Societat 25/02/2021

Amenaçada de desnonament una dona amb fills menors al Poble-sec de Barcelona

Explica que va ser víctima d'una estafa i no té accés a habitatge de protecció oficial

2 min
Imatge de la roda de premsa celebrada aquest matí al Poble Sec

BarcelonaLa Clàudia, els seus fills i el seu net –quatre d'ells menors–, viuen des de fa tres anys al barri del Poble-sec de Barcelona en un pis d'uns 50 metres quadrats. Va entrar-hi l'estiu del 2018 a través d'un contracte de lloguer fals i, després de deu mesos pagant, els va arribar la denúncia per usurpació. El fals rendista va desaparèixer i la Clàudia es va adonar que havia estat víctima d'una estafa. Ara la jutge d'instrucció número 4 ha decretat el desnonament amb data oberta de la Clàudia i la seva família, una decisió judicial que, segons denuncia el Sindicat de Barri del Poble-sec, vulnera fins a cinc decrets.

En aquest sentit, la portaveu de l'entitat, Berta García, ha defensat que la situació de la Clàudia està prevista en el decret 17/2019 i que, en tant que compleix amb els requisits de vulnerabilitat establerts a la llei 24/2015, el desnonament s'hauria d'haver aturat. També, el fet que el desnonament es pugui efectuar entre el 15 i el 28 de març, segons l'entitat, és "totalment il·legal" per la llei d'enjudiciament civil, que recull que el desnonament ha de tenir hora i data d'execució fixada. "Recordem que els desnonaments amb data oberta suposen tot un conjunt de violències psíquiques i emocionals, augmenten l'angoixa i l'estrès", ha denunciat en una roda de premsa aquest matí el Sindicat de Barri del Poble-sec, que, a més, també apunta que la jutge ha vulnerat el decret antidesnonaments 37/2020 aprovat el 23 de desembre per l'executiu espanyol i el decret antidesnonaments aprovat el 3 de novembre per la Generalitat, arran de la crisi econòmica i social causada per la pandèmia.

La família, a dues setmanes de l'inici de la data oberta, no té una alternativa d'habitatge si la fan fora del pis, que segons l'entitat és d'una gran tenidora a qui li van demanar un lloguer social però no el va acceptar. La Clàudia, d'origen xilè, no té la nacionalitat espanyola i, encara que els seus fills han nascut i estudien a Catalunya, no pot accedir a cap pis de protecció oficial o de la borsa d'habitatge de la Generalitat o l'Ajuntament de Barcelona. Tampoc pot pagar el lloguer d'un pis a Barcelona, ja que ha de mantenir la seva família i la seva situació de vulnerabilitat s'ha accentuat durant la pandèmia.

stats