Toni Vall: "Un líder d'opinió sap que hi ha coses que no dirà ni escriurà"

Toni Vall parla de les misèries de la professió sense esverar-se, sense perdre el posat seriós. Les veus de la influència , el seu primer llibre, té el mèrit de radiografiar el periodisme i d'extreure confessions i opinions sinceres a tòtems de la comunicació.

Gairebé tots els entrevistats destaquen el problema de l'autocensura. És la principal amenaça?

Una de les conclusions bàsiques de tots ells és que el periodista no és lliure. Tots tenim un marge d'acció però sabem per a qui treballem, quins poders ens afecten. Com diu Rahola, amb La Caixa no s'hi fica ningú.

Ramon Besa és especialment pessimista i considera que la llibertat del periodisme ha empitjorat pels interessos dels grups mediàtics. Quina és la teva conclusió?

La situació ha empitjorat. L'autocensura és molt bèstia. Tots els que escrivim o parlem sabem que hi ha coses sobre les quals no et pots mullar. Una altra cosa és el que diu Jordi Basté, que ningú li fiscalitza el programa. Jo m'ho crec. Un líder d'opinió sap perfectament que hi ha coses que no escriurà ni dirà.

Besa també parla de "premsa de club", el periodista partidari del Barça o del Madrid perquè el mitjà no perdi el favor del club. ¿Això passa en altres àmbits?

El futbol és un microclima. La premsa de Barcelona i Madrid està segrestada pels clubs. En altres àmbits no és tan exagerat. Hi ha empreses que són líders en publicitat i ningú s'hi fica, però aquí el forofisme no arriba al nivell del futbol. En política potser també s'ha arribat a nivells patètics, de periodista amb el carnet entre les dents, com passava al 59 segundos .

Quin marge té el periodisme d'investigació? Voluntarisme? Donació?

Un dels problemes és que no hi ha diners per alliberar un periodista i que segueixi durant un temps un tema concret. El que prima són els grans temes d'actualitat i de país: la independència, el Barça. No esperis que un periodista proposi al cap investigar un camp agrari del Vallès on hi ha mala maror. Aquest camp del Vallès serà notícia quan al final es produeixi el conflicte racista, la batussa que es veia venir.

¿Hi ha una demanda de lectors de periodisme d'investigació?

La societat en general no demana un periodisme d'investigació més punyent, com passa als EUA.

Potser aquesta falta de nivell que detecten els teus entrevistats en la classe política és perquè la premsa no els fiscalitza.

En aquest país no hi ha grans polítics. Els mitjans fan el que poden. Els polítics creuen que els mitjans són seus perquè identifiquen diners públics amb diners seus, sobretot els mitjans públics. La mentalitat del polític és "Els mitjans estan al meu servei", però també els mitjans privats.

¿És normal subvencionar mitjans privats? En moltes democràcies això no es fa.

Som un país anòmal. La gent ha de saber que tots els diaris, totes les televisions reben diners públics. El polític té voluntat de control. Crec que en general a Catalunya el marge de llibertat no està malament, però hi ha servilismes.

¿El marge de llibertat no està malament comparat amb qui?

Comparat amb Madrid. No és el mateix Telemadrid que TV3. Telemadrid és una vergonya, TV3 està bé.

Es pot comparar TVE amb TV3?

TVE està fatal d'ençà que va guanyar el PP. No és per posicionar-me, però el Telediario amb el PSOE no et feia caure la cara de vergonya. Era un producte bo, hi havia bona informació internacional, pluralitat.

Com ha evolucionat periodísticament TV3?

TV3 em sembla en general una bona emissora, sempre ho ha estat. Ara està una mica propagandística. No és una cosa exagerada. Però propagandista en el sentit de país. Ha fet un exercici de fusionar-se amb la idea de la independència.

¿Això és perquè l'audiència ho demana? A Catalunya hi ha molta gent que no és independentista.

La manifestació de l'11-S és un punt d'inflexió. Hi ha una espècie d'onada i és bastant lògic que la televisió pública se'n faci ressò. Però no s'ha de caure en determinats excessos.

No t'agrada el terme teleporqueria .

Em sembla un concepte poc pensat. Ho trobo una idea per mirar-s'ho per damunt del nas. Com dir que els bestsellers són porqueria i el que és bo és parlar d'alta cultura.

Per què hi ha un predomini de líders periodístics que vénen del periodisme esportiu?

El periodisme esportiu és una escola de formació d'esperit periodístic molt potent, que demana implicació, marge de maniobra, cintura, sortir de cop d'un problema. El que passa és que el públic pot vincular el periodisme esportiu amb la trinxera.

Una de les conclusions que trec del llibre és que els líders periodístics no tenen gens clar com ser rendibles a internet.

No hi ha gaires idees. Cal una revolució per saber com es poden fer rendibles els mitjans a la xarxa. Ara hi ha mitjans digitals molt interessants com Jot Down, però viuen de donacions privades, de mecenatge de gent amb molts diners.