'Science' reconeix la feina d'Oriol Mitjà per erradicar pian

La publicació dedica la portada a la recerca de l'equip científic per combatre la malaltia tropical

La investigació sobre la malaltia tropical de pian aquest dimecres és portada de la revista científica nord-americana 'Science', que dedica les seves pàgines centrals a retratar la feina de l'equip d'Oriol Mitjà per erradicar aquesta malaltia. Aquest investigador de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) treballa des de fa vuit anys a l'illa de Lihir (Papua Nova Guinea) per erradicar aquesta malaltia tropical que produeix úlceres cutànies causades per bacteris.

Oriol Mitjà va arribar el 2010 a Papua Nova Guinea sense conèixer el pian i, quan va veure que aquesta malaltia afectava gran part dels nens de l'illa, es va dedicar completament a estudiar-la. 'Science' titula el seu reportatge 'Slayer of dragons' (Matadracs), amb referència al valor que mostra l'equip de Mitjà per combatre el pian.

A més de fer un repàs de les troballes científiques més destacades, l'article descobreix un Oriol Mitjà molt humà que ha de superar les dificultats pròpies de treballar en països en desenvolupament.

L'article acaba recordant la cerimònia d'entrega del premi Català de l'Any 2016, que Mitjà va rebre fa uns mesos, i conclou que "malgrat que el pian és molt conegut a Catalunya, a la resta del món continua sent tan desconegut com fa vuit anys".

El bacteri 'Treponema pallidum pertenue', causant de la malaltia de pian, i el 'Haemophilus ducreyi', són els agents causants de prop del 60 % de les úlceres cutànies, però una tercera part de les persones afectades no són portadores de cap de les dues.

Per aquest motiu, ISGlobal i Irsicaixa, els dos centres d'investigació impulsats per la Fundació La Caixa, van iniciar un estudi conjunt que tenia com a objectiu descobrir que uns altres bacteris eren les causants de les úlceres. Per això van analitzar 122 mostres d'úlceres infantils recollides a Lihir entre el 2013 i el 2014.

Mitjançant l'ús de tècniques de seqüenciació massiva van detectar centenars d'espècies bacterianes diferents, amb la qual cosa van demostrar la gran diversitat microbiana en les úlceres cutànies.

D'aquestes, el bacteri 'Haemophilus ducreyi' era la més abundant, en un 23 % de les mostres; el 'Treponema pallidum pertenue' en un 16 %; l''Streptococus dysgalactiae' en un 12 %; l''Arcanobacterium haemolyticum' en un 8 %, i el 'Corynebacterium diphtheriae' en un 8 %.

"Aquestes dades confirmen la complexitat de la síndrome de l'úlcera tropical i ens proporcionen informació rellevant per al procés d'erradicació", ha explicat Marc Noguera-Julián, investigador del grup de Genòmica Microbiana d'Irsicaixa.

"A més, són una prova de com les tècniques de seqüenciació massiva seran fonamentals en l'estudi de les malalties infeccioses al segle XXI", ha afegit. 

Etiquetes

Més continguts de