El Constitucional anul·la ara la llei catalana que prohibia el 'fracking'

El Govern català respon que la suspensió de la llei avala el camí iniciat cap a la "transició nacional"

 

El Tribunal Constitucional ha anul·lat aquest dilluns la llei catalana que prohibeix l'ús de la tècnica de la fractura hidràulica o 'fracking' en la recerca d'hidrocarburs després de considerar que envaeix competències estatals.

Així, el ple del tribunal de garanties ha estimat parcialment el recurs d'inconstitucionalitat presentat pel govern espanyol contra la llei catalana de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic de Catalunya, que incloïa aquesta mesura.

Per la seva banda, el Conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, assegura que la suspensió de la llei avala el camí del Govern català cap a la "transició nacional", davant de l'executiu central i TC que "impedeixen ordenar el país amb criteris propis". Critica que l'Estat " només entén el llenguatge del veto" -en comptes del de les urnes o el diàleg- i ho ha equiparat amb la suspensió de la llei contra la pobresa energètica o l'impost de pisos buits.

En aquest sentit, el secretari d'Empresa i Competitivitat de la Generalitat, Joan Aregio, ha denunciat a Europa Press que el govern català veu "atacada" pel Constitucional la seva capacitat per a dictar una normativa ambiental pròpia". Ha mostrat la seva voluntat de "preservar el model", i ha conclòs de forma taxativa que " a Catalunya no hi haurà 'fracking'".

El TC ja havia prohibit dues lleis similars a altres Comunitats

La norma anul·lada plantejava la prohibició de la fracturació hidràulica "quan pugui tenir efectes negatius sobre les característiques geològiques, ambientals, paisatgístiques o socioeconòmiques de la zona, o en relació amb altres àmbits competencials de la Generalitat".

El TC ja havia assenyalat en dues sentències anteriors que la prohibició del 'fracking' en normes de comunitats autònomes envaeix les competències de l'Estat –en concret ho va assenyalar respecte a Cantàbria i la Rioja.

A més de Catalunya, la Rioja i Cantàbria, les comunitats de Navarra i Andalusia han legislat en contra d'aquesta pràctica, que consisteix en la fractura mitjançant aigua a pressió barrejada amb sorra i altres elements a les zones rocoses del subsòl en les quals estan allotjades les reserves d'hidrocarburs.

A Espanya hi ha prop de mig centenar de permisos concedits per dur a terme prospeccions a Astúries, Cantàbria, Castella i Lleó, el País Basc, Aragó, Catalunya i Castella-la Manxa. També n'hi ha d'altres de sol·licitats a les mateixes zones, a més del País Valencià i Navarra.

En la sentència d'avui, el ple del Tribunal Constitucional insisteix que l'autorització de la fracturació hidràulica amb subjecció a requisits tècnics i a la prèvia declaració del seu impacte en el medi ambient correspon a l'Estat, en virtut de les seves competències.

Per tant, subratlla que la "prohibició absoluta i incondicionada de la tècnica de la fractura hidràulica a tot el territori" de les esmentades comunitats ha estat declarada contrària "de manera radical i insalvable" al que puguin disposar les lleis estatals.

Dos vots particulars en contra de la sentència

Hi ha hagut dos vots particulars contraris a aquesta resolució: de la vicepresidenta Adela Asúa i del magistrat Fernando Valdés, d'una banda; i del magistrat Juan Antonio Xiol, de l'altra.

Els primers consideren que el TC hauria d'haver ponderat "els interessos eventualment afectats per la concurrència competencial sobre el mateix espai físic, sense imposar la subordinació dels uns als altres".

Per la seva banda, Xiol lamenta que el TC estigui fent, en sentències com aquesta, "una interpretació de les relacions entre l'Estat i les comunitats autònomes que tendeix a basar-se en el principi de jerarquia i a reformular els criteris fins ara escrupolosament basats en el principi de competència".

Amenacen amb noves mobilitzacions

Les plataformes ciutadanes contràries al 'fracking' com Aturem el Fracking, Riudaura Junts contra el Fracking i el Grup de Defensa del Ter han alertat que la decisió del Tribunal Constitucional "suposa un pas enrere" i que "suposa un risc per a les persones i el medi ambient", segons l'ACN. Adverteixen que si veuen la possibilitat que la fractura hidràulica es posi en marxa " es tornaran a activar".