El Parlament decidirà abans d'acabar l'any si els delictes de pederàstia greus són imprescriptibles
La previsió és registrar una proposició de llei entre tots els partits menys PP i Vox
BarcelonaEl Parlament de Catalunya impulsarà una proposició de llei per allargar els terminis de prescripció dels delictes greus de pederàstia. Està previst que la iniciativa de la comissió d'investigació sobre la pederàstia a l'Església es registri abans d'acabar l'any, s'aprovi a començaments del 2024 i llavors es traslladi al Congrés de Diputats. El text encara està en fase de revisió, però tots els grups parlamentaris catalans, excepte el PP i Vox, estan d'acord a tirar endavant la proposició de llei a través d'una lectura única, el tràmit més ràpid, i així evitar allargar-ho en el temps. D'aquesta manera es donaria resposta a la petició de la majoria de les víctimes que han participat de la comissió, que a les seves compareixences reclamaven que els delictes sexuals contra menors no prescriguessin. Falta, però, tancar si en la proposta del Parlament s'inclourà la imprescriptibilitat dels delictes, que es puguin denunciar sempre, o fixar un termini de prescripció molt més gran de l'actual, una fórmula en què se sentirien més còmodes alguns partits.
Si no es trenquen les negociacions, tal com ha avançat El Periódico, el text el firmaran el PSC, ERC, Junts, En Comú Podem i la CUP. Un "ampli consens" polític que ha valorat l'activista social Vicki Bernadet, una de les veus més autoritzades a Catalunya en la lluita contra la violència sexual contra els infants. "Necessitàvem canviar alguna cosa, aquí a Catalunya hi havia un consens que no hi havia a Madrid", ha dit Bernadet, que lamenta la postura de populars i ultradretans al Parlament. "No hem pogut parlar amb el PP perquè no han vingut a la comissió, no ens han respost mai. No sabem què en pensen. Si ens escoltessin potser ens podrien entendre", ha dit en declaracions a l'ARA.
A principis d'estiu, el psiquiatre infantil Miguel Ángel Hurtado, víctima d'abusos dins l'Església catalana, va presentar als grups polítics del Parlament una proposta, feta per un equip de juristes xilens, per "homologar Espanya amb la resta de països del nord d'Europa" on ja s'ha aprovat la "imprescriptibilitat" dels delictes més greus de pederàstia. "Es tractaria d'agressions contra menors que no tenen edat de consentiment, casos en què hi hagi abús de superioritat o violacions", ha exemplificat Hurtado, fent referència als delictes que el Codi Penal espanyol castiga amb més de cinc anys de presó. Els partits polítics catalans tenen la proposta sobre la taula i s'han donat un termini de dos mesos per tancar un acord. Falta, però, que cada formació es defineixi sobre la imprescriptibilitat que planteja la societat civil catalana de la mà d'Hurtado. A hores d'ara formacions com ERC i En Comú Podem veurien amb bons ulls aquesta iniciativa, mentre que Junts ho ha d'analitzar i el PSC no és tan taxatiu. "Compartim la finalitat i estudiarem l'encaix de la proposta", apunten fonts dels socialistes.
A partir dels 35
A Espanya la llei del només sí és sí aprovada el 2021 va fixar que la prescripció comenci a comptabilitzar a partir del dia que la víctima compleix 35 anys. Això implica que la majoria de les agressions sexuals infantils prescriuen quan la supervivent té entre 40 i 45 anys, i en casos especialment greus quan en compleix 55. Ara Catalunya vol portar al Congrés de Diputats una proposta per apujar encara més aquesta línia vermella. La presidenta de la comissió, Susanna Segovia, ha dit que l'objectiu és que "no hi hagi una data de caducitat" per a aquesta tipologia de fets.
La societat civil catalana que ha participat en el debat sobre la problemàtica de la pederàstia creu que l'impuls de la proposició de llei del Parlament és un primer pas. Després serà Madrid qui decideixi sobre la possibilitat de canviar els terminis. En tot cas, assenyalen, a Catalunya es podrien fer passos endavant independentment del que passi amb la proposició de llei que s'espera aprovar. En aquest cas, a través del Codi Civil. Es podria legislar per beneficiar els supervivents, per exemple, canviant els terminis de prescripció que permetessin a les víctimes rebre indemnitzacions compensatòries. Segons Hurtado, i a diferència de la via penal, les indemnitzacions podrien ser retroactives i no només els casos que s'hagin produït després del canvi de la llei.
Jutges i fiscals
En la compareixença d'aquest dilluns la fiscal en cap de Barcelona, Neus Pujal, ha assenyalat que el 32% dels casos de pederàstia que tracta el ministeri fiscal a nivell espanyol no poden prosperar perquè estan prescrits. A més, el 5% tampoc tiren endavant per la mort del presumpte agressor. Pujal ha detallat que l'Església espanyola té una "certa, però tímida, predisposició perquè això sigui investigat". Per la seva banda, el jutge Miguel Ángel Tabarés, que ha volgut deixar clar que és catòlic, ha manifestat els seus dubtes sobre la imprescriptibilitat d'aquests delictes: "Tinc dubtes que el càstig pugui servir per curar".
