Diners a canvi d'imatges sexuals: una explotació que afecta un de cada quaranta menors

BarcelonaLes plataformes de contingut sexual es presenten gairebé com un rasca i guanya, una manera còmoda i ràpida de guanyar diners. A través d’un bon màrqueting, el suport d’influencers i l’opac algoritme d’internet, xarxes com OnlyFans o les webs de sugar daddies –les relacions asimètriques entre un home i una jove a canvi de regals o diners– s’han posicionat no només com una opció per a la població adulta, sinó que també capten adolescents, a qui els arriba publicitat i crides perquè comparteixin contingut sexual com si es tractés “d’una iniciativa pròpia”. Una enquesta elaborada per Save the Children a un miler de joves espanyols indica que un de cada quaranta –el 2,5%– ha rebut una compensació econòmica, un regal o un favor si enviava material eròtic quan era menor d’edat. Un 15% afirma, a més, conèixer casos que han accedit a enviar aquesta mena d’imatges.

A La Trampa de l’autoexposició, l’entitat alerta de la poca consciència que hi ha entre adolescents i joves que aquestes plataformes exerceixen explotació sexual quan es tracta de menors d’edat. La trampa del títol d’aquest informe, que complementa el de Xarxes que atrapen, és la promesa dels diners fàcils i una estratègia comercial adreçada a captar les noies perquè hi posin el cos i als nois perquè en siguin consumidors. L’estudi subratlla la diferència entre autoexposició sexual digital i explotació sexual. El primer terme es refereix a les situacions en què sembla que són les mateixes criatures o adolescents les que prenen la iniciativa, lliurement, d’enregistrar-se practicant activitats sexuals a canvi d’un benefici percebut, sigui econòmic, material, emocional o simbòlic.

En realitat, les plataformes potencien aquesta autopercepció de llibertat amb unes estratègies que són capaces d’invisibilitzar les pressions, les desigualtats i les dinàmiques de poder per "blanquejar la pornografia i l'explotació infantil", explica Ona Lorda, responsable de polítiques d’infància de l’entitat a Catalunya. Així, l’autoexplotació o sobreexplotació digital són formes d’explotació sexual i, en el cas de menors, en cap cas hi ha consentiment lícit fins als setze anys, perquè es tracta “d’una relació de poder asimètrica”, continua.

“Estic amb qui vull i guanyo el que vull. Estic acceptant i, fins i tot, em puc enamorar”, afirma una adolescent entrevistada per Save the Children. Una altra que fa servir OnlyFans assumeix la seva capacitat de decidir: “És una cosa que jo he escollit i si passa alguna cosa que no vull, com que ho he acceptat, m’aguanto”. Aquesta normalització que verbalitzen aquestes dues noies també s’expressa en percentatges: un 71% dels joves enquestats no identificava la venda de contingut com a explotació sexual i, per tant, no es consideren víctimes. Un de cada tres joves veu legítim guanyar diners compartint imatges íntimes.

Creadores i consumidors

Com s’ho fan aquestes plataformes? Inverteixen tecnologia i esforços a plantejar dues vies segons el gènere. A les noies els venen que compartir imatges sexuals i eròtiques els dona “empoderament i ascens social”. Per això, les busquen com a “creadores” de contingut eròtic. En canvi, el missatge als nois és diferent i s’adrecen a ells interpel·lant-los com a consumidors d’aquest contingut o, fins i tot, com a mentors i agents. Segons Lorda, d’aquesta manera es reprodueix el patró de la prostitució, en què els homes actuen de proxenetes i les dones aporten el cos. “Es tracta de proxenetisme digital”, subratlla l’experta.

Les plataformes es valen que el fet de penjar imatges a internet dona a les adolescents “una falsa sensació de seguretat”, incideix Lorda, tot i que, en contraposició, la realitat és que el perill és real: una quarta part de les víctimes d’explotació sexual van començar a OnlyFans, segons dades policials. En aquest punt, els Mossos d’Esquadra i el departament de Drets Socials s’han conjurat per detectar pederastes a les xarxes i a l’estiu es va anunciar la creació d’una comissió mixta per escombrar internet.

L'algoritme publicitari

Joves i adolescents no arriben a OnlyFans o a pàgines de cites amb adults directament sinó que hi intervé l’algoritme publicitari. Gairebé la meitat dels enquestats per l’ONG a favor dels drets de la infància assegura haver rebut missatges o anuncis sexuals mentre navegaven per xarxes com TikTok o Instagram.

Davant d’aquestes situacions, Save the Children demana que el projecte de llei de protecció de menors d’edat en entorns digitals restringeixi la capacitat d’aquesta mena de xarxes per acabar amb l’actual “buit d’informació dels riscos” que comporten. Per a Lorda és imprescindible regular elements tan importants com la de la verificació de l’edat per evitar enganys, alhora que valora la “prevenció” per conscienciar famílies, escoles i els mateixos adolescents i la importància de l'educació sexoafectiva. I apunta que les imatges compartides avui “no s’esborren fàcilment” i poden perseguir els usuaris i provocar un gran impacte en la salut mental d'aquí a uns anys.