Violència masclista

Un acusat de violar una menor diu que ella li va proposar “tenir una relació d’amor”

Les acusacions insisteixen que els quatre homes jutjats la van agredir i els demanen 55 anys de presó

Barcelona“La meva vida des de llavors ha sigut una puta merda”. Aïllament, ansietat, depressió, por, insomni, dificultat per seguir amb els estudis: el testimoni de la menor violada per torns a Manresa l’estiu del 2019 encara ressona a l’Audiència de Barcelona, que aquest dilluns ha acabat de jutjar els quatre homes acusats d’agredir-la sexualment en un habitatge ocupat on es feia una festa. Durant el seu interrogatori, els quatre homes han negat l’atac. Només un d’ells ha reconegut haver mantingut relacions sexuals amb la jove, però ha assegurat que van ser consentides. “Ella em va dir: «Vull tenir amb tu una relació d’amor»”.

La Fiscalia i l’acusació particular –que representa la menor– insisteixen que els quatre processats van aprofitar-se que la jove anava beguda per portar-la a una habitació sense llum i amb només un matalàs a terra i que la van agredir per torns. Demanen 55 anys de presó per a cadascun dels quatre acusats, perquè els consideren responsables no només de l’agressió que van cometre individualment sinó de col·laborar en la resta.

Cargando
No hay anuncios

Les proves d’ADN només van detectar el perfil biològic d’un dels acusats en la víctima, juntament amb el d’un segon home no identificat. I això ha condicionat la declaració dels acusats. Tres d’ells han negat haver ni tan sols “tocat” la noia i només el processat de qui es va trobar l’ADN ha reconegut haver-hi mantingut relacions, segons ell, “consentides”. Aquest acusat ha admès que va estar xerrant amb la víctima aquella nit i ha explicat que la noia li va demanar que l’acompanyés a l’habitació. Allà, ha dit, ella li hauria proposat de ser parella i tenir “una relació d’amor”, però ell li va dir que no podia, perquè ja tenia nòvia. Segons el processat, tots dos van acordar aleshores tenir relacions sexuals.

Segons la víctima, després d’agredir-la, els homes van deixar-la marxar però la van acompanyar al carrer. Ella va demanar el telèfon a un d’ells amb l’excusa de trucar a la seva mare, però ho va fer al telèfon d’emergències 112. L’acusat que li va prestar el mòbil s’ha defensat assegurant que va marxar del pis just quan la noia va entrar a l’habitació i que se la va tornar a trobar “pel carrer” a les sis de la matinada, quan li va deixar el terminal. La segona trucada es va produir, però, a les 4 h, segons li ha recordat la fiscal. “Fa molt de temps, no ho recordo bé”, ha dit aleshores el processat.

Cargando
No hay anuncios

“Pànic ambiental total”

Les acusacions han insistit durant l’exposició dels seus informes que els acusats es van “posar d’acord” per agredir la víctima. Fent referència a la sentència de la Manada, la fiscal ha recordat que els processats van aprofitar-se d’un “clima intimidatori” que van generar contra la noia. Una idea que ha reforçat l’advocat de la víctima, que ha demanat al tribunal que es posi “en la pell” de la jove, adolescent, que es trobava sola davant d’una majoria d’homes, en un pis “tenebrós, brut i fastigós”. “Era una situació de pànic ambiental total”, ha subratllat l’advocat Antoni Calvet.

Cargando
No hay anuncios

Segons la fiscal, la jove es va resistir a l’atac de totes les maneres possibles. “No només va dir que no amb paraules, sinó amb el cos i amb crits de dolor”. També ha recordat que la jurisprudència estableix que “no es pot exigir una resistència heroica a les víctimes” d’una agressió. En aquest sentit, la víctima va explicar que no es va escapar del pis perquè estava “en xoc” i perquè tenia “por” del que li podia passar si sortia de l’habitació.

Totes les defenses han al·legat la manca de proves contra els seus clients i n’han demanat l’absolució. Els advocats defensors han subratllat que la víctima no presentava lesions compatibles amb una agressió i han posat en dubte la seva credibilitat perquè prenia antidepressius i havia begut. Una de les advocades ha apuntat que no hi ha prou proves que el testimoni de la noia no sigui la “interiorització d’un relat construït per ella mateixa amb l’ajuda de terceres persones”. L’advocat de l’acusat de qui es va trobar restes d’ADN ha insistit que les relacions van ser consentides.