Els advocats reclamen que els expedients de risc de menors no s'allarguin

Els professionals alerten que les famílies se senten maltractades i assenyalades per la DGAIA

Jornada La Problemàtica de la DGAIA.
3 min

BarcelonaJustícia gratuïta des que s’inicia un procés de desemparament i limitar el temps que les famílies tenen un obert un expedient de risc i se’ls fa un seguiment per part dels serveis socials. Són dues de les propostes que fa el Consell de l’Advocacia Catalana per millorar i modernitzar el sistema de protecció dels menors, que considera que ha quedat obsolet i no s’adapta a les necessitats socials actuals.

En una jornada sobre la problemàtica de la DGAIA organitzada pel Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, la degana emèrita i coautora de l’informe, Silvia Giménez-Salinas, ha reclamat més garanties per a les famílies a qui se’ls retira la tutela dels fills, sobretot per preservar l’interès dels menors vulnerables. Una de les propostes és que quan l’administració obri un expedient de desemparament es designi un advocat d’ofici a l’infant perquè el representi en tot el procés. A més, Giménez-Salinas també ha retret que en massa ocasions els seguiments que es fan a les famílies quan s’aprecia alguna disfunció s’allarguen massa i això provoca desconfiança i por cap al sistema. “No pot ser que l’expedient estigui obert 10 anys, perquè les famílies es cansen”, ha indicat.

En un moment en què el sistema de protecció dels menors està qüestionat i el departament de Drets Socials ha presentat una reforma de la DGAIA –que passarà a anomenar-se DGPPIA, en afegir-hi "prevenció a la protecció", els advocats catalans consideren que s'ha d'aprofitar per fer canvis legislatius per augmentar les garanties en tot el procés.

Entre aquests canvis aposten per la intervenció d'un jutge en tots els tràmits i que, com passa en la via penal, hi hagi un judici en què "l'opinió dels tècnics la puguin contradir altres tècnics" abans de dictar una sentència de desemparament del menor que suposi una separació de la seva família biològica, com ha assenyalat la degana de l'advocacia de Tortosa i també coautora de l'informe del Consell, Marta Martínez Gellida.

Actualment la retirada de la tutela és un acte plenament administratiu i només es passa a la via judicial en cas que els progenitors s'hi oposin. Segons dades del Consell General del Poder Judicial, a Espanya només un 20% de les retirades arriben als tribunals, i d'aquestes, al voltant del 2% acaben per revocar-se. Per a Giménez-Salinas les dades no són representatives, perquè el mateix sistema no ho facilita i les famílies en aquells moments se senten vulnerables i desprotegides.

Magistrats "especialistes"

Jutges en les retirades de tutela sí, però no a qualsevol preu, ha matisat la síndica de greuges, Esther Giménez-Salinas, que ha estat convidada a l'acte. A parer seu és necessari que els magistrats que s'encarreguin d'aquests assumptes siguin "especialistes en infància" i siguin capaços de parlar amb els educadors i els altres professionals que atenen els menors, i de tenir la voluntat d'escoltar què senten els infants.

Una altra de les propostes per millorar el sistema és que s'enregistrin les sessions en què les famílies es troben amb els tècnics que decideixen les tuteles, perquè hi ha pares que es queixen del tracte que reben. En aquest sentit, Martínez ha explicat el cas d'uns progenitors que no van trobar els fills de 2 i 5 anys amb espectre autista quan els van anar a buscar a l'escola.

A més, els advocats també proposen que hi hagi un "reglament unitari" per al funcionament dels centres d’acollida dels menors, de la mateixa manera que els presos tenen un únic reglament en funció de la classificació de risc que se'ls dona quan ingressen a la presó perquè no sigui cada centre qui apliqui les seves pròpies normes.

A la jornada, la secretària general d'Infància del departament de Drets Socials i Inclusió, Teresa Llorens, ha defensat el "canvi de paradigma de la DGAIA", i ha assegurat que entre els objectius estratègics hi ha redefinir els EAIA (equips d'infància de serveis socials) i ser capaços de teixir una xarxa comunitària per abordar els casos abans que esclatin i s'hagi de retirar la tutela dels menors.

stats