Voluntaris catalans participen en els primers assajos amb persones sanes per prevenir l'Alzheimer

La Fundació Pasqual Maragall fa alguns dels estudis i hi aporta participants

"Hem d'evitar intentar resoldre el problema quan ja estiguem en el punt de no retorn –explica a l'ARA el doctor Jordi Camí, director de la Fundació Pasqual Maragall–. Hem d'aturar, o almenys frenar, la malaltia de l'Alzheimer abans que aparegui". Per fer-ho, institucions i farmacèutiques de tot el món han engegat recentment els primers assajos clínics amb voluntaris sans per prevenir la malaltia d'Alzheimer. La fundació de l'expresident català participa en quatre de les proves aportant-hi participants del seu Estudi Alfa, una de les cohorts de voluntaris més grans del món. També farà diversos dels assajos clínics al seu centre de recerca, el Barcelona Beta Brain Research Center (BBRC).

Els estudis, liderats per Novartis, Janssen i una farmacèutica que encara s'ha de determinar, analitzaran l'eficàcia de diversos tractaments farmacològics dissenyats per actuar abans que es manifestin els símptomes clínics de la malaltia. "Triem gent sana, asimptomàtica, però amb una alta probabilitat de patir la malaltia. Tot i que no és segur que l'hagin de desenvolupar finalment –explica el doctor Camí–. Per això és interessant fer per primer cop aquests estudis. Quan una persona ja comença la simptomatologia, ja fas tard. Les possibilitats de cura són nul·les".

La malaltia d'Alzheimer és la més comuna d'entre les demències, que actualment afecten 46 milions de persones a tot el món. 800.000 només a l'estat espanyol. Segons els experts, la xifra de malalts podria triplicar-se el 2050 i, per ara, no se n'ha descobert la cura. "La prevenció és l'única opció que tenim per generar un canvi substancial en la història natural de la malaltia d'Alzheimer –destaca el doctor José Luis Molinuevo, director científic del BBRC–. És una oportunitat, no lliure de dificultats, que pot generar un abans i un després en la lluita contra l'Alzheimer".

Tota aquesta recerca en prevenció, expliquen des de la fundació, ha estat possible gràcies a molts anys de reclutar voluntaris i investigar en la detecció i tractament de la malaltia. Els assajos clínics, alguns dels quals ja han començat, es duran a terme durant una mitjana de 4 a 7 anys, moment en què els investigadors esperen tenir resultats que ajudin a curar l'Alzheimer. "La fase preclínica de l'Alzheimer ofereix una finestra terapèutica òptima per intervenir a temps, perquè encara no ha començat la disfunció i pèrdua irreversible de les neurones que es fa patent quan es manifesten els primers símptomes de la malaltia", assegura el doctor Molinuevo.

Dubtes ètics

Una de les raons per les quals aquest tipus d'estudis no s'havien fet mai, a més de la necessitat d'una mostra de voluntaris tan sòlida com l'actual, és perquè planteja uns quants dilemes ètics. Com que els assajos clínics es fan amb persones sanes, però amb risc de patir d'alzheimer, abans de provar els medicaments amb els participants cal explicar-los aquesta realitat: no tenen demència i potser no en tindran mai, però estan en una situació de risc elevat de tenir-ne.

"És un punt de vista molt discutit, i per part del nostre comitè ètic n'hem parlat molt –explica el doctor Camí–. Hem d'estar molt segurs que aquestes persones tenen un risc alt de patir d'Alzheimer". La Fundació Pasqual Maragall és una de les institucions amb més capacitat de reclutar voluntaris per a proves sobre la demència, i són conscients de la responsabilitat que comporta gestionar les dades de les prop de 1.800 persones sanes i malaltes que han participat en el seu Estudi Alfa, finançat per la Fundació Bancària La Caixa.

En aquest sentit, destaquen des de l'organització, és clau tota la feina prèvia que s'ha fet en recerca per a la detecció precoç de la malaltia. N'és un exemple l'estudi pioner a escala internacional que el BBRC va presentar a finals de març d'aquest any i que va detectar alteracions morfològiques cerebrals en persones sanes portadores del gen que confereix un risc més elevat de desenvolupar Alzheimer, l'APOE-E4. O, dit d'una altra manera, van trobar pistes, fàcilment visibles i sense recórrer a tècniques invasives, per detectar la malaltia abans que es produeixi. 

Més continguts de