Albert Abelló: "He vist fracassar més 'start-ups' per un mal inversor que per falta de recursos"

Albert Abelló (Tarragona, 1987) viu entre Catalunya i Hèlsinki, on ha fet un màster a la Universitat d'Aalto, fa recerca per a Google, ha treballat a Ericsson i gestiona Ilustrum, una empresa de col·leccions de cromos online creada el 2011 que té 60.000 usuaris de tot el món.

Com va començar tot plegat?

Sóc aficionat al col·leccionisme des de petit. Fa 4 anys el pare va muntar un col·leccionable de promoció turística a Tarragona. Vam veure que el món dels àlbums de cromos no estava mort, i que podia tenir sentit provar de fer una col·lecció en el món virtual. Jo encara estudiava a la URV. No sabia ni què era una start-up ! Alguns familiars van fer una inversió inicial de 250.000 €, i la consultoria que ens va ajudar a fer els primers passos hi ha acabat invertint fins a un milió d'euros com a socis tecnològics. Ara som 11 persones treballant a Ilustrum, la meitat a plena jornada, i alguns dels col·laboradors que més ens han ajudat són els primers jugadors d'Ilustrum que vam tenir.

Quin ha estat el factor clau perquè l'empresa anés creixent?

Ser petits i flexibles. Hem crescut molt a poc a poc, a mesura que podíem anar programant coses noves, i des de l'inici fins ara ho hem canviat tot de dalt a baix, implementant de mica en mica tot el que volien els nostres usuaris. El moment clau d'una empresa com la nostra és saber quan has de començar a cobrar pel servei que dónes. El model de negoci és Freemium-Premium: tots els usuaris poden registrar-se a Ilustrum i jugar gratuïtament, però si pagues una petita quota tens avantatges, regals i més facilitats per completar col·leccions. Ara facturem uns 15.000 € mensuals.

I tot això sense tenir oficina!

I jo per a què necessito una oficina? Sóc antilogística! Fins ara cadascú ha treballat des de casa, però aquest any haurem de buscar un local, almenys perquè dissenyadors i programadors puguin treballar junts.

Has passat per Hèlsinki per estudiar.

Mentre estudiava vaig treballar en un projecte de recerca per a Google, sobre el qual estic fent la meva tesi doctoral, i també a Ericsson. Tenia una feina que m'agradava molt, però jo no estic fet per treballar en cap gran empresa, no m'ho passo bé. Si no estic fent un projecte propi, no puc dormir tranquil!

Ara es demana precisament als joves que es facin emprenedors...

La nostra generació té un gran avantatge: pots posar en marxa un projecte a un cost mínim, sense necessitat de local, ni estocs, ni tenir una societat registrada, ni tan sols inversors. Cal esforçar-se per desenvolupar el teu projecte sense un inversor que et lligui. Fer un prototip i poder-lo provar amb un grup petit d'usuaris, que són els que diran realment si funciona o no. Els pares són els nostres principals inversors. Potser el que hem sobrevalorat és el concepte de tenir una idea . El segon gran error és no tenir clar que les start-ups són empreses i que, per tant, també han de guanyar diners. No es pot anar confiant el projecte a una pròxima ronda de negociació. Des del moment en què muntes una SL has de ser capaç de facturar alguna cosa.

Què has après a Hèlsinki?

Pel que fa al desenvolupament d'empreses, allà tenen un model molt nord-americà. En les acceleradores de negocis posen l'èmfasi que trobis inversors com més aviat millor, i això és un gran error. No t'has de preocupar pels inversors fins que no t'estiguis realment morint de gana. Quan vas a buscar inversors, has de tenir alguna cosa real per ensenyar, un projecte que ja funcioni, encara que sigui en petit; has d'estar facturant alguna cosa, encara que tinguis pèrdues, i no una senzilla idea amb un pla de negoci i res més. Aquest és un dels grans errors que es cometen en l'àmbit de l'emprenedoria. He vist fracassar més empreses per culpa d'un mal inversor que no pas a l'inrevés. A l'inversor hi has d'anar amb coses tangibles!

Quin és el tangible d'Ilustrum?

Tenim una web amb prop de 60.000 usuaris a tot el món, que creen i juguen online a completar col·leccions de cromos. Tenim unes mètriques: ara mateix, només estan donats d'alta al servei Premium el 12% dels usuaris, però això ja és més del que esperàvem. I el nombre d'usuaris totals va en augment. Abans de l'estiu esperem arribar a equilibrar ingressos i despeses. Podem presentar-nos amb un ARPU (Average Revenue per User) de 0,40 euros, és a dir, que l'empresa guanya 40 cèntims de mitjana per cada usuari que juga a Ilustrum.

¿Això és el que explicaràs a Silicon Valley?

Només hi vull anar per posar a prova el nostre producte, validar-lo i mirar d'introduir-nos en el mercat nord-americà. Ara ja tenim molts usuaris d'Europa i d'Amèrica del Sud. Però tinc clar que vull treballar des d'aquí. El cost d'infraestructura allà és massa elevat. El millor lloc per treballar és Catalunya. Hi ha moltes empreses nord-americanes que preferirien instal·lar-se a Barcelona i no pas a Bangalore, i el cost que això els suposaria no seria gaire més gran. L'administració se n'ha d'adonar, i ha d'anar a buscar aquestes empreses, que és el que ja hem sabut fer amb el turisme.