Alerta de les ONG: un català de cada tres pot ser pobre el 2025

Barcelona.Intermón Oxfam fa un toc d'atenció als polítics dels estats de la Unió Europea (UE) perquè aturin les polítiques d'austeritat abans no sigui massa tard. Aquesta ONG va fer públic ahir l'informe La trampa de l'austeritat , en què alerta que el 2025 l'índex de pobresa es pot disparar a la UE. L'estat espanyol -i Catalunya especialment- és un dels territoris que ho pot passar pitjor si es mantenen les mateixes polítiques. "No esperem al moment de màxima desesperació per reaccionar, actuem abans", sentencia Francesc Mateu, director d'Intermón Oxfam a Catalunya.

Un terç dels ciutadans

El 34,5% dels catalans podrien estar en risc de pobresa el 2025

Si res no canvia, a Catalunya el 2025 un terç de la població viurà per sota del llindar de la pobresa (34,5%). Aquesta és la projecció que fa Intermón Oxfam per als pròxims 12 anys. El 2006, just abans de l'inici de la crisi, la pobresa estructural catalana era del 17,2% (1,2 milions de persones), i en cinc anys ha augmentat quasi 5 punts, que han suposat uns 424.000 pobres més. Són dades de la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, que complementen les d'Intermón dels 28 estats de la UE.

Nous perfils de pobres

La pobresa activa és la que té un creixement més fort

El tipus de pobresa que més està creixent en els últims anys de la crisi és el que s'anomena pobresa activa , la dels treballadors que cobren un salari. Segons Intermón Oxfam, per culpa de les feines precàries que han proliferat arran de la recent reforma laboral espanyola, que deixa sense capacitat de negociació els treballadors amb les empreses, cada cop hi ha més persones que cobren un sou però que viuen per sota del llindar de la pobresa.

25 milions més a la UE

Un terç dels nous pobres d'Europa fins al 2025 seran espanyols

Actualment a la Unió Europea hi ha 121 milions de pobres (24,3%) i, segons Intermón Oxfam, n'hi podria haver 25 milions més el 2025. Espanya és un dels 28 estats europeus que estan patint més la crisi, i 8 d'aquests nous 25 milions de pobres seran espanyols. I és que la projecció de pobresa a l'Estat calcula que passarà dels 12 milions actuals als 20 el 2025. Això suposaria que el 42% dels espanyols d'aquí 12 anys estarien en risc de pobresa. I Catalunya no està gaire lluny d'aquestes xifres catastròfiques. "Un indicador que ho demostra: de tots els desnonaments que es fan a l'Estat, el 25% són a Catalunya", apunta Francesc Mateu.

Es dispara la desigualtat

Els pobres seran encara més pobres, i els rics, més rics

Que les xifres de pobresa puguin escalar fins a les que diu Intermón Oxfam no vol dir que hi hagi menys diners, sinó que estan més mal repartits. L'ONG calcula que el 2025 el 20% de les persones més riques d'Europa guanyaran 18 vegades més que el 20% de les més pobres. "L'augment dels nivells de desigualtat a l'Estat i a la resta d'Europa retardarà durant dècades la recuperació de nivells de vida anteriors a la crisi. Estem assistint a un canvi de model de societat en què l'esvoranc entre rics i pobres podria assolir nivells similars als del Sudan del Sud o el Paraguai", afirma Jaime Atienza, director del departament de campanyes i ciutadania d'Intermón Oxfam.

Aprendre la lliçó

Aposta per renegociar el deute, impagable, abans no sigui tard

Francesc Mateu assegura que el que està vivint actualment Europa és exactament el que va passar als països de l'Amèrica Llatina als anys 80 i 90: "Sento les declaracions dels polítics i dels responsables dels organismes financers i sembla que senti el que deien llavors allà". Per aquest motiu reclama als responsables polítics que aprenguin d'aquella experiència i actuïn abans. "La nostra crisi és de deute, igual que a l'Amèrica Llatina als 80, i és un deute impagable, com ho era aquell. Allà, quan no hi va haver més remei, es va acabar renegociant el deute", exposa. "No esperem tant aquí i fem el mateix ja", afegeix. En el seu informe Intermón Oxfam també assenyala quines mesures es poden prendre ara per evitar que les xifres que projecta per al 2025 siguin una realitat: resoldre el deute públic, fer canvis en el sistema financer, aplicar programes d'estímul econòmic, augmentar els impostos per als més rics i crear taxes sobre les transacions financeres.