MEDI AMBIENT
Societat 20/01/2019

Agents rurals amb armilla però sense pistola després del crim

Arrenca el judici contra el caçador que va motivar canvis en la protecció dels vigilants

Montse Riart / Pau Esparch
4 min
Arrenca a l'Audiència de Lleida el judici contra el caçador que va assassinar d'un tret al cap dos agents rurals fa dos anys a Aspa, al Segrià

BarcelonaUn caçador sense els permisos en regla va assassinar d’un tret al cap dos agents rurals el 21 de gener del 2017, fa just dos anys. Els agents havien aturat l’home per fer-li una inspecció en un vedat de caça d’Aspa (Segrià). El caçador acusat de l’assassinat, en presó preventiva des d’aleshores, s’asseu a partir d’avui davant un jurat popular a l’Audiència de Lleida. El doble crim va posar en evidència la desprotecció dels Agents Rurals, el cos de seguretat ambiental de la Generalitat que, encara que es va concebre com una estructura que havia d’estar al mateix nivell que els Mossos d’Esquadra i els Bombers -els altres dos cossos de seguretat catalans-, havia quedat en un segon pla pel que fa a efectius, mitjans i inversió. Tot i fer inspeccions mediambientals de caça o pesca, els agents no disposaven de cap element de protecció: el cos no tenia armilles ni pistoles ni porres per protegir els agents.

Després del crim, el Govern es va comprometre a desenvolupar el reglament d’armes del cos, que es va començar a plantejar el 2003 però que havia quedat desat en un calaix. Dos anys després del doble assassinat tots els agents rurals disposen d’armilles antibales i han passat per un curs de formació bàsica, malgrat que encara no poden portar pistola ni porra perquè no s’ha desenvolupat la normativa. “Entenem el neguit i hi estem treballant molt”, diu el director del cos, Marc Costa, que assegura que el reglament s’enllestirà al llarg d’aquest any. L’any passat la Generalitat va demanar una autorització a la Guàrdia Civil, a través d’un decret, perquè els Agents Rurals poguessin portar una arma curta o una defensa, però sense el reglament d’armes l’institut armat ho va denegar.

Tot i això, el Govern ha aconseguit el permís per poder renovar l’arsenal de carrabines, les armes llargues que es van introduir a les inspeccions des del crim d’Aspa i que estaven “obsoletes” perquè tenien uns 30 anys, segons admet el mateix Costa, que reconeix que no són les eines ideals per a les actuacions que fan els agents.

El crim d’Aspa també va posar damunt la taula la necessitat de revisar el sistema de patrulles i les inspeccions del cos. Des de llavors les inspeccions es fan en grups de tres i s’ha format els agents perquè, abans de començar-les, exigeixin als caçadors que deixin l’arma a terra i lluny del seu abast. “Estem introduint la visió policial”, explica Costa. Les patrulles en grups de tres, amb tot, no són obligatòries sinó voluntàries, afegeix el director dels Agents Rurals. Un dels problemes per garantir que es facin les patrulles de tres és que el cos fa gairebé una dècada que no ha convocat noves places. “Hi ha un problema de dimensionament”, apunta Costa, que assegura que la direcció d’Agents Rurals també treballa en un pla estratègic per preveure el creixement del cos fins al 2026.

Costa atribueix els endarreriments del reglament d’armes i del pla estratègic als mesos d’inacció de l’any passat a causa de la intervenció de la Generalitat per part de l’Estat amb l’article 155. També destaca la feina dels agents i diu que progressivament se’ls anirà formant “en defensa verbal” per evitar els conflictes durant les inspeccions.

Retrets de la plantilla al Govern

“Abans del crim d’Aspa ja havíem avisat que hi havia altres companys que havien patit agressions i amenaces amb armes blanques i de foc”, recorda el coordinador de l’Agrupació d’Agents Rurals de CCOO, Dani Castillo, que lamenta que el Govern “no es posés les piles” fins que es va produir el doble assassinat. Tot i això, critica que “l’única cosa” que ha fet els últims dos anys el departament d’Agricultura -de qui depenen els Agents Rurals- ha sigut dotar-los d’armilles antibales. Per això recrimina al Govern que no tingui fet el reglament d’armes perquè assegura que, sota el 155, el document “no es va perdre”.

Hi coincideix el president de l’Associació Professional d’Agents Rurals de Catalunya (Asparc), Pep Capdevila, que diu que a part de les armilles i la formació, “la resta d’elements de seguretat i el reglament estan pendents”. Així mateix, lamenta que tampoc s’hagi concretat ni el pla estratègic del cos ni la convocatòria de noves places. “En dos anys s’hauria pogut avançar més. Cal una implicació de tot el Govern perquè hi hagi una voluntat política d’apostar pels Agents Rurals”, afegeix. Fa dos mesos, la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, durant una visita al cos amb el president de la Generalitat, Quim Torra, va assegurar que el pla estratègic i el reglament d’armes serien immediats. Per això tant CCOO com l’Asparc retreuen que encara no s’hagin aprovat els documents.

“Hem de tenir mitjans per poder-nos defensar”, reclama Castillo, al mateix temps que Capdevila considera que, si s’hagués volgut, ja s’haurien fet realitat tots els compromisos que el mateix departament va anunciar fa dos anys.

Petició de fins a 51 anys de presó per a l’acusat

El segon aniversari del doble crim d’Aspa ha coincidit amb l’arrencada del judici contra el presumpte autor de l’assassinat i un company seu que, tot i ser conscient que l’home no tenia la llicència reglamentària -perquè li havia caducat-, li va deixar l’escopeta. La fiscalia demana fins a 48 anys de presó per al principal acusat, el caçador, mentre que l’advocat Pau Simarro, que representa les famílies dels dos agents rurals, eleva la petició a 51 anys. Totes les acusacions, inclosa la Generalitat -que també forma part del procediment penal-, defensen que es tracta d’un doble assassinat.

L’home va confessar haver disparat contra els dos agents rurals. “No em diguis per què, però m’he posat molt nerviós”, va dir el caçador a l’operadora del telèfon d’emergències 112 quan hi va trucar, poc després dels fets, per informar del crim. Ara bé, les acusacions consideren que es va tractar d’un assassinat amb traïdoria, perquè l’home va disparar un primer tret contra els agents, a una distància d’entre tres i sis metres, i després els va rematar. Fa pocs dies l’Audiència de Lleida va acordar prorrogar la presó preventiva pel risc de fugida i de reincidència de l’acusat.

stats