ATAC TERRORISTA A CATALUNYA

Tres anys del 17-A amb la mirada en un judici incert

El relat dels fets és coincident entre les acusacions, però les conclusions i les peticions són diametralment oposades

El 2021 serà l’any del judici pels atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 i 18 d’agost del 2017. Avui fa tres anys d’una explosió en un xalet d’Alcanar que ho va canviar tot. A dins hi havia Abdelbaki es-Satty, l’imam de Ripoll, i dos dels seus deixebles que manipulaven el material preparat, amb tota probabilitat, per volar la Sagrada Família de Barcelona el 20 d’agost. L’explosió va tirar per terra els plans de la cèl·lula de Ripoll i sis dels terroristes van acabar cometent una altra matança. Younnes Abouyaaqoub va assassinar 14 persones i en va ferir més d’un centenar a la Rambla de Barcelona atropellant-les amb una furgoneta, i va matar un altre ciutadà mentre fugia. Mohamed Hichamy, el seu germà Omar, Moussa Oukabir, Saïd Aalla i Hussein Abouyaaqoub van assassinar una dona amb un vehicle kamikaze al passeig Marítim de Cambrils.

Tots ells van acabar abatuts pels Mossos d’Esquadra i no seran mai jutjats, a diferència de Mohamed Houli Chemlal -ferit a Alcanar-, Driss Oukabir, que es va fer enrere, i d’un col·laborador, Saïd ben Iazza. Tots tres estan en presó preventiva i el fet que cap d’ells participés activament en els atacs condicionarà un judici en el qual arriben processats com a membres de la cèl·lula i per la fabricació d’explosius però no per assassinat. Un fet que també divideix les acusacions. Aquestes són les claus i les incògnites del judici.

Assassins o membres del grup?

La Fiscalia, la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona han aplicat un criteri restrictiu i descarten acusar d’assassinat Houli i Oukabir perquè desconeixien el pla que la resta de terroristes haurien improvisat arran de l’explosió d’Alcanar. Que l’Audiència Nacional descartés aquest delicte “ha acabat lligant completament de mans” les peticions, diu el regidor de Drets de la Ciutadania de Barcelona, Marc Serra. “No els podem acusar d’això perquè no en són els autors materials”, insisteixen fonts del Govern.

"Ajuntament i Generalitat han obert la porta a incloure el delicte d'assassinat si apareixen prou proves"

Entre les acusacions hi ha una divisió que sobta perquè el relat dels fets és coincident però les conclusions són oposades. Serra admet que es tracta “d’una postura difícil d’entendre per la ciutadania i per les víctimes”. Tant l’Ajuntament com la Generalitat han obert la porta a canviar l’acusació al final del judici i incloure el delicte d’assassinat si apareixen prou proves. La diferència de criteri ha comportat que acusacions que a priori haurien de mantenir una postura similar, difereixin: l’Ajuntament de Cambrils, que també actua com a perjudicat, sí que acusa els terroristes d’assassinat i demana la presó permanent revisable. Igual que el sindicat USPAC dels Mossos, i a diferència dels serveis jurídics del departament d’Interior. Les acusacions populars també demanen presó permanent revisable i més de 2.000 anys de presó per a Houli i Oukabir.

Antonio Segura, advocat de l’associació 11-M -que exerceix d’acusació popular-, creu que la divisió “no afebleix” les acusacions i carrega contra la Fiscalia perquè defensa, diu, “uns interessos més propis de l’administració que no pas de l’interès general”. Per al lletrat, el fet que la investigació conclogui que Houli i Oukabir eren membres de la cèl·lula de Ripoll fa que “formin part de l’organització terrorista”. “El pla sempre havia sigut atemptar”, insisteix. En la mateixa línia, l’advocat dels serveis jurídics d’USPAC, José Antonio Bitos, que representa els mossos que van intervenir amb els terroristes, creu que l’explosió d’Alcanar “precipita el dia i el lloc dels atemptats” però “no és una reacció inesperada”. Bitos descarta que fos una improvisació i afegeix que si Houli i Oukabir pertanyien al grup, “evidentment havien de conèixer els plans”. Admet que “no serà fàcil” fer canviar de pensament la sala, però defensa que “des del principi” han mantingut aquesta posició.

Compensar la pèrdua

El fet que tres acusacions hagin descartat el delicte d’assassinat també es tradueix en diferències a l’hora de demanar indemnitzacions per a les víctimes. Els serveis jurídics d’Interior sí que demanen una compensació per als mossos i bombers ferits a Barcelona, Cambrils i Alcanar, mentre que el consistori barceloní en demana només per als ciutadans ferits a Alcanar, com la Fiscalia. Serra reconeix que les víctimes i els ciutadans tenien una “expectativa” de trobar una compensació en el judici que ara es pot veure estroncada.

L’Ajuntament de Barcelona ha treballat amb l’associació UAVAT per donar suport a les víctimes, també a les psicològiques, una part que oblida la llei estatal de víctimes. En el judici hi ha una vintena d’acusacions particulars que representen les famílies de les víctimes. Cadascuna demana una quantitat diferent per cobrir els danys físics i morals d’aquestes persones.

Responsabilitat de l’Estat

L’acusació particular que representa els pares del nen mort de Rubí planteja també una responsabilitat de l’administració en els atacs. Argumenta que l’Estat ha d’assumir els contactes de l’imam de Ripoll amb els serveis secrets espanyols mentre complia presó a Castelló. L’Ajuntament de Barcelona es va adherir inicialment a aquesta demanda. La investigació acredita que Es-Satty havia actuat com a confident però no pot provar que ho fos el 2017 ni que el CNI estigués al corrent de la radicalització i els plans de l’imam.

Els advocats de la família de Rubí també demanen que l’Estat assumeixi una responsabilitat per haver incomplert la normativa europea de precursors d’explosius, tal com va avançar l’ARA fa dos anys i mig. L’agost del 2017 la UE tenia obert un expedient a Espanya pel fet de no controlar la venda d’aquestes substàncies precursores i la llei espanyola per fer-ho no es va aprovar fins al novembre del mateix any, després del 17-A. L’advocat de la família,

"Alguna responsabilitat deuen tenir els que són vius amb les morts"

Jaume Alonso-Cuevillas Advocat de la família de Rubí

, reconeix que “les possibilitats de capgirar el judici tendeixen a zero” perquè l’Audiència Nacional “ha restringit” les acusacions. “Alguna responsabilitat deuen tenir els que són vius amb les morts”, diu el lletrat, que troba “un contrasentit” que es reconegui les víctimes en la causa però se les desvinculi de Houli i Oukabir.

Més enllà de les ombres que encara genera la figura d’Es-Satty -Alonso-Cuevillas dubta que l’imam morís a Alcanar-, el judici planteja el repte d’aclarir altres dades, com ara les connexions internacionals de la xarxa. “Esclar que hi havia vincles, però ens hem de basar en el que s’ha pogut acreditar”, insisteix Segura. Alonso-Cuevillas va més enllà i avança que el fet que la justícia espanyola no vulgui “aprofundir” en els atemptats obre la porta a les víctimes internacionals a demanar justícia als seus països quan ja hi hagi sentència.

L’última paraula la tindrà el judici, que ha de començar d’aquí pocs mesos perquè, si abans de l’agost del 2021 no hi ha sentència, els tres acusats quedaran automàticament en llibertat perquè ja no es pot prorrogar més la presó preventiva.