últims anys s'ha situat en el 20,9%, una proporció que si s'agafa com a referència l'any 2005 només ha pujat un punt, ha destacat aquest dimecres en roda de premsa el conseller de Salut, Boi Ruiz.

El departament ha presentat la segona edició de l'informe 'Efectes de la crisi econòmica en la salut de la població a Catalunya', un document en què s'analitza l'estat de salut de la població. El director de l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), Josep Maria Argimon, ha explicat que les dades sobre l'estat de salut de la població vulnerable s'han extret d'aquests 300.000 ciutadans, tot i que ha reconegut que la xifra de persones exemptes del copagament "s'haurà d'incrementar" en els propers anys. Es tracta de persones amb pensions no contributives, aturats de llarga durada, receptors de rendes d'integració social o persones afectades de síndrome tòxica, però que queden lluny del conjunt de persones més vulnerables que hi ha a Catalunya. De fet, Salut no disposa de cap informe sobre eventuals problemes d'accés a la medicació per qüestió de renda, és a dir, si algú ha hagut de renunciar al seu tractament per no poder pagar-se'l.

Informar sobre com afecta la crisi a la salut de la població és un compromís que va adquirir el Govern a finals del 2013, davant l'allau de crítiques d'entitats socials a un empitjorament general de la situació social, tot i que el primer informe no es va presentar fins un any després, i es va fer basant-se en dades de la Creu Roja. Aquesta ONG ja havia advertit el setembre del 2014 que la crisi comportava un increment del consum de medicaments i demanava revisar els criteris d'exempció del copagament.

Les dades presentades per Salut, però, posen l'èmfasi en el fet que  les grans xifres de la població no han empitjorat i, a la pràctica, fins i tot són millors. Passa amb l' esperança de vida, que s'ha incrementat un punt i mig durant els últims anys i ja s'enfila fins als 80,3 anys per als homes i 86 anys per a les dones, una de les més altes del món. A més a més, les xifres de supervivència després de patir un infart, un ictus o un càncer tampoc han empitjorat i segueixen sent de les més altes del món, ha defensat Salut. "Els grans indicadors sanitaris milloren", ha assegurat el director de l'Agència de Salut Pública de Catalunya, Joan Puigdollers, que també ha considerat que el model sanitari català no només ha suportat bé la crisi sinó que "ha donat resposta a les necessitats" i ha permès assegurar la cohesió social. "Els recursos públics vehiculats a través del tercer sector han demostrat una gran eficàcia" per donar resposta als problemes, ha afegit.

El departament de Salut ja fa temps que defensa que el principal problema sanitari del país és l'atur, especialment el de llarga durada, perquè en realitat el 80% de les condicions que afecten la salut d'una persona no tenen res a veure amb el model, que ha preservat la igualtat d'accés. Avui ha precisat com afecta els aturats de llarga durada, que han passat de ser el 16% del total de gent sense feina al 27,5%. En concret, Salut ha demostrat que utilitzen més els serveis sanitaris i que tenen més problemes: la seva taxa d'hospitalització és de 132 per cada 100.000 habitants en comptes de 90,5; fan vuit visites a l'any a l'atenció primària en comptes de 6; el 3,5% presenta trastorns mentals greus, enfront de l'1,2%; i tenen el doble de probabilitats de consumir algun tipus de psicofàrmac, un 39% enfront del 18,2%. Salut també ha recordat que els suïcidis han crescut, tot i que ha insistit que les dades no són superiors a les que hi havia a principis del 2000.

"L'enfonsament econòmic no s'ha traduït en un enfonsament sanitari", ha argumentat Boi Ruiz, una "evidència objectiva" reflectida en les dades i que també és fruit d'una aposta del Govern pel finançament de la sanitat. De fet, actualment el 40% del pressupost de la Generalitat es dedica al departament de Salut. El conseller ha defensat el seu llegat assegurant que l'accessibilitat o la qualitat de la sanitat no ha empitjorat, tot i que sí que és cert que s'han hagut d'empitjorar els salaris dels professionals i en alguns casos augmentar els temps d'espera per rebre algunes atencions.