Tres de cada deu joves diuen haver patit violència sexual durant l'adolescència
Un macroestudi estatal diu que mares i pares són els principals perpetradors d'agressions psicològiques i físiques en els primers anys de vida
BarcelonaGairebé la meitat dels joves espanyols declaren haver patit violència psicològica en la infantesa i l'adolescència. Un 40% també afirmen haver rebut cops i pallisses, i tres de cada deu (29%), que durant l'etapa de creixement han estat víctimes d'agressions sexuals i violacions. Són xifres de la primera macroenquesta de prevalença de la violència entre els menors d'edat que ha presentat aquest dijous el ministeri de Joventut i Infància a Madrid, la primera gran fotografia d'una realitat que, segons la ministra Sira Rego, "s'ha viscut de portes endins" afavorida per "un pacte de silenci" que les dades ara pretenen trencar.
“Les xifres són terribles i demostren que la violència és estructural. No és un problema privat, sinó un assumpte d’estat”, ha afirmat Rego a la presentació, que ha indicat que aquestes xifres tan elevades de prevalença amaguen en realitat "una ferida col·lectiva" que cal sanar. Les nenes, els joves LGTBIQ+, els menors migrants, els que tenen un nivell d'estudis inferior als universitaris o amb algun grau de discapacitat són els grups que més pateixen qualsevol mena de les violències que s'han analitzat a partir de preguntes a joves d'entre 18 i 30 anys per la impossibilitat d'enquestar menors d'edat. Així, l'enquesta es basa en el record que les persones tenen d'experiències traumàtiques. Amb tot, Miguel de la Fuente, coordinador de l'estudi, ha assegurat que "es pot fer l'extrapolació amb absoluta fiabilitat".
Pel que fa a qui són els agressors d'aquestes criatures, l'informe assenyala que en la violència sexual en els infants ho són els pares (20%) i els familiars no convivents (16%), però en l'adolescència el principal perpetrador és la parella. En una anàlisi segons sexe, s'observen grans diferències entre homes i dones. Els homes que han estat víctimes d'amenaces i intimidacions apunten sobretot als pares, però també hi ha un 11% que esmenten les mares. En canvi, les dones enquestades responsabilitzen dels abusos sexuals la seva parella i homes desconeguts.
Per a De la Fuente, no només és una xifra demolidora la de les criatures que han patit violència sinó també les que indiquen que l'han patit de manera recurrent. Entre el 5 i el 7% declaren que les agressions sexuals o físiques es repetien habitualment durant la infantesa (0-11 anys) i adolescència (12-18), un percentatge que es dispara fins al 25% quan es pregunta sobre la violència exercida per la parella durant l'adolescència o el 13% de la violència psicològica.
Violència en l'edat adulta
La violència psicològica és la que presenta més prevalença, amb el 48% dels enquestats que recorden episodis de control, menyspreu o intimidació. L'esclat de casos es produeix en l'adolescència (45% dels joves), però també hi ha una gran prevalença en els primers anys de vida (16%). En aquesta mena d'agressions són els progenitors, amb especial incidència les mares, els que exerceixen la violència durant la infància, i a mesura que passen els anys també s'assenyala amics de l'escola i de la comunitat. En l'edat adulta, un de cada cinc enquestats diu que continua patint aquesta pressió psicològica.
També són els progenitors els que més violència física exerceixen contra els menors d'edat. Un 40% dels adults joves enquestats asseguren que els han pegat, amb una diferència d'11 punts entre homes (46%) i dones. Els progenitors també són els principals perpetradors (lleugerament més les mares que els pares), seguits de companys i de l'entorn familiar.
Els investigadors també han preguntat sobre la violència digital, la més recent i que creix cada any. Dels entrevistats, un de cada quatre ha estat exposat a agressions sexuals o psicològiques a través de les xarxes socials. Tot i que no hi ha diferència entre sexes, sí que s'ha constatat que durant la infància té menys impacte que durant l'adolescència, segurament pels controls parentals.
La majoria dels enquestats admeten que no van denunciar ni tan sols van comunicar la violència a la família, i que, en canvi, sí que ho van explicar als amics i, en un grau més baix, a la mare. Només un 4% de les dones van rebre atenció psicològica. Parella i desconeguts (majors o menors d'edat) són els principals perpetradors.
Una altra de les formes de violència és la negligència, és a dir, deixar de tenir cura d'un menor d'edat. En aquest punt, un de cada quatre joves contesta afirmativament i assenyala primer el pare com a responsable d'aquesta falta d'atenció i després la mare.
