Ana Matnadze: “Estar demostrant tota la vida que ets el millor no em motiva”

Ana Matnadze (Telavi, 1983) és un personatge atípic dins d’un món, el dels escacs, que ja té de per si un punt enigmàtic. A banda d’haver estudiat filologia germànica i periodisme, domina set idiomes i exhibeix una curiositat desbordant, gairebé excèntrica. La moda, els avions i els vampirs -va arribar a inspirar una novel·la, titulada AnnA la vampiresa - són algunes de les seves passions, però la que l’ha fet més popular són els escacs. L’any 2014 va aconseguir la medalla de plata a l’Olimpíada de Tromso (Noruega).

Va ser campiona del món sub-10 i sub-14. Com recorda aquells anys?

Va ser molt natural. No tinc memòria de quan no jugava als escacs. Jugava i viatjava contínuament, però era feliç, estava il·lusionada per tot. El meu pare no sap jugar a escacs, ni posar les peces, però a la meva mare sempre li han encantat, i és ella la que me’n va ensenyar. No ha competit mai però li agraden molt més que a mi, pot estar tot el dia jugant sense parar.

Havent competit de tan petita, ¿com va gestionar el tema de l’exigència?

Fins als 14 o 15 anys no vaig tenir cap problema amb això. Però als 14 sí que em vaig rebel·lar, perquè em van començar a interessar altres coses a la vida, i vaig tenir alguns xocs amb les entrenadores. Al final vaig decidir entrar a la universitat i aparcar una mica els escacs. Tenia 15 anys...

¿Amb 15 anys va poder entrar a la universitat? Com va anar això?

Només era qüestió d’estudiar, i quan viatjava als tornejos sempre portava els llibres a la maleta. Em van fer uns exàmens al ministeri d’Educació del meu país. Estava sola en una sala i anaven entrant els professors de cada matèria... i vaig aprovar. Va ser un repte, però no recordo que fos difícil.

¿Llavors ja va tenir clar que no es volia centrar només en els escacs, que volia fer altres coses?

Sí, els escacs proporcionen un gran benefici a tothom que hi juga; els escacs no tenen defectes... però m’avorreixo molt si només faig això. I hi ha tantes coses que m’interessen... A vegades faig traduccions, també faig de relacions públiques en el torneig d’escacs Magistral de Barcelona... i disfruto tant o més que jugant.

Però li deuen haver dit molts cops que si s’hagués centrat només en els escacs hauria arribat molt més amunt a nivell competitiu.

Sí, m’ho han dit moltíssimes vegades, però això mai se sap. Potser me n’hauria cansat, o hauria trobat altres jugadores millors que jo. Però sí, sempre m’ho diuen per picar-me. A mi és que no m’omple una medalla més. Si em dius que una cosa serà eterna, que no podré escollir quan deixar-ho, ja no m’agrada. I estar tota la vida demostrant que ets el millor, la veritat, no em motiva. No tinc prou paciència.

No tenir paciència sembla paradoxal, en una campiona d’escacs.

Durant una partida puc repassar un milió de coses. Així passa el temps... perquè si l’altre es posa a pensar molta estona, què faig jo?

Donava per fet que pensar en la següent jugada...

Hi ha jugadors que ho fan, pensen tota l’estona en la partida, però jo no puc. Tinc un problema amb això; si una cosa s’allarga, per molt interessant que sigui, m’avorreix. M’agrada prendre decisions ràpides.

Com és la preparació d’una jugadora professional en el dia a dia?

Cada jugador és un món. Les meves rutines no són gaire habituals. Per exemple, m’activo molt més a la nit i dormo als matins, si puc. També viatjo molt i estic fent maletes contínuament. Jo crec que tinc una vida superorganitzada, però un altre potser diria que és una bogeria.

I fa servir molt la tecnologia?

A internet hi ha moltíssima informació, però el més important és saber parar; utilitzar la tecnologia fins a cert punt. L’ordinador no jugarà per tu. De fet, la meva manera de memoritzar les variants és escriure-les a mà. Un cop les he escrit ja les tinc al cap, no em cal rellegir-les ni guardar-les a l’ordinador. I les escric on sigui, a vegades en un tovalló d’un avió o d’un bar.

¿Hi ha algun dia que no toqui els escacs?

I tant, setmanes senceres. A vegades em saturo i llavors he de parar; no puc veure res quadrat, fins i tot el terra d’un bar em pot arribar a molestar.

Existeix un estudi que diu que entre els jugadors professionals d’escacs són molt freqüents les taquicàrdies. Tanta pressió teniu?

Sí, en els tornejos la pressió és enorme perquè competeixes durant nou dies seguits, canviant de rival cada dia, estudiant l’estratègia que has de seguir, buscant les debilitats... De vegades fins i tot ens estudiem els gestos. És una lluita eterna. Al final semblem bojos.

Cal alguna preparació física?

Sí, per a mi és molt important l’exercici físic i, sobretot, respectar com a mínim set hores de son. Puc competir sense haver preparat una partida, estant esgotada... però no si no he dormit bé. I després també és important el que menges, tot i que jo segueixo una alimentació una mica peculiar de la qual no es pot fer propaganda. A mi em serveix i els metges em diuen que estic sana, però és només per a mi.

En què consisteix?

Menjo només pomes. Bé, dels set dies de la setmana, n’hi ha cinc que només menjo pomes. M’hidrato molt, això sí, i prenc vitamines. Però repeteixo: això és només per a mi, no es pot fer sense consultar el metge.